“en Toni d’ON va piular pel Foro serverí, no oficial ni municipal, però important i que sol coure i més d’un pic escaldar. No creia que la publicació hagués estat premiada amb un like de la nostra batlessa (…)”
“Això dels plens extraordinaris ja tan sols són un simple formalisme, van a ple per imperatiu legal, però sense voluntat de consens ni de demanar parer a l’oposició. És aquesta una altra manera de pervertir la democràcia?”
Uep!, ara m’heu trobat replegant un ramet de flors per dur a l’església i lluir-la en el mes de Maria. He convidat en Justo, però veient que es torbava he començat jo; si no ve obriré una cervesa i just ensumar l’oloreta de bon segur que es presentarà. Idò sí, ja som al maig, dies clars i assolellats, l’inici del temps sec i del tram més feixuc de la nostra temporada turística, temps de començar a suar de valent, però també d’omplir el calaix. Per cert, avui és dilluns 9 de maig, sabeu que celebram en aquesta data? No? Idò jo vos ho diré: el DIA D´EUROPA. Sí, celebram o hauríem de celebrar la pau i la unitat d’Europa, que amb la Declaració de Schuman el 1950, l’embrió del naixement de la Unió Europea, donaven per fet cert la nova idea d’una nova forma de cooperació política que faria inconcebible una guerra entre nacions europees. A la vista està que 70 anys després no hem fet cas dels padrins i que tirs, trons, ferits, morts i desplaçats n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà per tenyir-nos la cara del color vermell de la vergonya durant aquesta vida i altres 6 de propina. Una Europa unida, on tots s’omplen les boques i treuen pit de demòcrates de soca-rel i tots som hipòcrites en voler fer veure que tots els règims són democràcies pel simple fet de votar. Votaren a Hongria i a França, per posar-ne un exemple, i tu la mateixa nit electoral ja sabies què dirien els uns i els altres dels diferents partits de pell de braus i encertares fil per randa cada mot, cada frase, cada oració gramatical. També saps per ben cert que estan convençuts que els ciutadans no saben votar, al cap i la fi aquesta ha estat la millor feina dels polítics en aquests darrers prop de 50 anys, confondre el personal, enganar i per damunt de tot que ningú sia capaç d’assenyalar la seva ineptitud per resoldre els nostres problemes, els problemes del ciutadans, de la comunitat, del país. Polítics que haurien de ser vocacionals i circumstancials, quan en realitat són professionals aferrats a la cadira amb voluntat de servir-se i no de servir. És una sort que aquesta revista no hagi estat infectada pel virus Pegasus, ni cap camió d’aquella marca o d’altra semblant hagi fet malbé aquesta edició. Cosa que no poden dir alguns polítics, representants de la seva comunitat i escollits amb la mateixa llei electoral que els altres, per molt que puguin pertànyer o no a partits independentistes. Però aquí, a pells de braus, anomenar aquesta paraula equival a obrir les portes de l’infern i pareix a ser que tot val per evitar el Maligne. Aquest pic, almanco, hi ha hagut una compareixença de la directora del CNI al Congrés i ha portat 18 ordres judicials que avalaven i donaven legalitat a l’espionatge. Tot correcte deien per les TV i els diaris, però no deien que n’havien espiat 65? Tant han canviat les matemàtiques des que vaig acabar l’EGB? En aquells temps 18 de 65 era un generós 28 %, lluny del 50 %, si ho transportam a les notes escolars un generós 3, un generós insuficient, per no presentar un ,olt deficient en el bolletí trimestral. Era un suspens, una carabassa, però com ara tot canvia igualam per baix i ja no hi ha ni suspesos, ni carabasses; els jutges, els opinadors de ràdios, TV i diaris deuen estar més al dia que jo. En tot cas, el president Antonio (perdó, Pedro, Peter sense Pan) i la ministra dels tirs i trons s’han solidaritzat amb ells i de matinada, gairebé a trenc d’alba, varen convocar la premsa per dir que també havien estat espiats. Jo vull solidaritzar-me amb el pobre aprenent d’espia a qui li deu haver tocat la tasca d’eliminar tots els selfies del mòbil presidencial.
I per Son Servera, què hi ha de nou? Idò en Toni d’ON va piular pel Foro serverí, no oficial ni municipal, però important i que sol coure i més d’un pic escaldar. No creia que la publicació hagués estat premiada amb un like de la nostra batlessa, i no vaig anar errat, just accedir a la web de TV serverina i donar una ullada al ple extraordinari d’aquest mes. Quan en Toni va voler piular, ja es va trobar amb na Natalia amb els guants de boxa ben fermats, amb ganes de brega. En aquesta ocasió en Toni va ser intel·ligent i va fermar boca i cul al sant, deixant la paraula al portaveu Bernat. Ben segur que el proper ple ordinari no serà igual. Això dels plens extraordinaris ja tan sols són un simple formalisme, van a ple per imperatiu legal, però sense voluntat de consens ni de demanar parer a l’oposició. És aquesta una altra manera de pervertir la democràcia? Supòs que el tema ens duria per un bon grapat d’hores de debat. El que sí és cert, almanco des del meu punt de vista, és que s’ha deixat passar una oportunitat immillorable per donar una verdadera lliçó de bons polítics, de polítics que miren pel bé del poble i no pel que ells creuen que és bé per a tots. Me sap molt de greu que els nostres dirigents municipals no surtin al carrers, als barris a demanar parer als ciutadans, per les seves necessitats; deixar una part del romanent dels exercicis passats per fer uns pressupostos participatius i ja que no ho fan ni tenen intenció de fer-ho, almanco demanar el parer de l’oposició. Sincerament és una llàstima aquesta mena de rodet de l’equip de govern i esper que aquesta ferida no supuri a la propera legislatura. Sempre he estat convençut que un bon govern ha de donar la mà al consens i aquest ha de sortir de la generositat i qui ho pot i ho ha de fer és el que té majoria, ergo més poder, per fer-ho.
Bé, de mica en mica i ja que no he xerrat amb les mans, ja tenc la cistella plena de flors, és ben hora d’entrar a cases i fer una visita a la nevera, si bé em pareix que aquest comunista que esperava no vendrà. El món és tan gran que uns tenen por del Dimoni i de l’Infern i altres, entre ells en Justo, els parles de l’Església i fan anques enrere, per moltes de cerveses i tapes que posis damunt la taula. A veure si en Miquel Morlà ho llegeix, em dona una mà i l’any que ve entre tots dos el treuen a les processons.
Dit això, voldria dir la darrera i mostrar el meu malestar! Mirau que pertot arreu trob fotos del grup de regidors socialistes. Idò ho cregueu o no, de les processons no n’he trobada cap ni una! Au idò, podeu sortir en pau i ordenadament, sense fer gaire renou i no vos oblideu de tornar-me a fer una visita a mitjan juny!
Deixa un comentari