“Desitjaria que els polítics tinguessin la ferma convicció de què no hi ha desenvolupament ni civilització sense la cultura. Voldria, pel bé del nostre patrimoni (i de les futures generacions) que el nou consistori apostés per ella en totes les seves vessants, incloent la conservació, restauració, protecció i difusió dels nostres béns artístics”
Ara fa un any que es va dur a terme la restauració de l’escultura barroca de Sant Josep que actualment podem veure a l’església de Son Servera. Gràcies a aquesta tasca de recuperació, gaudim d’una peça artística de gran qualitat que fins aleshores restava amagada als nostres ulls i abandonada al pas del temps i les males condicions ambientals.
Qui no s’ha quedat esgarrifat veient com un grup de terroristes fanàtics destruïen violentament peces milenàries? Doncs bé, l’art pot desaparèixer amb molt de renou, a cop de martell i retransmés al món sencer, però també pot fer-ho silenciosament i de manera anònima quan es posen d’acord la ignorància, l’abandonament o la desídia. En qualsevol cas es produeix el mateix tràgic resultat.
Desitjaria que els polítics tinguessin la ferma convicció de què no hi ha desenvolupament ni civilització sense la cultura. Voldria, pel bé del nostre patrimoni (i de les futures generacions) que el nou consistori apostés per ella en totes les seves vessants, incloent la conservació, restauració, protecció i difusió dels nostres béns artístics. Els motius pels quals és important els explica mol bé Philip Ward; per això em limitaré a reproduir les seves paraules:
“El nostre patrimoni és tot el que sabem de nosaltres mateixos; i allò que hem conservat, el nostre únic record. Aquest record és el nostre far en l’obscuritat del temps; la llum que guia els nostres passos…la conservació no és un compromís amb el passat sinó amb el futur”. (The nature of conservation. A race againts time, 1959)
Cecía Servera
