L’any 2007 el aleshores president Inácio Lula da Silva, l’ex-jugador de futbol Romario de Souza i el president de la FIFA Joseph Blatter, van anunciar que el Mundial de futbol de 2014 es faria al Brasil. El país va vibrar d’alegria i la popularitat de Lula va augmentar encara més. No obstant això, avui a pocs dies del Mundial, el país s’omple de manifestacions en contra de la “copa de la FIFA”. Què ha passat?
A més del gran espectacle promès per aquest any, Lula va dir en 2007 que la inversió en els estadis seria privada i que les obres del Mundial (en transport i infraestructura) millorarien els serveis per al poble. Es dir, tot seria bo per a milions de brasilers. Però les mentides de la FIFA i del govern del PT han anat quedant al descobert. Al juny de l’any passat, un augment del preu del transport públic va desencadenar grans mobilitzacions juvenils i populars. Exigint més pressupost per a la salut, l’educació i obres públiques per al poble. I qüestionant les enormes despeses estatals per a les obres del Mundial. El govern del PT, amb Dilma Rousseff, va començar a desprestigiar-se de forma accelerada.
Lluny de la grandesa que pregona, el Brasil és un país saquejat per les multinacionals i els bancs. Els pagaments del deute estatal van arribar a 90.000 milions de dòlars. Avui la gran majoria qüestiona la “copa de la FIFA”. Perquè van veure que les gegantines obres implicaven enormes despeses. Més de 12.000 milions de dòlars dels quals es farà càrrec l’estat brasiler. Amb una gran corrupció. Mentre els treballadors i el poble estan patint al mateix temps dures retallades econòmiques, una gran inflació, reducció de la despesa de salut i educació. I les grans “millores” que portaria el Mundial no es veuen per cap banda.
S’han construit o s’han remodelats dotze estadis. El preu de construir l’estadi de Brasília s’ha triplicat a gairebé 900 milions de dòlars en fons públics a causa, en part, de la facturació fraudulenta, afirmen auditors del govern. Aquest augment de costos el converteix en el segon estadi de futbol més car del món, a pesar que la ciutat no té ni un equip professional important. Manaos, Brasília i Cuiaba, tres ciutats seus, no tenen equips en primera divisió. Quan juguen els equips d’aquestes ciutats arriben a ajuntar com a molt 1.300 seguidors. I els estadis tenen capacitat per 44.000 persones. Sembla que el de Cuiaba es convertirà en una presó.
Despeses de l’estat, guanys privats
The Associated Press analitza la informació de què disposa el principal tribunal electoral de Brasil, que mostra un augment estratosfèric de les contribucions de campanya per part de companyies que es van adjudicar els contractes de construcció per a la Copa del Món. Per exemple, una de les principals empreses constructores d’estadis, Andrade Gutiérrez, va contribuir amb 37 milions de dòlars a les últimes eleccions al PT, partit oficialista, i a candidats locals. El cost general dels 12 estadis, quatre dels quals es convertiran en “elefants blancs” després del torneig -perquè les ciutats no els poden mantenir-, s’ha disparat a 4.200 milions de dòlars en termes nominals, gairebé quatre vegades la quantitat prevista en un document de la FIFA de 2007.
La FIFA va posar condicions que afavorien els seus patrocinadors. Per exemple, Mc Donalds i Coca-cola, no pagaran impostos en 12 mesos. La FIFA planeja guanyar 3.500 milions de dòlars. Romario, ara diputat pel Partit Socialista Brasiler i ex aliat de Lula, es va convertir en una de les veus més crítiques quan va començar a saber l’enorme despesa estatal. A més de denunciar la corrupció política, Romario va qualificar de “lladre, mafiós i fill de p…” a Blatter (FIFA) i va denunciar que no hi haurà obres importants que quedin per al poble.
Joana Havelange, directora del Comitè Olímpic organitzador, néta de Joao Havelange -expresident de la FIFA-, imitant al “teòric” buròcrata sindical argentí, Luis Barrionuevo, va dir: “El que calia robar, ja està robat”, per explicar per què era inútil fer manifestacions de protesta. A més, a pocs dies de la inauguració, només s’han acabat 3 dels 12 estadis. Una altra mostra d’improvisació i corrupció.
Els treballadors i pobres de Brasil no podran presenciar els partits. El salari mínim és de 306 dòlars, mentre les entrades “barates” (3º categoria) estaran entre 90 dòlars (grups), 220 dòlars (inauguració), 440 dòlars (final) i el paquet per veure cinc partits del mateix equip (fins a quarts de final) surt a 600 dòlars.
Per això, en ple Mundial, simultàniament amb els partits de la Copa, als carrers de Brasil es jugarà un altre partit amb vagues i manifestacions d’obrers metal·lúrgics, xòfers de transports col·lectius, mestres, universitaris, municipals, sense sostre. Per derrotar el pla de retalls i exigir salaris, salut, i educació.
Què es podria fer amb els diners dels estadis
Segons una revista brasilera (que també mostra la destrucció de l’històric Maracaná), es calcula que en la construcció dels dotze estadis mundialistes es va gastar l’equivalent del que costaria construir 150 hospitals públics o 89 mil habitatges populars, o cobrir 1 milió de places en universitats públiques, o el valor de 3 milions d’e places d’escoles bressol de temps complet o 18 milions de netbooks per a estudiants d’escoles públiques. Com no hauria d’estar ndignat el poble brasiler, si s’està usant la seva “passió” de multituds, com és el futbol, en perjudici de les seves urgents necessitats?
Amb la vaga dels treballadors del Metro de Sao Paulo
A pocs dies de començar el Mundial de futbol, els treballadors i el poble de Brasil segueixen lluitant pel seu salari, els seus habitatges i altres reivindicacions. La vaga dels treballadors del Metro de Sau Pablo, és part d’aquesta onada de lluites. Mentre els governs nacional i estatals, es gasten milers de milions de dòlars en obres innecessàries i al servei dels negocis dels empresaris i les multinacionals, neguen als treballadors un augment salarial.
Donem suport incondicional a la lluita dels treballadors del Metro de Sao Paulo i convoquem a la solidaritat internacional.
Miguel Llepis, militant d’Esquerra Socialista (integrant del Front d’Esquerra i dels Treballadors a Argentina i secció de la UIT-CI)
Comitè Coordinador UIT-CI/CEI
Partit Socialisme i Llibertat (PSL) de Veneçuela; Esquerra Socialista (en FIT), d’Argentina; Corrent Socialista dels Treballadors(CST-PSOL), de Brasil; Moviment Socialista dels Treballadors de Xile; La Protesta de Bolívia; Uniu-vos en la Lluita, de Perú; Alternativa Socialista, de Colòmbia; Proposta Socialista, de Panamà; Lluita Internacionalista, Estat espanyol (CEI); Partit per la Democràcia Obrera, de Turquia (CEI)