Antoni Sansó
Gerent de l’Associació Hotelera Badia de Cala Millor
“Els destins turístics a escala local han de cobrir aquests fronts d’actuació: la planificació i el desenvolupament turístic, tot el que afecte al producte, a la seva qualitat i competitivitat, la promoció i suport a la comercialització”
Sens dubte, en aquesta darrera dècada, el sector turístic ha experimentat uns canvis molt profunds motivats per moltes circumstàncies: canvis d’hàbits dels consumidors, irrupció de companyies aèries de baix cost, avanços tecnològics i de comercialització…
Des de l’àmbit local pens que s’ha de superar l’etapa de promoció i realitzar tasques de planificació estratègica i sostenible del turisme, canviant els models de gestió.
En el projecte “Turisme 2020” de la Secretaria General de Turisme, perfectament vigent i aplicable al nostre destí, es plantegen els principals reptes dels destins turístics davant un nou escenari: Impulsar l’aplicació de noves metodologies i criteris de planificació i gestió de les destinacions turístiques basats en la corresponsabilitat pública privada, capaces d’integrar i desenvolupar una visió estratègica del model turístic que, des de l’orientació al mercat, consideri el desenvolupament territorial, la qualitat de l’entorn, la qualitat i professionalitat dels serveis turístics i el benestar social.
Els principis del projecte “Turisme 2020” són els següents:
la planificació, l’equilibri i requalificació, la diferenciació, l’especialització, la simplificació, el compromís i l’impuls del sector públic i privat, adequant-los al nou entorn competitiu amb una actitud de compromís i de cooperació permanents entre els agents del sistema turístic, així com un criteri consensuat de gestió.
La col·laboració entre el sector públic i el privat és imprescindible, sobretot per quatre motius:
– Perquè en l’elaboració del producte turístic es donen cita elements de producció pública juntament amb elements de producció privada.
– Perquè en la gestió integral de la cadena de valor, necessària per aconseguir experiències turístiques satisfactòries, intervenen la iniciativa privada i la pública.
– Perquè és necessari alinear els objectius polítics, socials i econòmics que s’assignen a l’activitat turística i que determinen i gestionen distints agents.
– Perquè la imatge global d’un destí depèn de la seva imatge turística, cosa que exigeix compartir visions, estratègies i recursos.
Aquestes entitats mixtes cada vegada seran més freqüents tant en destins de sol i platja com en ciutats o localitats d’interior. Hem de dir que aquesta fórmula ja està molt estesa en altres països europeus i que les més evolucionades són aquelles en què la importància de l’empresariat és més gran.
Els destins turístics a escala local han de cobrir aquests fronts d’actuació: la planificació i el desenvolupament turístic, tot el que afecte al producte, a la seva qualitat i competitivitat, la promoció i suport a la comercialització. És en àmbit de destí on es defineixen les principals variables que afectaran a l’èxit o fracàs d’aquest.
Pel paper clau que juguen els municipis en el desenvolupament turístic, aquests han de comptar amb instruments, competències i mitjans adequats per actuar sobre aquestes variables.
L’objectiu darrer de les polítiques turístiques ha de ser aconseguir un desenvolupament turístic sostenible i competitiu, a fi de millorar l’organització i gestió turística local.
D’aquí els principis que inspiren les noves tendències que es refereixen a ens públics privats de gestió turística.
Segons dades recents, les funcions més importants que desenvolupen aquests ens són: promoció, informació turística, planificació, foment de la qualitat, suport a la comercialització, formació, prestació de serveis turístics, gestió de recursos i equipaments, animació i altres.
A l’Estat espanyol destaca el cas de Turisme Barcelona, consorci impulsat per l’Ajuntament i la Cambra de Comerç el 1993, amb l’objectiu comú de consolidar el turisme existent, captar-ne de nou i rendibilitzar l’oferta comercial i de serveis de la ciutat. En l’actualitat compta amb un pressupost de 36 milions d’euros que procedeixen en un 90 % de recursos propis (bus turístic, entrades, merchandising, etc.).
L’Ajuntament i la Cambra de Comerç aporten el 10 % restant. Cal remarcar aquí que, a través d’enquestes encarregades per l’Ajuntament, actualment el 61 % de la població reconeix que el turisme és el sector que més riquesa aporta a la ciutat. Aquesta percepció el febrer de 2010 sols la tenia el 45 %.
Deixa un comentari