El passat dia 4 de setembre, en un ple EXPRÉS que no durà ni 10 minuts, el govern serverí informà que l’empresa guanyadora del concurs per a la licitació de la piscina municipal era Rad Investment SL, una empresa de Madrid.
Servera, cap de l’oposició, criticà les formes i en demanà un ajornament i més informació a l’equip de govern respecte de l’empresa Rad Investment a l’hora de poder comparar els pros i contres.
De la resta, millor no esmentar res més, ja que ficades de pota i regidors aliens a la seva responsabilitat política no deixaran de ser-ho fins que donin per acabada la seva carrera -o carretera- política. Del seu pa en faran sopes.
Per altra banda, ens trobam a les acaballes de l’estiu i arribats al setembre també arriben les Festes del Turista, un record quasi nostàlgic dels millors temps del nostre turisme que ara el Consorci de Turisme, amb bones intencions, vol fer ressuscitar no per mirar cap enrere sinó per mirar cap al futur. En aquest CM7 n.353 vos presentam el programa de festes, un programa atrevit, amb mires internacionals on s’aposta clarament per donar llustre i funcionalitat als espais i encants patrimonials dels dos municipi, el llorencí i el serverí.
Però com els nostres lectors ja saben, la indústria del turisme no només viu de les bones intencions; és més, sobreviu gràcies a les xifres, a les dades i a un ventall incert de circumstàncies polítiques i econòmiques arreu del món. Els qui creim en l’esforç i la feina de les persones treballadores i en la justícia social, sempre ens agrada recordar que qui fa girar la corriola d’aquesta gran indústria de serveis són els seus treballadors i treballadores, des de les cambreres de pisos passant pels cambrers i recepcionistes, fins a arribar als comerciants, restauradors, responsables de les diferents àrees de les empreses dedicades al turisme, petits empresaris i autònoms del sector…
El repartiment de la riquesa no és una antiga rondalla de bojos soviets somiadors d’un nou sistema, sinó que és una realitat que avui patim. Ho dic perquè aquesta Redacció ha estat informada de la possibilitat que aquesta temporada arribi fins al novembre. De fet, els hotels principals de la nostra zona arribaran al penúltim mes de l’any, mentre que la resta té previst allargar la temporada un mes fins a l’octubre. Pareix increïble però sí; a més, les fonts d’aquesta informació provenen de la sala de màquines de la indústria turística del nostre municipi, la tercera planta hotelera de Mallorca… “Ahí es nada”, com diria el poeta andalús. Si finalment la temporada turística pot arribar fins al novembre, del que hauria de ser un altre hivern prim i llarg com el bacallà de la cançó popular, idò només esperam que almanco les classes més desfavorides de la nostra societat -ara que ha quedat totalment extingida la classe mitjana- puguin banyar-se les seves esquenes i compartir així la dignitat que dóna la feina i el sacrifici dels beneficis que fins ara ens ha donat la indústria turística. Això sí, una altra cosa és com acaben sempre els ciutadans i ciutadanes orfes dels beneficis de l’especulació i les influències, però mai orfes de poder.
Una mostra del poder del poble la vivim aquests darrers dies amb el desgavell del TIL i la convocatòria de vaga INDEFINIDA per part dels docents… Ara tots a una!
Cada cert temps hem de fer recordar als titelles del poder que la falta de mesura, respecte i consideració mesclats amb alts graus de prepotència i la mediocritat dels qui xerren sense fer ús de l’exemple té un preu i no sempre hem de ser els mateixos els qui hem de pagar el preu més alt. Però la prepotència no té límit i si els Tribunals no els donen la raó, idò decrets llei i arreglat. I la veu del poble, com sempre, no compta per res! “The future dels nostres fills en entredicho”…. com es diria en TIL!
Manel I. Serrano Servera
CM7
