No podia començar aquest editorial fora fer una petita referència a la gran pèrdua que ha sofert el nostre poble amb la mort de don Pedro, el nostre mossèn des de l’any 1978. Però ens ha deixat tan sols de manera terrenal, ara viatjarà dins tots nosaltres.
Només voldria destacar alguns aspectes del nostre mossèn. Per mi el més fonamental fou la seva tasca humana, social i cultural a Son Servera. Humana, perquè mai no jutjà ni distingí els serverins, ja que ell se sentia capella de tots, anassin o no anassin a missa, fossin devots o agnòstics. Mai no tengué paraules fredes, acusadores, mai no fou un jutge de res ni de ningú. Social, perquè fou un obrador del cristianisme; de fet aquests darrers anys se’l veia entusiasmat -aquesta és la paraula que expressaven el seus ulls quan et parlava del tema- amb les fites de l’associació ‘Son Servera Solidària’ d’Hondures, passant pel Salvador i arribant al Xat, per tornar a partir cap als més necessitats de casa seva, Son Servera. Era diari el pas de persones per la sagristia en recerca d’una bossa amb aliments i roba que el nostre mossèn donava en mà als més necessitats. No mirava ni demanava, ni jutjava cap dels necessitats que agafava la bossa de Càrites, tant li era la raça, el credo, el sexe o procedència. Obrava com un home de Déu i tan sols era aquesta la seva preocupació: acomplir amb la missió que li fou encomanada quan es féu capellà. I Cultural, perquè encara que alguns pensin el contrari féu una molt bona gestió de la nostra -i seva- església Nova. Hi donà cabuda a totes les associacions, hi permeté tot tipus de celebracions i actes aliens a l’església, però sempre fou capaç d’entendre que totes guardaven un denominador comú: Son Servera. També s’hi realitzen d’altres activitats que tal vegada altres capellans no haguessin permès amb tanta facilitat: cinema a la fresca, fires culturals, teatre, festivals i fins i tot atengué i donà cabuda a un pintor alemany que volia reconstruir l’església Nova segons els seus coneixements artístics i arquitectònics. Tot ells passaren però qui sempre guardà la clau -amb encert i benevolència- fou aquest petrer d’ulls vessants.
En qüestió de cultura i associacionisme la seva labor s’estén encara més. Tan sols cal anomenar l’agrupació folklòrica Sa Revetla, es coro parroquial, les obreries de Sant Antoni i Setmana Santa, i per la banda que toca a aquesta revista voldria fer palesa la seva gran col·laboració amb el CM7. Foren moltes les seves notes de premsa enviades a la redacció sempre escrites en la nostra llengua. Cal recordar sempre que els capellans i Lluc foren la salvaguarda del català de Mallorca durant l’època més obscura de finals del franquisme.
Fa ja molts anys, vaig estar una temporada anant d’hospitals i quan vaig tornar a Son Servera em va regalar un llibre d’en Delibes que comprà a Ca na Maruja. Quan li vaig demanar el perquè d’aquell regal em respongué de manera evasiva… tal vegada com era don Pedro. No li agradava xerrar d’ell ni donar explicacions o justificacions del que feien les seves mans amb el seu cor i coneixement, cosa rara en aquest poble de narcisistes.
Era un home que mirava el ulls i la seva serenor era per mi la seva eina en aquesta missió que li fou encomanada. Mai no tengué l’obligació moral d’estimar-nos a tots ni d’estimar Son Servera.
_________________________________________________________
Tornat a les qüestions terrenals del nostre municipi podem avançar als nostres lectors que la piscina municipal serà una realitat abans de dia 10 de juny. Tot un misteri de moment per a la premsa, ja que una errada tècnica no féu arribar la convocatòria del ple extraordinari del passat dia 29 de maig on s’aprovaven les pliques per a l’explotaició de les instal·lacions del poliesportiu. Per altra banda, ens ha arribat una informació del BARONS de ciutat que, si no fallen –vegi’s tren i un fotimer de projectes rellevants per al nostre poble-, el dia 17 de juny començaran les obres de la infame carretera de Cala Millor a Son Servera.
MOLTS D’ANYS A TOTS PER SANT JOAN I BONA FIRA.
AQUESTA REDACCIÓ VOL DONAR LES GRÀCIES A L’ASSOCIACIÒ AEDMIN PEL SEU RECONEIXAMENT CAP A NOSALTRES.
Manel I. Serrano Servera CM7
