EL JORN DEL JUDICI (Produccions de Ferro)
Dissabte, 4 de novembre, a les 19.30 h · Auditori Sa Màniga
-Dissabte 4 de novembre arriba EL JORN DEL JUDICI a l’Auditori Sa Màniga. Ens pots fer cinc cèntims d’aquesta comèdia apocalíptica de Produccions de Ferro?
L’obra comença que hi ha hagut un tsunami a Mallorca i desapareix tot tret de quatre personatges molt diferents entre ells que es veuen obligats a conviure i sobreviure. Una professora de llatí, un empresari d’èxit, un jove despistat i una al·lota explosiva es troben en un paratge apocalíptic. La por, la gana i el desconsol fan que les seves accions per continuar amb vida no coneguin límits. Una comèdia molt energètica i divertida, que mostra com evolucionen aquests personatges, els seus conflictes i afinitats, descobrint les seves parts més fosques i lluminoses en una illa perduda.
–Què ens pots contar del grup actoral i de la direcció a càrrec de Sergio Baos, tal vegada el director ideal per a una comèdia negra?
L’equip d’actors juntament amb el director ens vàrem tirar de cap a aquesta experiència. Sergio Baos és un director amb un sentit de l’humor i del ritme meravellosos, elements essencials per a la comèdia, és director i actor, entén molt bé què és jugar a l’escena i dona unes pautes i direccions que ajuden molt a construir els personatges i les situacions. Estic acompanyada d’uns actors i una actriu que són la bomba, absolutament incondicionals, entregats i energètics amb la història que contam. Hi ha molta entrega i confiança entre tot l’equip, la veritat és que és un gust.
–EL JORN DEL JUDICI és una obra escrita a sis mans: Marta Barceló, Sergio Baos i David Mataró. Des de la platea, la primera curiositat que ens ve al cap d’una creació així seria saber si els intèrprets han sabut mai quines parts del guió corresponien a cada autor o autora.
La primera vegada que vaig llegir el text no sabia que havia escrit cada dramaturg. Ho vaig saber quan ja estaven avançats els assajos. Va ser molt estimulant treballar amb aquest material que s’anava modificant i reescrivint durant el procés d’assajos. El fet que Sergio Baos també fos uns dels dramaturgs i seguir en contacte amb na Marta i en David va permetre que l’obra anàs evolucionant. Si he de ser sincera he de dir que fins poc abans de l’estrena no ho teníem tot gaire clar, hi havia escenes que es varen suprimir i teníem diferents finals possibles. Va ser un poc vertiginós però molt enriquidor i sobretot divertit.
–Què diries als espectadors i aficionats al teatre del Llevant de Mallorca perquè venguin dia 5 de novembre a veure EL JORN DEL JUDICI?
Els diria que venguin, que venguin! Sense vosaltres el teatre no és possible! La proposta és molt fresca, molt dinàmica amb punts molt còmics. Aquesta peça està pensada per passar una estona divertida, per riure un poc sobre nosaltres mateixos, sobre les persones humanes en situacions límit i en la nostra capacitat de viure en societat amb els seus encerts i fracassos, tot amb un to molt àgil en la posada en escena, amb un ritme molt trepidant.
–Quines foren les primeres reaccions que tengueres de la primera lectura d’aquest guió?
Que era una locura, molt fort. La veritat és que vaig riure molt! Però no m’imaginava de quina manera podíem posar en peu unes situacions tan explosives. Jo pensava “Ai, mare… i hem de fer això? I com ho farem?”. Sort que en Baos té una mirada molt intel·ligent i el codi que va proposar ens va ajudar molt a trobar la llibertat i la confiança per accionar els personatges, la qüestió era no pensar gaire, tirar-se de cap, jugar i jugar, ja que els personatges són molt extrems, molt bàsics i sense complexos. Vàrem riure molt durant el procés d’assajos, però també va ser cansat, els primers dies anàvem un poc esbraonats, jajajaja, ja entendreu per què, veniu!
–Conta’ns una mica quins són els teus projectes com a actriu i directora d’escena.
El que tenc més a prop és estrenar una peça a Calvià que parla del Teatre Sa Societat, un text d’en Jaume Miró, també de Llevant. Continuam amb la gira del Jorn i tenc funcions d’altres espectacles ja estrenats. En el cap projectes que encara han d’acabar de baixar…
–Què ens podries contar del teu pas com a directora del grup ESTEPA TEATRE d’Estel de Llevant?
Vull recordar la feina que vaig fer a Estepa Teatre amb Estel de Llevant, una experiència meravellosa, vull agrair la confiança que varen tenir amb mi els actors i les actrius, així com els organitzadors i acompanyants. Va ser una oportunitat per conèixer de prop el que envolta la salut mental, vaig tenir la sort de rompre prejudicis i estigmes socials, vaig trobar-me un grup de gent apassionada i molt entregada amb el teatre. Vaig sentir que crear una obra amb ells i presentar-la davant el públic s’omplia de sentit. Vàrem viure experiències fantàstiques com l’actuació al festival de Barcelona, l’Altre Festival i l’actuació dins la presó de Palma. Vaig aprendre moltíssim d’ells i d’elles, moltes gràcies a totes, m’agradaria molt trobar-vos entre el públic i dalt d’un escenari. Una besada.
Manel I. Serrano Servera
Deixa un comentari