«Un día de estos te econtrarán
con sobredosis de información
y escrito en la pantalla eliminado»
LA POLLA (Carne para la picadora. Discos GOR. 1996)
En un interval molt curt de temps les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) s’han implementat massivament, abastant pràcticament tot el planeta terra i tota la humanitat (en el 2013 al món s’estimava que hi havia uns 15.000 milions d’ordinadors i més de 7.000 milions de mòbils). Una autèntica revolució tecnològica que té als ordinadors, però especialment a Internet i a la telefonia mòbil, com les principals puntes de llança. En consonància, la societat, l’economia, els comportaments humans i fins i tot l’educació també han canviat en poc més de dues dècades. Tot aquest trasbals lògicament té i tendrà conseqüències en molts aspectes. Alguns poden ser positius, com la permanent comunicació i la facilitat en l’accés a la informació, però d’altres, com tota instauració tecnològica, tendran repercussions que poden afectar a la nostra llibertat, a la nostra privacitat, al medi ambient i a la cohesió de l’estructura social.
La tècnica no és innòcua.
Els avanços tecnològics no sorgeixen per inèrcia humana i del consens social (a l’anomenat Tercer Món encara hi ha moltes societats que pràcticament no han tengut una evolució tècnica). Fins a la Revolució Industrial les innovacions tecnològiques en certa mesura encara no havien entrat en un estat de centralització i de control de les oligarquies i els seus avanços encara eren graduals i no implicaven ràpids i traumàtics canvis socials. Aquesta inèrcia es disparà abruptament durant el segle XIX, que és quan el capitalisme industrial es consolida gràcies a l’explotació de les colònies d’ultramar i a l’impuls de la seva principal font energètica, el carbó. Els efectes polítics i socials de la industrialització provocaren la creació de l’Estat nació i el proletariat: el nacionalisme i la lluita de classes. Més endavant, en el segle XX, gràcies a l’energia del petroli i als immensos avanços tecnològics que s’impulsaren durant les dues guerres mundials (la guerra sempre ha estat un motor d’innovació tecnològica), així com a les noves estratègies polítiques que provocà el trauma de la Segona Guerra Mundial, s’instaura la societat de consum. Un nou ordre social on els nous agents econòmics, les multinacionals, amb el suport dels seus respectius Estats, iniciaran la colonització econòmica i social de pràcticament tot el món, especialment quan el Teló d’Acer es fon i cau ràpidament als encants del consumisme. L’augment de la capacitat de consum, l’acceleració dels processos industrials i mercantils, juntament amb la innovació militar (no oblidem els orígens militars tan d’internet com de la telefonia mòbil), són els principals agents de la creació tecnològica des de la segona meitat del segle XX fins ara. O sigui, els seus objectius són el domini polític i l’explotació econòmica. Per altra banda, des de la Revolució Industrial, directa o indirectament, tots els avanços de la tècnica han beneficiat molt al benestar de gran part de la humanitat. Les millores en la salut i l’alimentació ho corroboren. No obstant això, sempre s’ha de tenir present l’alt preu que pagà la humanitat, idò aquests avanços socials no foren gratuïts. La sagnant lluita de classes, les guerres mundials, la contaminació i la brutal colonització de l’anomenat Tercer Món, no es poden entendre sense l’extensió massiva dels potencials tècnics que provocà la Revolució Industrial.
Tecnologia asèptica i de masses però amb grans repercussions socials i ecològiques.
