Carta d’una docent, d’una mestra a uns grans mestres

Hi ha herois, estan aquí… son persones com nosaltres, dignificant la paraula docent, mostrant la comunitat educativa solidaria. Un acte d’amor

Benvolguts companys,

Avui com des de fa uns dies la nostra conversa de mestres gira en torn al mateix, la Vaga indefinida dels docents a les Illes Balears.

No podem dir molt més, a la taula es fa el silenci, les paraules valentia, dignitat, consciència, valors es repeteixen i després ens recull un silenci.

Aquest silenci companys va més enllà de no saber que dir, és justament el contrari, valtros sou la veu, ens esteu alimentant amb la vostra lluita, amb les vostres decisions fermes amb el vostre coratge.

No entrem a discutir el que està passant, aquest decret il·lògic de llei d’un partit que està creant caos, i que alhora potser, en un acte d’humilitat li hem d’agrair que en la seva inconsciència i ignorància ha despertat una veu que brama i diu PROU.

M’agradaria fer-vos arribar el que ens mou tot això, se que sou conscients, però a mi, com a mestra, com a mare, com a persona se’m omplen els ulls d’una tendresa, d’un orgull, d’un plor dolç quant parlem de vosaltres, de nosaltres, tots som un.

Us acompanyem en el nostre estar, afegint-nos a col·laborar amb la caixa de resistència per sostenir la lluita. Duri el que duri. El fet ja s’ha creat. Heu mostrat el que fa temps s’està gestant, vosaltres sou el exponent,el model.

Admiració, temps de treballar els valors de sentir el batec a una…

Emocions, estem movent emocions. Sou responsables amb el vostre acte d’un fet importat d’una consciència de grup molt més gran del que ens imaginem, perquè ara ens aquests temps encara era més difícil plantejar-se una vaga, perquè ara en aquets temps tot és més fràgil, perquè ara en aquests temps ens calia el vostre esperit.

Anem sumant… cada segon és una victòria que teniu, un regal que ens feu, des del meu lloc no se com puc agrair-vos el que feu, tot el que ens esteu ensenyant.

No nomes amb el meu suport, amb la meva col·laboració amb la caixa de resistència, crec que el millor que puc fer es parlar als meus alumnes de vosaltres.

Hi ha herois, estan aquí… son persones com nosaltres, dignificant la paraula docent, mostrant la comunitat educativa solidaria. Un acte d’amor.

Diu una gran mestra meva que nomes un cor agraït pot aprendre, espero i desitjo que els meus alumnes agraeixin com jo faig el vostre coratge, espero estar a l’alçada vostra per des d’aquí mostrar un altre manera de fer, un Prou rotund i solidari.

Gràcies, la paraula GRÀCIES surt del nostre cor, aquests son els models

Petites paraules meves davant els vostres gran actes, però esperem que us arribin i que us facin sentir que estem a prop vostre.

Verd és el meu color, verd pintarem l’aula , verd està el meu cor.