La desfeta política i econòmica des de l’arribada dels populars al Govern balear i al Govern espanyol l’estam veient ara que governen i no la posaren damunt la taula quan el poble els escoltava per esbrinar quins governants volien elegir. Això és un altre cop baix a la política per part dels polítics. Així doncs, ni provin d’acusar el poble del que ells mateixos ens han empassolat. I quan dic ells, no faig diferències entre els dos partits majoritaris que duen a terme aquestes polítiques neoliberals en perjudici dels drets fonamentals del poble. Tot el que està passant es resumeix en el fet que els petits paguen el que han malfet els grans. L’educació, els jubilats, la gent gran, els joves, els treballadors i treballadores, les persones amb minusvalidesa, els hipotecats per tenir un sostre on viure, els milions d’aturats i molt manco el dret CONSTITUCIONAL a una sanitat pública no tenen, ni prop fer-s’hi, cap tipus de culpa i molt manco responsabilitat d’allò que el teixit financer d’aquest capitalisme cec i mentider ens ha entaferrat a la cara, fiscalitzat pels cacics d’Europa –Merkel i Zarkozy- i pels interessos privats arribats dels Estats Units, amos i senyors de la resta de països europeus de segona gràcies a l’actitud llepa, passiva i autoesclavitzada per part d’éssers sense pensament propi ni dignitat política com són Rajoy, Zapatero i tots els polítics que apliquen el SÍ BWANA front a la piconadora despietada dels fiscalitzadors, inventors de la trampa de l’euro de la vella Europa. Almanco en segles passats se signaven declaracions de guerra. Cosa que és d’agrair abans de ser tupats i no com empren la democràcia aquests mercenaris de les corts aplicant el mite de les sirenes a la seva forma de malversar la política: “¡Los bellos cantos de las sirenas les condujeron a la muerte!”.
D’altra banda, referent a la política local, és de psicologia pura el que han estat fent fins ara els polítics durant les darreres legislatures, res més enfora que anar a cercar vots, i per guanyar vots la primera premissa és mai no dir damunt un cadafal que apujaran els imposts. I és clar, fins ara i més en les administracions locals era molt còmode demanar préstecs abans de focalitzar la realitat econòmica municipal i pensar “això ho hem d’arreglar”. Per tant, és responsabilitat de tots els polítics no fer llenya de l’arbre caigut de la realitat actual i aquí és on entra l’actuació del nou regidor de Comptes, Jaume Servera. Primer de tot, ha intentat cercar una solució a la situació econòmica de l’Administració local, cosa que fa ja diverses legislatures que cap consistori s’ha preocupat de fer per l’herència rebuda. Tal vegada aquestes mesures haurien hagut d’arribar la passada legislatura, però sincerament no fou aixi. Per què cap polític municipal és capaç de veure que el que li ha passat a l’actual regidor de Comptes li hagués pogut passar a qualsevol d’ells?
Amb la mateixa seguretat que puc afirmar que n’estic ben segur que les polítiques deshumanitzades que duen a terme els homes i dones del Govern Rajoy també les hagués duit a terme el també amic del rei, el senyor Rubalcaba. Ja que tant uns com altres són uns llogats de na Merkel, Zarkozy i la màfia financera americana. Puc afirmar que tot el que està passant al nostre municipi no és el resultat de les mesures preses per un sol home, sinó de tots els governs polítics que han passat pel consistori serverí.
Tant de bo poguéssim contar als nostres néts que nosaltres no fórem uns covards que paraven la bossa als despietats poders que estan dinamitant els drets dels ciutadans i dels pobles sigui quina sigui la seva història, situació geogràfica, llengua i, per què no dir-ho, la seva dot a pagar per haver nat en una frontera o en una altra.
Què més ens queda per pagar o per posar a tots els aturats i treballadors que pagam religiosament, sense pietat ni amnisties, els nostres imposts?
Pensar en una possible resposta escarrufa!
Manel Ismael Serrano Servera CM7
Leave a Reply