Des d’aleshores el món està immers en una constant evolució tecnològica, però des que internet i l’algoritme informàtic entren en escena, els canvis tecnològics són extremadament ràpids. Tot indica que estam dins la Tercera Revolució Industrial. Si la primera i la segona tengueren al carbó i al petroli com les seves respectives principals fonts energètiques, la tercera ens diuen que tendrà en les energies renovables (solar, eòlica, etc.) el seu principal combustible. Tot pareix que ha de ser molt pulcre, asèptic i inofensiu en una economia basada en la informàtica i l’electricitat de fonts renovables. Però això no deixa de ser propaganda o més ben dit fe. Fe cega en el creixement econòmic infinit i en les bondats de les innovacions tecnològiques. Si bé és veritat que el potencial energètic de les energies renovables s’acaba d’encetar, aquest no podrà arribar mai al rendiment que ha donat el petroli. No el podran substituir però sí complementar. El problema serà quan el petroli entri en un declivi evident (ja ha assolit el seu pic màxim d’extracció) i l’economia demandi créixer quan per raons físiques ja no ho pugui fer més. Per exemple, les renovables i els materials usats per a la fabricació d’ordinadors, satèl·lits i telefonia mòbil depenen molt de les anomenades terres rares. Minerals escassos (liti, cobalt, silici, vanadi, beril·li, etc.), de difícil extracció i d’un costós i altament tòxic processament. El qual a més necessita del petroli per ser executat. Es calcula que per fabricar un ordinador s’han d’extreure i processar 1.000 vegades el seu pes en materials, una immensa petjada ecològica a la qual encara s’hi han de sumar els costos del transport i transformació. Internet per la seva banda també necessita d’una immensa infraestructura de satèl·lits, antenes i cablejat (actualment més de 900.000 kilòmetres de cable submarí), així com d’energia. Concretament, fa uns anys al voltant del 15% de l’energia elèctrica dels Estats Units era absorbida per la xarxa informàtica.
Una societat vigilada, processada i orgullosa de les seves misèries.
En un altre ordre de coses, l’anomenada Tercera Pell, la societat de la informació i la imatge, està constituint una nova societat basada en l’egocentrisme, el narcisisme, la banalitat i la total homogeneïtzació cultural, on la privacitat de l’ésser humà és una nova mercaderia més. Una societat dominada pels grans gegants informàtics (Google, Facebook, Amazon, etc.), on l’acaparament de les nostres dades personals són el seu principal objectiu. El Capitalisme de Vigilància que ha teoritzat la catedràtica de Harvard Shoshana Zuboff. Una societat de la informació saturada d’ella, on la principal tasca per estar ben informat consisteix en garbellar-la. Destriar el gra de la immensa palla que generen a tota velocitat les xarxes socials i diaris digitals. A més a més, la constant connexió a la xarxa, especialment entre els més joves, fins i tot els infants, està causant seriosos trastorns emocionals i de la capacitat de concentració i atenció. L’allau d’estímuls als quals estam sotmesos quan navegam fàcilment per Internet de la mà d’un telèfon mòbil supera en escreix el treballós i lent plaer de la lectura d’un bon llibre o d’un enrevessat article. Eines bàsiques per assolir un alt grau de cultura general i profunditat intel·lectual. Per tant, que la implementació dels ordinadors a les aules i la respectiva intromissió de les principals multinacionals de les TIC en els programes educatius, sigui ja un fet assumit i aplaudit com un gran avanç en la formació de les noves generacions, és un símptoma més de la general deshumanització a la qual ens aboca la tecnologia d’última generació.
En definitiva, hem entrat en l’ull d’un huracà d’avanços tecnològics totalment desbocats, sense cap objectiu finalista que ens faci més bones persones o que pugui implantar la justícia social al món. Una constant retroalimentació tecnològica que sí o sí en qualque moment xocarà amb els límits físics del planeta, però que mentrestant està conduint a la humanitat a una vulgar i patètica realitat virtual, on les aparences amaguen les misèries d’una societat que està perduda per no tenir més al·licients vitals que consumir coses banals o viure experiències fútils i espúries.
Fonts:
-En la espiral de la energia. Historia de la humanidad desde el papel de la energia. Ramón Fernández Durán y Luís González Reyes. Ed. Libros en acción.
-Técnica y civilización. Lewis Mumford. Ed. Pepitas de calabaza.
-Shoshana Zuboff.El capitalisme de vigilància. Ara Balears, 28-12-2019
-Sònia Sánchez. La cara bruta de l’energia neta. Ara Balears, 18-07-2020
Deixa un comentari