“Evitarem fer una errada com la que fa ver un treballador de l’Ajuntament al qual ja hem expedientat. De ben segur que si a vosaltres vos hagués passat ja hauríeu despatxat aquest treballador, mentre que a nosaltres ens agrada tractar aquests assumptes amb més paciència i per això només l’hem expedientat.”
Rafel Valls (ERC)
“Voldria demanar al regidor de Comerç, què pinta en aquest equip de govern?
Jaume Servera (PP)
Natalia Troya (PSOE) exposà el punt referent a l’expropiació del carrer Blat. Tot seguit Joana Aina Servera (PP) advertí d’un canvi de propietari de l’anomenat carrer. Però Troya solucionà l’ensurt amb una telefonada expressa -durant el ple- per demanar l’assistència al ple del tècnic pertinent en aquestes qüestions. Així que finalment tot quedà en no-res gràcies a l’explicació del tècnic. Però Joana Aina Servera (PP) no donà el punt per acabat i demanà a Troya si el govern fa comptes dotar tots els carrers de serveis i si pensen fer el mateix amb altres carrers del poble. L’edil socialista respongué que “Es dotarà el carrer citat d’enllumenat, clavegueram…, així com també l’Ajuntament escoltarà tots els veïnats que presentin les seves demandes en referència a la resta de carrers que es trobin en la situació semblant a la del carrer Blat.”
Sobre la moció de la Llei general turística, Margalida Vives (Independents) informà que es tracta de la possibilitat de considerar com a allotjament turístic cases del poble i de fora vila i, per tant, que es regulin com a tal. Jaume Servera, cap de l’oposició, argumentà que són molts els casos de cases i habitatges irregulars que es podrien beneficar injustament d’aquesta modificació de la Llei. Segons Jaume Servera (PP): “Mai no ha estat legal la comercialització d’habitatges com a allotjament. Per tant, abans de res hauríem de demanar que entrin dins la legalitat i no fer els possibles perquè es puguin comercialitzar. Això que proposau en aquest punt és una iniciativa de SUMA pel Canvi i pareix que no l’heu estudiada gaire abans de dur-la a ple.”
Marga Vives (Independents) respongué que “hi he dedicat el temps necessari com per proposar-la a ple”.
En el cinquè punt (‘Proposta d’aprovació inicial del Reglament d’honors i distincions de l’Ajuntament de Son Servera’) destacà la intervenció de Bernat Font (PP) que féu algunes aportacions com ara proposar d’incloure a l’article 14 del Reglament que la menció i proposta d’aquests honors no correspongui només al batle sinó també a un grup o a un nombre determinat de part del consistori, o com també delimitar un nombre de signatures perquè la ciutadania tengui opinió en incitatives com aquestes. Font recordà que en un municipi veí existeix la possibilitat que la tercera part del consistori pugui proposar aquests casos de reconeixements, com també es preveu la possibilitat que a partir de 100 persones els ciutadans puguin transmetre la seva proposta. Finalment es tengué en compte la proposta del jove edil conservador sempre deixant clar per part del batle que ell i el seu equip de govern estan oberts a escoltar propostes de la ciutadania i de col·lectius i que només preveuen la figura del batle com el canalitzador de totes aquestes propostes venguin del govern o de la ciutadania.
Arribats al setè punt (‘Proposta per a l’aprovació de l’Inventari General de Béns de l’Ajuntament de Son Servera’), la regidora Marga Vives (Independents) no va poder aguantar més i recriminà a Jaume Servera (PP) la seva insistència amb tot allò referent a les despeses de l’Ajuntament. Vives aixecà el to de veu i Servera (PP) prosseguí amb els seus precs; se li afegiren dos regidors més del Partit Popular. Vives volgué deixar clar que des de la seva Regidoria de Festes, amb comparació a les despeses d’aquesta mateixa Regidoria dels governs populars, l’estalvi era substanciós i més que evident.
No fou fins a arribar al vuitè punt on s’esdevingué la polèmica (‘Aprovació inicial de la modificació de l’ordenança núm. 19 de la taxa per ocupació de terrenys d’ús públic amb taules, cadires, vitrines, aparadors, expositors, quioscs, cabines i altres instal·lacions anàlogues amb finalitat lucrativa’).
