A través d’una carta oberta demanen un pagament centralitzat a l’Estat i les Comunitats Autònomes i una tarifa que els garanteixi una remuneració justa per l’ús de les seves obres en aquests espais culturals.
El dret a ser remunerats per aquest concepte està recollit a la Directiva europea 92/100.
Els escriptors i traductors, a través de les principals associacions que els representen, han sol·licitat en una carta oberta un canvi en la legislació que regula el préstec públic dels seus llibres, amb la finalitat d’obtenir una remuneració justa per l’ús dels seus llibres a les biblioteques. En el seu escrit proposen, d’una banda, un pagament centralitzat a càrrec de l’Estat i les Comunitats Autònomes i, de l’altra, una tarifa no simbòlica que garanteixi una remuneració adequada, d’acord amb la d’altres països europeus. “Portem quasi 25 anys sense una normativa justa, equilibrada i eficient en la matèria”, expliquen.
El text de la carta oberta, que faran arribar al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, i a les conselleries de Cultura, és el següent:
Escriptors i traductors, per una remuneració justa pel préstec públic
Els escriptors i traductors tenim reconeguts, en l’àmbit europeu, en virtut de la Directiva 92/100, el dret a ser remunerats pel préstec dels nostres llibres a biblioteques i institucions similars. Tanmateix, aquest dret no està essent efectiu a Espanya, la qual cosa suposa una clara discriminació respecte dels nostres col·legues d’altres països de la Unió Europea.
Per això cal tenir molt clar que aquesta remuneració es genera com a conseqüència d’una excepció puntual als drets d’autor, una figura jurídica que podem comparar a una mena d’expropiació a la propietat intel·lectual dels creadors.
És la pròpia Unió Europea la que reconeix, d’una banda, que qualsevol esforç creatiu i artístic exigeix uns ingressos suficients que serveixin de base a nous treballs i, de l’altra, que solament una regulació adequada permet garantir aquesta remuneració.
El cert és que la legislació espanyola no ha estat capaç de garantir aquesta remuneració i els autors i editors portem quasi 25 anys sense una normativa justa, equilibrada i eficient en la matèria.
Mentrestant, en la major part dels països europeus porten més de deu anys reconeixent aquest dret i aplicant polítiques actives perquè els autors i traductors rebin la remuneració que els correspon. La realitat a Espanya és molt diferent: primer es va aprovar una llei i més tard un reglament, que impossibiliten, de fet, que els autors rebin aquest pagament. En primer lloc perquè situa en els ajuntaments l’obligació de remunerar aquest dret, cosa que suposa acudir a cada un d’ells perquè facin efectiva la remuneració (i això, a la pràctica, ho impossibilita) i, en segon lloc, per l’escassa quantitat d’aquesta remuneració, més de cent vegades per sota de la de països com Itàlia i Polònia, i més de mil respecte de les de França o Alemanya.
Quan des de tots els àmbits s’està plantejant la necessitat d’homogeneïtzar la legislació de manera que iguali en drets els ciutadans dels diferents països de la Unió, és un contrasentit la situació que els autors vivim a Espanya.
Per aquest motiu requerim un canvi urgent en la legislació del nostre país per adequar-la al mandat europeu, amb la finalitat que els autors siguem remunerats de manera justa pel préstec públic dels nostres llibres. En aquest sentit proposem:
– Un pagament centralitzat a càrrec de l’Estat i les Comunitats Autònomes, que es responsabilitzaran de la informació.
– Una tarifa no simbòlica que garanteixi una remuneració adequada, d’acord amb la d’altres països europeus.
La carta oberta ha estat signada per les associacions següents: Asociación Colegial de Escritores (ACE), Asociación de Escritores en Lingua Galega (AELG), Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC), Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Asociación de Autores Científico-Técnicos y Académicos (ACTA), ACE Traductores (ACEtt) i Asociación de Escritores de Euskadi / Euskadiko Idazleen Elkartea (AEE/EIE).
Leave a Reply