• Actualitat
    • Son Servera
    • Sant Llorenç des Cardassar
    • Cultura
    • Esports
    • Obituaris
  • Opinió
  • Entrevistam a…
  • Cultura
    • La Unió
    • Festes
  • Hemeroteca
  • Suscriu-te
  • Contacte

CalaMillor7

Noticies i agenda de Cala Millor, Son Servera i Sant Llorenç

Competitivitat, immigració, atur, incultura, individualisme i alienació. Un còctel massa explosiu

13 maig, 2013

“La competitivitat empresarial i comercial potser que baixi els preus dels productes i serveis (visió simplista que no té en compte molts altres factors), però a costa també d’abaratir costos, que generalment solen recaure en els recursos humans,c om anomenen els economistes als treballadors de manera eufemística. D’aquesta manera, la baixada de sous i la retallada de drets dels treballadors i treballadores és una de les guies bàsiques de la competitivitat, del neoliberalisme que tan agrada devers Brussel·les.”

Com ja ens ho ensumàvem, la factura de la present crisi econòmica no l’estan pagant ni els bancs ni els rics, sinó la classe treballadora. L’estafa és tant greu que els culpables d’aquesta situació, a més, han rebut multimilionàries ajudes a costa dels retalls en inversió social i de la pujada d’impostos que tots i totes patim.

Així les coses, hauria d’estar clar que en el punt de mira del descontent i l’ira popular hi hauria d’haver la banca, la classe política i la gent que descaradament fa ostentació del seu insolent luxe. En part podríem dir que ha estat així, com ho demostrà el moviment 15-M i les multitudinàries mobilitzacions de les darreres vagues generals. També, a peu de carrer són freqüents les opinions contra els sectors anomenats. Però, el fàcil discurs que culpa a la immigració i proposa com a solució màgica l’expulsió de les persones immigrants se’n dur la majoria absoluta i augmenta dia a dia de manera molt preocupant.

Segur que molts de vosaltres aquesta darrera dècada haureu sentit de boca d’economistes i de polítics la paraula competitivitat. Una de les receptes bàsiques de la ideologia neoliberal per, segons ells, augmentar la riquesa de la societat. Res més enfora de la realitat.

La competitivitat empresarial i comercial potser que baixi els preus dels productes i serveis (visió simplista que no té en compte molts altres factors), però a costa també d’abaratir costos, que generalment solen recaure en els recursos humans,c om anomenen els economistes als treballadors de manera eufemística. D’aquesta manera, la baixada de sous i la retallada de drets dels treballadors i treballadores és una de les guies bàsiques de la competitivitat, del neoliberalisme que tan agrada devers Brussel·les. Així, la competitivitat actualment no només és entre les mateixes empreses, sinó entre els mateixos treballadors i inclús entre la mateixa ciutadania.

Quines conseqüències té això i què té a veure amb el discurs que culpa a la immigració de la crisi?

Des que es va iniciar la present crisi, els nivells d’atur a la nostra illa són alarmants i quasi no hi ha família que no tengui a qualcú dels seus membres en aquesta situació. Què passà idò quan l’atur és tan elevat?

Ara, quan les idees socialistes i de solidaritat entre classes i pobles que el moviment obrer propagà arreu del món quasi han passat a la història, la ideologia de les elits s’ha imposat en tota la societat. Així, els treballadors en vers de recolzar-se, competeixen: per un major salari, per una millora de la qualificació professional o com passa ara, per un lloc de feina. I en una situació de molta desocupació i d’una alta presència de treballadors venguts de fora, aquesta competició es torna agressiva i assenyala els principals culpables de tot: els immigrants, el sector social més feble i més fàcil d’atacar.

Qui ha fomentat la immigració a la nostra terra sempre han estat els poderosos (hi ha multitud d’estudis patrocinats per entitats financeres com La Caixa i demés grups de poder on s’apunten de manera maquiavèl·lica les “bondats” de la immigració), doncs els seus negocis (hoteleria, construcció, etc.) necessitaven molta mà d’obra. També, aquesta immigració ha servit per cobrir els llocs de feina deixats pels estudiants, per suplir la baixa natalitat i com no per abaixar els sous.

“Los que trabajan se rien de los parados y los que estan libres de los encarcelados” exclamava la banda de punk rock Eskorbuto fa quasi trenta anys. Una autèntica realitat que diu molt d’aquesta suposada societat lliure i democràtica que ens han venut els valedors d’aquest règim. Els pobres es barallen entre ells, mentre els seus explotadors tranquil·lament i amb un prepotent somriure es freguen les mans.

Com hem vist a Grècia, el discurs fàcil, xenòfob i racista pot ser canalitzat per màfies d’ultradreta i ens pot dur a rememorar fets que especialment els europeus hauríem de rebutjar.

La solució a la crisi no és deportar als immigrants com diu la gran majoria de la gent, sinó recuperar la riquesa que ens han robat els poderosos. Segons estudis recents de diferents organismes, l’evasió fiscal de les grans fortunes és multimilionària i el capital que acumulen als paradisos fiscals és ja la tercera part del Producte Interior Brut mundial. Un autèntic escàndol. Els rics més rics i els pobres més pobres.

Però, aquesta acció re-distributiva necessàriament ha d’anar acompanyada d’un canvi radical d’actitud i mentalitat de la gent. D’un despertar. Ens hem de mobilitzar, d’organitzar en els nostres àmbits i desobeir injustes lleis com el deute privat que ha assumit l’Estat per fer-nos-el pagar a tots i totes. Aquesta organització també, ha d’anar construint, de baix a dalt, una societat antagònica al capitalisme, que aposti per la cooperació i pel bé comú.

Hi ha gent que fa estona que caminam per aquest camí. Només necessitam que se n’hi sumi més.

Col·lectiu Arrels

Comparteix això:

  • Click to share on Twitter (Opens in new window)
  • Click to share on Facebook (Opens in new window)

Arxivat com a: Opinió Etiquetat com a: Opinió

Agenda

«Les coses excepcionals de Duncan Macmillan» (El Terrat) única funció a Mallorca, només a l’Auditori sa Màniga de Cala Millor (27 de febrer)

FESTIVITAT DE SANT IGNASI (1 de febrer) 200 anys de festa promesa

“FORÇA/FORCA” Mural interactiu de l’artista SATH sobre el primer ball de Sant Antoni i el Dimoni (projecte ‘Color Millor’)

Opinions

Autocaravanismo en Son Servera

CONNECTATS FINS A MORIR L’altra versió de les noves tecnologies

La política local és una gran responsabilitat

Copyright Cala Millor 7 © 2021 · Son Servera · Illes Balears

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu.Aceptar Política de Cookies
Política de Cookies

Privacy Overview

This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessàries
Sempre activat

Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.

No necessàries

Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.