Any 1998 els Joves de Llevant organitzen una marxa per les antigues vies del tren. Reivindiquen un transport públic per a tots i de qualitat, no volen autopista i sí un tren que connectí la comarca de Llevant amb la resta de l’illa. No hi ha color polític i sí una veu comuna; la de la ciutadania que vol ser escoltada. Moltes marxes han seguit a la primera i ara, 17 anys desprès i a les portes d’aconseguir que el tren de Llevant es fes realitat, aquesta veu quedà silenciada per una Via verda que ha suposat sense dubte el soterrament del nostre tren.
En primer lloc, vull denunciar de manera clara i directa les actuacions perverses del govern cap als usuaris del tren: la pujada de taxes o les precàries condicions de les vies fan patents les intencions de fer fracassar aquest mitjà de transport públic el qual pagam i ens hauríem de beneficiar tots. Per contra, sí que hem vist millorades les carreteres i autopistes de tota l’illa, les quals són construïdes amb doblers públics que beneficien a empreses privades. Així mateix, el negoci està assegurat per les empreses de transport privat que a l’estiu volen fer l’agost amb els turistes mentre els mallorquins durant l’hivern podem gaudir d’autovies buides, això si tens cotxe. En el cas contrari, si ets un estudiant, jubilat o simplement un il·lús que pensa que a Mallorca es pot viure sense vehicle, hauràs d’emprar el nefast servei d’autocars que poc et pot ajudar si has d’arribar d’hora al teu destí.
En segon lloc, aclarir que el tren no és un capritxo de quatre hippies, sinó una necessitat clarament expressada pels ciutadans de la comarca durant molts anys i que el govern de forma reiterada no ha escoltat.
En tercer lloc, explicar que el concepte públic vol dir que no hi ha un benefici econòmic, sinó que és un servei que paga el ciutadà i que reverteix sobre ell afavorint la seva vida, tal com la sanitat, l’educació o els serveis socials, el transport també és un d’ells. Per tant, dir a tots aquells que veuen el tren com una mala inversió, que no és cap negoci.
En quart lloc, fer saber als governants que volen ser tan europeus i moderns que estam a la coa en transport públic ja que països menys desenvolupats com la India, Marroc o Rumania tenen millors trens i línies de bus que a Mallorca. La qüestió econòmica no és un problema es tracta de prioritats i voluntat política.
I per finalitzar la meva exposició vull expressar el meu rebuig total cap a la Via verda per ser una maniobra malèfica del govern per a desplaçar un problema latent que no han solucionat. Amb això no vull dir que no estigui a favor d’obrir camins fora del trànsit motoritzat on la gent pugui gaudir de la natura caminant o amb bicicleta. Per tant, no podem quedar a mans plegades davant aquest insult a la ciutadania que a l’any 1998 es va mobilitzar per un futur millor i que generacions noves hem continuat.
No podem resignar-mos a la idea de no tenir tren, hem de dir NO a aquesta Via Verda i fer la darrera i definitiva MARXA PEL TREN DE LLEVANT.
Vanesa Sierra
