Dins un covó ple a vessar de desbarats XXII

“Els socialistes em varen defraudar als anys 80, cosa que mai no ha fet el PP o farà VOX, per la senzilla raó que defraudar implica una confiança anterior i en el cas d’aquests 2 partits esmentats mai no hi ha hagut o hi haurà aquesta confiança prèvia”

 

Uep, ja hi tornam a ser! Com duis les processons? Vos han dat confits? Anau alerta, no tasteu ni espipelleu les panades fins dissabte horabaixa, i el frit fins diumenge després d’assistir a l’Encontre.
La no tan llunyana Setmana Santa, la Setmana de Passió Cristiana, començava amb el Diumenge del Ram. Un pic sortits de missa, tots anàvem a cases per penjar el beneït ram a la finestra o balconada, ben a la vista de tots els vianants. Just el dilluns, les mares i padrines ja estaven enfeinades trossejant el me o xotet, petites tallades que omplirien les panades, la freixura guardada dins un ribell de test, farines i llevat comanats al forn o a la botiga de la cantonada, de l’hortet ja tenien reservades carabasses, moneis i pèsols (nosaltres els deim xítxeros i a altres pobles estiragassons… i tots som mallorquins!).

Reunions familiars al voltant de la taula de la cuina fent les panades, rialles amb els cosins per tenir poca manya a l’hora de repuntar les tapadores amb els dits. Cada menjar i llepolia tenia el seu dia i la seva hora, ben alerta a passar l’arada davant el bou!

Ara ha canviat tant que ja no tenim gola de panades o robiols, fins i tot a l’hora de poder omplir es dipòsit de la benzina del cotxe aprofitam i carregam, i ja que hi som, ara que ens donen una propina de 20 cèntims per litre, podem aprofitar l’estalvi per carregar 2 panades i una barra de pa (Grazie Antonio!). Ara just falta pregar quan passi la processó del Sant Crist per davant del carrer dels benziners, per l’arribada de les devolucions de l’Estat, no fos cosa que per falta de precs sia com la no tornada del cèntim sanitari, que es veu que després de 8 anys encara el cerquen els hereus d’en Paco Lobatón.

I pel món? Segueixen les 66 guerres, perdó, just n’hi ha una, la d’en Putin, aquest deixeble del mal, reencarnació d’en Bercebú, ja és més llarga que totes les cames que hem tallat a sa jaia i no pareix que hi vegem la fi. Dar les gràcies als Angelets del bé amb Mr. Beiden i son fill al capdavant, i amb Zelenski, exemple de dirigent demòcrata, que com estrella del rock fa un gran tour per tots els parlaments dels anomenats països demòcrates i imparteix lliçons, cerca semblances i, si no li encaixen, una mentideta per aquí, una manipulacioneta per allà, i tot o quasi tot el fòrum fa mamballetes amb les orelles. Això sí, tampoc ningú no assenyala que el seu règim té 11 partits polítics il·legalitzats o amb activitats restringides, ben igual que els sindicats. Es veu que quan jo estudiava dret polític, a l’hora d’aplicar aquesta interpretació de democràcia, no hi era o que ja tenc massa anys i la memòria ja no m’acompanya tant com voldria.
Bé, no vull seguir amb la perversió de la paraula democràcia, si ho faig arribaré a pells de brau i agreujaré un bon grapat de parells. Per aquí, n’Antonio ha anat de viatge per Europa cercant l’aprovació per poder trobar rebaixes del gas i d’altres combustibles. S’ha de dir que n’Antonio ha tengut mala sort, tot anava de meravella fins a l’arribada de la guerra, no hi havia problemes a cap indret de les Espanyes i si n’hi havia algun era culpa de la pandèmia o de l’oposició que no col·labora mai. N’Antonio, com tots els socialistes, no coneix la mentida, fins i tot això que corr per xarxes en forma d’acudit, quan dins el llit diu a la seva dona que “la cosa se va a poner dura” i ella aixecant el tapament li respon que fins i tot allà no és capaç de dir la veritat. Ho heu entès? Bé, idò això tampoc és cert, o no? En tot cas aquí ho deix i qui no ho cregui, que ho vagi a cercar!

