Aquesta reforma suposa, en línies generals, una reculada en les llibertats de la població, i ve a incrementar a més el caràcter repressor d’un Codi Penal que no s’ha pensat per a la “reinserció” i que buscarà (ara més que mai) el càstig indiscriminat, especialment sobre la mobilització social i els/les més desafavorides
La repressió i la por són les eines recurrents i utilitzades pels estats per tal de perpetuar els beneficis de les elits, en detriment dels treballadors i treballadores així com del conjunt de les classes populars.
En aquesta ocasió aquest fet s’ha materialitzat en l’últim avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana plantejada pel govern. Aquesta reforma suposa, en línies generals, una reculada en les llibertats de la població, i ve a incrementar a més el caràcter repressor d’un Codi Penal que no s’ha pensat per a la “reinserció” i que buscarà (ara més que mai) el càstig indiscriminat, especialment sobre la mobilització social i els/les més desafavorides.
El projecte de llei centra la seva atenció contra d’aquesta mobilització social creixent: en forma de vagues, manifestacions, escarnis, ocupacions. S’eliminen les faltes, passant a ser delictes lleus o infraccions administratives, per endurir així les penes relacionades a les mateixes (petits furts, deslluïments de béns…). Es criminalitza la protesta social en termes totalment arbitraris i desproporcionats. Es persegueix la difusió per xarxes socials de manifestacions amb l’excusa que “inciten a cometre un delicte de pertorbació de l’ordre públic”, a més, la difusió dels mateixos es podria considerar delicte amb el nou codi penal.
Es coarta la llibertat d’expressió i s’hi introdueixen els delictes d’opinió. S’equipara als vigilants de seguretat privada amb els agents de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, concedint-los la mateixa protecció. Es blinda una policia que té un perfil encara més protegit. L’ocupació (fins i tot pacífica i temporal) d’un espai privat, com ara una sucursal bancària, es considera pertorbació de l’ordre públic. Es planteja la resistència passiva com a atemptat. S’introdueix la cadena perpètua de forma encoberta mitjançant la “presó permanent revisable”.
Aquests són alguns exemples de com el codi penal s’endureix en contra de la població que cada vegada pateix més l’atur, precarietat, desnonaments, suïcidis, exclusió i desigualtats i les seves perspectives de mobilització. Allò que és legítim i just pel conjunt de la societat es converteix en il•legal. Es tracta d’una arma que des de la CGT i des dels moviments socials coneixem bé: criminalitzar, reprimir, infondre la por entre la població per dissuadir-la de participar a les mobilitzacions i la protesta.
D’una llei pensada per perpetuar el beneficis d’una classe dirigent trepitjant drets socials i laborals i la dignitat de la població, no se’n pot dir llei de “seguretat” ciutadana. Contràriament, és una llei (com totes) de seguretat, però per al negoci i poder de les elits econòmiques i polítiques.
El govern, amb un cop autoritari, mostra què és allò que li fa por i vol fer desaparèixer: la mobilització i l’organització, la solidaritat i l’acció social, especialment si aquesta s’exerceix des de la base. És una senyal clara que anem en el bon camí i que, com des del poder polític i econòmic ja s’està fent, és el moment de preparar-nos.
Si ens volen quietes, callades i desorganitzades… moguem-nos, cridem i organitzem-nos.
CGT-BALEARS
