“L’evolució de la denúncia periodística de la col•laboració d’Emilio Hellín, és una demostració que encara perviuen elements franquistes en l’aparell de l’estat.”
El 2 de febrer de 2014 es compleixen 35 anys del crim d’estat que va ser l’assassinat de la nostra companya del PST Yolanda González. Si bé els executors materials van ser jutjats i condemnats, cosa que no va succeir en d’altres crims perpetrats per bandes feixistes i grups parapolicials durant l’anomenada transició, la impunitat i la connivència de l’aparell de l’estat amb els assassins continua sent evident.
L’evolució de la denúncia periodística de la col•laboració d’Emilio Hellín, l’assassí de Yolanda (en llibertat després de 14 anys de condemna, amb dues fugides, una d’elles de 3 anys en els quals va treballar pels serveis secrets de la dictadura de Stroessner a Paraguai), amb les institucions policials és una demostració que encara perviuen elements franquistes en l’aparell de l’estat.
Aquesta denúncia, publicada pel PAIS al febrer del 2013, va iniciar una campanya impulsada per les organitzacions que procedim del PST (Lluita Internacionalista i Corrent Roig) partit en el qual militàvem amb ella, al costat d’excompanyes, amigues i familiars de Yolanda.
L’objectiu, encara no aconseguit, era esclarir la col•laboració de l’assassí Emilio Hellín amb les diferents policies de l’Estat (Nacional, Ertzainza i Mossos d’Esquadra) mitjançant cursos impartits des d’una empresa/ tapadora, determinar responsabilitats polítiques, i evitar que aquesta col•laboració pugui continuar.
Per a això es va instar als parlaments i governs basc i català, i al parlament i al govern d’Espanya, a iniciar processos d’investigació.
Després de la presentació de milers de signatures, de la realització d’actes i xerrades de divulgació, de les interpel•lacions de diferents grups parlamentaris (en el Congrés dels Diputats -PSOE, CIU, PNB, IU, ICVEUiA, CHA; L’Esquerra Plural i el Grup Mixt, entre ells Amaiur, BNG i ERC, als quals cal afegir CUP-AE – de la qual LI en forma part- en el parlament de Catalunya), després de diverses entrevistes amb representants del govern espanyol i dels governs basc i català, només hem obtingut evasives, sense que s’hagin portat a terme ni les investigacions ni informació pública alguna.
L’última iniciativa parlamentària va ser desestimada per la Taula del Congrés dels Diputats el passat mes de Maig de 2014.
Diverses iniciatives s’han succeït des de llavors. El passat mes d’octubre, veïns i associacions de Deustuibarra, barri natal de Yolanda, presentaven una moció a l’Ajuntament de Bilbao per a donar el nom de Yolanda a una plaça al costat de la seva casa natal. En diverses ciutats, altres murals recorden a Yolanda, com els del moviment antifeixista o com el de la CABA (Casa Autogestionada del Barri de Aluche, en Madrid), barri en el qual vivia quan va ser segrestada i assassinada.
Aquest últim mural va aparèixer ple de pintades feixistes en els dies que van seguir a l’assassinat per membres del Front Atlètic del antifeixista Jimmy, del grup Riazor Blues. Els mitjans de comunicació no van parlar del fet, doncs es trobaven en plena campanya de confusió intentant desacreditar als grups antifeixistes, igualant-los amb les bandes d’extrema dreta, culpabilitzant a la víctima, Jimmy, i no als seus botxins, els matons feixistes del Front Atlètic.
I això ens suscita una reflexió sobre el feixisme que comença a reaparèixer com una alguna cosa més que «la bala en la recambra» davant les respostes a la crisi. La policia i les lleis de l’estat no són suficients per a enfrontar les lluites que sens dubte aniran en augment contra les mesures econòmiques i polítiques amb que el capitalisme gestiona la seva crisi. El feixisme no emergeix del no-res, surt de les institucions del règim, que ho promocionen mitjançant lleis xenòfobes i repressives, i amb propaganda tendent a crear el clima d’opinió que permet a aquests grups guanyar suport social en els sectors obrers i populars més desfavorits. En aquest context cal entendre no només l’actual «llei mordassa», sinó també la campanya de propaganda amb que s’ha tergiversat l’assassinat de Jimmy a Madrid. Les lleis repressives, la llei d’estrangeria, la campanya contra el dret d’autodeterminació dels pobles basc i català… constitueixen la base ideològica per a fomentar l’existència d’aquests grups parapolicials, que seran força de xoc del capital en la lluita de classes. El règim monàrquic espanyol, per ser continuïtat del franquisme, és encara més clarament protector i promotor del feixisme, com ho demostra la raquítica reparació als lluitadors i lluitadores antifeixistes, la desmemòria històrica i la protecció a l’assassí de Yolanda.
Com a companyes i companys de militància de Yolanda, sabem que ella estaria amb nosaltres, independentment de quina hagués estat la seva evolució política posterior, en la lluita contra la crisi i contra el feixisme, per la llibertat i per la construcció d’un futur socialista.
Yolanda, no oblidem!
Fins al socialisme sempre!
