Estimats representants sobiranistes, nacionalistes, independentistes, progressistes, ecologistes i tots els “–istmes” que pretenguin defensar el que som i podem ser.
Des de la Primera República, totes les temptatives de buscar una estructuració de l’ Estat espanyol que accepti l’autogovern dels territoris amb entitat cultural diferenciada i asseguri la perdurabilitat de la seva identitat han resultat fallides. I l’aplicació durant més de tres dècades, tal com ha evolucionat la nostra societat, l’estancament en l’autonomisme de perfil baix conduiria de manera lenta però inexorable al declivi del teixit econòmic, l’empobriment de les classes populars i la definitiva dissolució cultural i lingüística del nostre país. És a dir, significaria pel nostre poble l’acceptació tàcita d’una mort dolorosa i segura.
Tampoc no crec que es pugui dipositar cap esperança en una fórmula de tipus federal. Pràcticament no hi ha federalistes a Espanya i els pocs que se’n diuen, a l’hora de la veritat tampoc no acceptarien la solució singular que l’especificitat dels territoris de parla catalana requereixen.
Respecto profundament l’opinió dels que discrepin del meu punt de vista, però per a mi, perquè les Illes Balears sobrevisquin com a part d’una nació cultural que inclou el Principat de Catalunya i el País Valencià, és indispensable que en el termini més breu possible es basteixi un espai polític auto-centrat i progressista que a mig o llarg termini posi la fita en la constitució pacífica, per via de referèndum, d’un estat independent integrat en la Unió Europea. I només aleshores, alliberats per fi de l’espoli fiscal, aquests territoris podrien esdevenir un país modern, pròsper i socialment avançat.
No hi ha temps a perdre i anar amb el deures fets a la propera comtessa electoral del 2015 podria permetre fer un pas endavant cap a aquest objectiu. Per això, els ciutadans i ciutadanes d’aquestes illes hauríem de fer una crida a tots els grups, moviments, partits, associacions i plataformes sobiranistes, perquè es posin d’acord per presentar una candidatura transversal, equilibrada i unitària, que motivi els abstencionistes i porti al Parlament, Consells i municipis un estol de representants que, sense renunciar a les seves particularitats ideològiques, unifiquin estratègies i es comprometin a treballar junts per prioritzar en tot moment l’objectiu de la supervivència de la nostra realitat cultural i econòmica.
La celebració d’una conferència unitària per fer el pas a un pacte fiscal, el blindatge del nostre patrimoni territorial i cultural, i en el termini més proper possible, assolir la autodeterminació amb la participació activa i equilibrada de membres acreditats de plataformes i associacions i dels virtuals impulsors de futures consultes populars, podria ser el camí per arribar a n’aquesta força de consens. Sabem que no és fàcil superar les legítimes diferències existents. Hi ha molt de fang i molta polseguera que han barrat al pas a acords equilibrats i estables entre nosaltres, però està clar que val la pena intentar-ho perquè estic convençut que la unitat és possible. I és la única solució que permet resoldre definitivament el problema d’aniquilació sistemàtica a la que estam sotmesos, i establir els fonaments d’una convivència justa, digna i en peu d’igualtat amb Espanya i amb el món.
Ilde Muñoz i Artigues
Leave a Reply