Avui, després de més de 20 anys i molts de presidents pel camí, la situació no ha canviat, i no per a millor, sinó que els ciutadans d’aquesta comunitat seguim estant a la coa del repartiment del sistema de finançament de l’Estat
Amb aquests qualificatius en Gabriel Cañellas, president d’aquesta comunitat des del 10.06.1883 al 02.08.1995, es queixava del tracte que rebia Balears per part de l’Estat, governat aleshores pel PSOE amb en Felipe González al capdavant. Aleshores el president del seu partit a Madrid, J.M. Aznar, el posava d’exemple de bon polític i gestor, però la por que l’escàndol del Túnel de Sóller l’esquitxàs i fos un problema en la seva carrera cap a La Moncloa va fer que el fes dimitir. Avui, després de més de 20 anys i molts de presidents pel camí, la situació no ha canviat, i no per a millor, sinó que els ciutadans d’aquesta comunitat seguim estant a la coa del repartiment del sistema de finançament de l’Estat, les famoses balances fiscals, modificades el 2009 i que ens segueixen perjudicant. Som els que, en nombres relatius, més ingressam, però més perjudicats sortim amb el repartiment. En una situació de crisi com l’actual, el que ingressa l’Estat es dedica a pagar la despesa corrent i el sobrant a les inversions compromeses, bàsicament a pagar les infraestructures de l’AVE. I d’això, no en tenim per a les Illes; el transport tant marítim com aeri està en mans privades i a pesar de tenir una bonificació anar a Barcelona i tornar-ne surt més car que fer-ho a moltes de ciutats d’Alemanya o Anglaterra, a pesar de no tenir cap bonificació.
Tot això fa que per poder pagar les despeses de la nostra comunitat i no ser rescatats per l’Estat, com ha passat a Catalunya, el Govern balear hagi hagut de recórrer a les entitats financeres i, per tant, l’endeutament arribi als 6.633 milions d’euros. Es curiós que Catalunya, a pesar de no ser tan maltractada per aquest repartiment, hagi posat el crit en el cel i que això hagi arribat a una deriva cap a una consulta per la independència. Per contra, aquest debat ha arribat en molt poques ocasions al Parlament Balear perquè, d’una vegada per totes, totes les forces polítiques d’aquesta comunitat treballin per als ciutadans d’aquestes illes i no pel que diuen els seus dirigents de Madrid.
Hi ha qui podria pensar que els ciutadans d’aquestes illes no són solidaris, però van molt errats. I és que no pot ser que paguem més que els altres i per exemple a Extremadura no paguin targeta sanitària i els nous pares rebin un bebè xec per 200 euros; no pot ser que entre tots haguem pagat els aeroports de Castelló, la manxa, Lleida i alguns d’ells encara no hi han vist arribar un avió; no pot ser que paguem els AVE i no tenguem un simple tren… Si tornam als temps d’en Biel Cañellas, veuríem que l’abril del 95 ens faltava aigua i vàrem dur-ne de l’Ebre amb vaixells, de franc no, sinó que amb un cost d’uns 22 milions d’euros, perquè havíem de donar per beure als ciutadans de la badia de Palma que a l’estiu arribaven gairebé als 900.000, molts d’ells turistes, que també feien servir carreteres, hospitals, etc., però que de la recaptació de l’IVA turístic no veien res de res.
Si tot això ho traslladam, com a exemple a l’economia de les famílies, no entendríem com és possible que una família que guanya més que una altra i per suposat paga més, després dels imposts és més pobre que l’altra i que per posar-se al seu nivell ha d’anar a demanar un préstec al banc. Desgraciadament, aixi som els mallorquins, poble estrany i masoquista. Ja ho deia en Pep Melià en el seu llibre fa uns 40 anys: “res canviarà cap a millor, hi tornarà a haver eleccions, guanyaran els uns o els altres, i faran el que els manaran des de Madrid”.Tan sols cal esperar que d’aquí a 20 anys no estiguem pitjor.
Biel Tous Santandreu