Carme Sánchez Riera
Musicòloga
volemusica@gmail.com
Aquests dies començarà el fred de veres i una de les millors opcions per passar el dia és quedar-se a casa i veure una bona pel·lícula. Personalment m’agradaria suggerir un film del qual aquest any es compleixen cinquanta anys de la seva estrena. Aquí el coneixem com Sonrisas y lágrimas i a Amèrica Llatina com La novicia rebelde, però el seu títol original és The Sound of music.
L’argument de la pel·lícula, encara que sembli d’allò més romàntic i fictici, està basat en una història verídica. La protagonista real de l’aventura, María Augusta, va ingressar en el convent de l’abadia de Nonnberg de Salzburg quan era una adolescent. Anys després li varen encomanar la feina de cuidar els set fills d’un capità de la Marina retirat, Georg von Trapp. Dia 27 de novembre de 1927 es varen casar, així doncs, aquests mes farà 88 anys que varen contraure matrimoni. A partir d’aquí la família va debutar musicalment cantant en el festival de Salzburg. Però quan es produí l’annexió d’Àustria per part de l’Alemanya nazi, les diferències polítiques de la família von Trapp amb el Tercer Reich portaren als seus membres a emigrar cap a Itàlia. En aquells moments la família ja comptava amb deu nins, tres d’ells fills de María. Anys després d’aquests fets, i ja mort el capità von Trapp, María decidí relatar les seves vivències en el llibre La historia de los cantores de la familia Trapp.
L’any 1956 es varen comprar els drets cinematogràfics d’aquesta història, i ben aviat s’estrenaren les primeres adaptacions. D’aquesta manera la història dels von Trapp va començar a ser coneguda arreu del món. Per començar es va estrenar Die Trapp Familie (La família Trapp), una adaptació de les memòries de María, i gràcies al seu gran èxit dos anys després es va estrenar una segona part, Die Trapp Familie in Amerika (La família Trapp a Amèrica). No obstant la versió musical del relat dels von Trapp serà la que finalment immortalitzarà la seva història.
El musical The sound of music va veure la llum el 16 de novembre de 1959 amb cançons escrites per Richard Rodgers i Oscar Hammerstein II. La representació va tenir una gran repercussió, doncs es va interpretar fins a 1.443 vegades, va guanyar vuit premis Tony i fins ara s’han venut més de tres milions de discs amb enregistraments de les cançons interpretades a l’escenari.
Aquest gran èxit motivà a la 20th Century Fox a realitzar l’adaptació cinematogràfica de The sound of music, si bé el guionista Ernest Lehman també s’inspirà en les memòries de la pròpia María von Trapp. El director escollit per a dirigir la pel·lícula fou Robert Wise, qui quatre anys abans havia realitzat un altre clàssic del cinema musical com és West side story. La parella protagonista del film seria la formada per Christopher Plummer i Julie Andrews, qui poc abans havia protagonitzat un altre famós musical: Mary Poppins.
Finalment estrenada l’any 1965, Sonrisas y lágrimas es convertiria es una de les pel·lícules més famoses del cinema musical i en un dels majors èxits de la història del cinema. El triomf de la pel·lícula també es va veure recompensat a la cerimònia dels premis Oscar: tot i que competia amb un altre gran clàssic dels anys 60 com Doctor Zhivago. Sonrisas y lágrimas aconseguí cinc premis, els corresponents a Millor pel·lícula, Millor director, Millor banda sonora musical, Millor so i Millor edició.
Com s’ha demostrat al llarg del temps, aquesta pel·lícula ha tengut una gran repercussió tan social com musical. La seva història d’amor segueix vigent en tothom que ha vist la pel·lícula i les melodies cantades es segueixen interpretant avui en dia en diferents indrets. Segurament tots els que estau llegint aquest escrit l’heu vista com a mínim una vegada i si no heu tengut ocasió de veure-la, el cinquantè aniversari de la seva estrena és un moment idoni per fer-ho