L’edil conservadora, Joana Aina Servera, s’adreçà al regidor de comerços, Rafel Valls (ERC) amb aquesta pregunta: ‘De juny a octubre hi ha molt de temps… Què s’ha pogut fer des de la vostra Regidoria? Hi ha més gent fent feina en aquest Ajuntament que millores que s’hagin pogut fer en aquesta modificació de la taxa per ocupació de terrenys d’us públic.’
El regidor nacionalista Rafel Valls declarà el següent: ‘Ara som més persones fent feina sobre aquest problema i així evitarem una errada com la que va fer un treballador de l’Ajuntament a qui ja hem expedientat, i de ben segur que si a vosaltres vos hagués passat ja hauríeu despatxat aquest treballador, mentre que nosaltres ens agrada tractar aquests assumptes amb més paciència i per això només l’hem expedientat.’
Aquesta afirmació amb tintes d’acusació fou rebuda amb incredulitat per part dels regidors del PP, que com se sol dir ‘no hi entraren a sac’. Joana Aina Servera prosseguí amb la seva intervenció sense entrar a valorar el despropòsit del regidor Valls. Servera expressà que: ‘Aquesta normativa que s’aprovà el maig i avui tornar a dur-se a ple per una modificació m’ha fet comparar la taxa per ocupació de terrenys d’ús públic amb altres municipis del voltant, per exemple a Sant Llorenç. La primera categoria paga una taxa anual de 61 euros, mentre que a Son Servera la taxa anual és de 119 euros. Per altra banda, la segona categoria a Sant Llorenç paga una taxa anual de 55 euros mentre que a Son Servera se’n paguen 85.
Valls es defensà exposant que des del Consorci de Turisme es vol regular aquestes diferències, mentre que el batle serverí, Antoni Servera, argumentà que són els llorencins que tenen preus molt baixos i al cap i a la fi no se sap quins preus són cars o quins excessivament barats. El batle donà per tancat aquest debat perquè les postures estaven molt allunyades, així que el govern hi votà a favor i l’oposició en contra.
Tot seguit, Maria Arenas (PSOE) exposà una moció (RETIRADA DE LA LOMCE) que deixà l’oposició fora arguments. I és que el ministre Wert, amb la seva LOMCE i les seves excentricitats, aconsegueix deixar muts els seus companys de partit, inclosos els populars serverins. Cal recordar que no ha ocorregut el mateix en altres municipis mallorquins, on els regidors i batles populars sí que han plantat cara al cop d’estat que ha pegat el govern Rajoy i el seu lacònic ministre d’Educació a l’escola pública de qualitat i gratuïta en un país suposadament democràtic.
Però el punt culminant fou el següent, quan Jaume Servera (PP), arribats al final del ple durant el torn de precs i preguntes, demanà el següent a Valls: ‘Quant al regidor de Comerç, li voldria demanar què pinta en aquest equip de govern, perquè pareix que el motiu que exposàreu per entrar a formar part del govern no era altre que deixar tot sol el PP a l’oposició, perquè fa més d’un any que hi entràreu i encara la vostra Regidoria no ha demostrat res i deixa molt a desitjar: l’oficina de comerç no acaba de funcionar, la gent no acaba de saber realment com i en quines dates s’autoritzen les ocupacions de taules i cadires (punt 8)… perquè és molt trist que el responsable d’aquesta àrea hagi de traslladar la problemàtica a un empleat de l’Ajuntament, quan la mateixa ordenança diu que al mes de juny s’han de treure les liquidacions, quan s’han tret a l’octubre…’
Valls respongué que ‘Vosaltres no heu fet res mai des de la cartera de Comerç. Si vols que t’enumeri la quantitat de tasques que hem fet des de Mercats i Comerç et puc assegurar que s’ha fet més feina durant aquest any que d’ençà que hi ha democràcia, perquè no s’havia fet res mai i prova d’això és que ni tan sols existia una ordenança que regulàs l’ocupació de la via publica, cosa que és fonamental i no existia, així que tots els canvis que s’estan duent a terme des de la meva regidoria són molt complicats perquè no s’havien fet mai. I sobre l’ordenança et diré que el treballador de l’Ajuntament encarregat d’aquesta tasca sempre presentava les liquidacions el mes d’octubre quan s’han de fer al juny, i aquest any per primer cop se li ha obert un expedient per no fer les coses com toca, però abans ningú no n’havia dit res. Crec que els canvis que hem duit a terme són molts. I si vols jo mateix m’oferesc a mostrar-te’ls i podràs comprovar per tu mateix que no és així com ho acabes de pintar tu.’