 

“Hi va haver ple de març i el regidor de Comerç i Mercats va rebre estopa per tots els costats. Em va tornar a agradar molt aquesta postura conciliadora, educadora i d’ajuda d’en Francesc, cada pic em deman més si en una altra vida no va ser frare franciscà”

 

I parlant del gas, arribam a l’Àfrica del Nord, a les antigues colònies, restes de l’imperi. He de dir que des del gener tenc preparat uns escrits de les guerres d’Àfrica i de les greus ferides que causaren a la societat mallorquina d’aquells temps, per falta d’espai no l’hem publicat, però un mes o altre l’amollarem a córrer món per dins aquestes planes. Ha estat una llàstima no haver-ho fet, ja que l’actualitat ha demostrat que no era un tema tan desfasat com pot semblar. Fins i tot el mes de març ja parlàvem del Sàhara i del nostre antic rei, aleshores encara príncep. En aquells temps, pels campaments de refugiats sahrauís, s’hi passejava amb xilaba, sense puro, ni jaqueta rància, un tal Felipe, que prometia que quan governàs arreglaria aquella injustícia. Bé, idò les paraules i promeses d’aquell jove varen volar amb el vent del sud, ben igual que abans el qualificatiu de marxista havia volat per França o més tard “l’Otan de entrada NO” també va volar i així tants i tants de remakes de Gone with the wind al llarg de 40 anys. Així que ara el canvi d’opinió de l’executiu de n’Antonio davant el Sàhara no ens pot estranyar gens ni mica.
Sempre és el mateix, prometen fer i desfer i al final sempre surt l’excusa adient que tot ho cura, ho volíem fer, hem fet tot el possible per fer-ho, però les circumstàncies no ens han acompanyat, ens han estat contràries, però prometem que més endavant ho arreglarem i així duim anys i anys i els que ens queden.

Els socialistes em varen defraudar als anys 80, cosa que mai no ha fet el PP o farà VOX, per la senzilla raó que defraudar implica una confiança anterior i en el cas d’aquests 2 partits esmentats mai no hi ha hagut o hi haurà aquesta confiança prèvia. Això sí, vull deixar clar que a l’hora de la política local sempre vull confiar abans amb les persones i de moment sí que he de dir que no tenc motiu per no confiar ni amb en Jaume Servera, ni amb en Miquel Morlà, caps de llista d’aquests partits al poble.

Idò de mica en mica hem arribat a la vila serverina. Hi va haver ple de març i el regidor de Comerç i Mercats va rebre estopa per tots els costats. Em va tornar a agradar molt aquesta postura conciliadora, educadora i d’ajuda d’en Francesc, cada pic em deman més si en una altra vida no va ser frare franciscà, missioner o capellà ( disculpau-me la brometa). La veritat és que aquesta arribada d’en José Luis ha estat massa accidentada, ha volgut fer massa canvis, sense analitzar abans i l’ensopegada no s’ha fet esperar. He de dir que un mes llarg abans, na Maria el va entrevistar a la TV serverina i al final de l’entrevista ja li va dar un magistral consell, desgraciadament el regidor no ho va entendre.

I després de les vacances de març, anem amb la Sra. Batlessa, que segueix manejant els seus regidors amb mà ferma, és d’admirar com els duu, pareixen una guarda d’animalets de llendera, tots creuen i quan algun surt de la filera, com en el cas abans assenyalat, la jefa li llegeix la cartilla davant les càmeres i fins i tot rep l’aplaudiment de l’audiència televisiva. Em recorda a temps passats, quan un arribà a una de les moltes possessions i demanava “què li diuen a l’amo” i aquell porqueret ben espavilat contestava “a l’amo no li diuen res, és l’amo que diu”. Ara podeu canviar els protagonistes i la resposta serà la mateixa o molt semblant.

Si vos pareix bé, ho deixarem aquí, em queden molts de desbarats a dins el covó, però els guardaré unes setmanetes més, al cap i la fi són bons de mantenir i no demanen gaire
.Au idò, adeu, tal com diu el nostre Montoro. Pensau a fer bonda i no tengueu por del dimoni!