Manel I. Serrano Servera
Moció Retirada de la LOMCE
El PP ha aconseguit una nova fita” en la història democràtica d’Espanya. Per primera vegada en democràcia, s’ha aprovat una llei educativa que no ha tingut més suport que el del partit al Govern.
La LOMCE -o Llei Wert- ha estat aprovada sense el més mínim consens o, més ben dit, amb el màxim consens en contra. S’hi ha oposat el conjunt de la comunitat educativa: totes les associacions i confederacions de pares i alumnes; tots els sindicats; les associacions estudiantils; així com totes les forces polítiques de l’oposició sense excepció.
Estem davant d’una llei ideològica i segregadora que imposa barreres econòmiques que limiten l’educació de qualitat per a aquelles persones que se la puguin pagar , i dificulten l’accés als estudis universitaris. És una llei que genera una enorme desigualtat d’oportunitats i deteriora la qualitat de l’educació pública .
La Llei WERT és el colofó a la nefasta política educativa del PP que s’ha proposat acabar amb l’educació pública, tal i com és pot constatar amb un ràpid cop d’ull al fet fins ara per Mariano Rajoy en matèria educativa:
– Retallada pressupostària del 21% que s’afegeix a la retallada del curs passat. Des que governa el PP el pressupost en Educació s’ha reduït en més de 5.200 milions d’euros .
– Retallada de professors. Hi ha 30.000 menys en l’ensenyament públic dels que hi havia quan Rajoy va arribar al Govern .
– Retallada en les beques. Un 14 % menys de pressupost en beques per aquest curs del qual va deixar el PSOE l’any 2011 .
La LOMCE neix morta perquè aposta per la segregació i el classisme, perquè les seves presumptes novetats no són sinó receptes del passat, perquè és una llei tècnicament dolenta que no podria aplicar-se ni amb la millor voluntat. Però, sobretot, té data de caducitat perquè s’ha elaborat menyspreant el diàleg, negant l’acord .
Imposada en solitari pel PP, sembla que, a més a més, avergonyeix a Mariano Rajoy, que no ha volgut estar present en la seva votació i ni el ministre Wert mateix hi té suficient confiança en ella: “No sóc dels que creuen que una llei educativa resol tots els problemes educatius . Meva confiança en la llei és limitada “, ha dit.
Entre totes les retallades que està duent a terme en educació Rajoy només ha pujat dues coses :
– L’IVA sobre el material escolar que, des del curs passat, és cinc vegades més gran: Rajoy se’l va trobar en el 4% i el va pujar al 21% l’any passat .
– Els requisits per tenir una beca: ara cal obtenir un 6,5 de nota i ha deixat de ser un dret.
En resum, tal i com han expressat diferents veus de la comunitat educativa:
1. És una llei SENSE SUPORT NI PARTICIPACIÓ de la comunitat educativa.
2. És una CONTRAREFORMA EDUCATIVA, regressiva en el temps (i en les idees) i contrària als principis i als valors d’un sistema realment democràtic.
3. És EXCLOENT enlloc d’INCLUSIVA.
4. És ELITISTA i SEGREGADORA.
5. És SEXISTA enlloc de COEDUCADORA.
6. Oblida l’EDUCACIÓ INTEGRAL de les persones.
7. Afavoreix L’ADOCTRINAMENT I ELS PRIVILEGIS de l’Església catòlica.
8. És ANTIDEMOCRÀTICA ja que limita la participació de la comunitat educativa.
9. És CENTRALITZADORA.
10. És COMPETITIVA enlloc de COOPERATIVA.
11. És MERCANTILISTA I CLASSISTA.
12. MENYSPREA LA CULTURA I LA LLENGUA.
13. És TECNÒCRATA I INDIVIDUALISTA.
14. Es presenta SENSE DOTACIÓ ECONÒMICA SUFICIENT.