Benvinguts a una nova descarregada de mon covó en aquest novembre boig en què encara fa una calor del dimoni
El mes va començar estrany. Després de gaudir d’aquesta tan nostrada festa de Halloween (de fet, diven que pel llogaret de Cala Millor totes les nits d’hivern el celebren), despertam amb l’anunci dels avisos estatals i insulars via mòbil dels simulacres d’emergència arreu de tot l’Estat: que Europa és a les portes d’una guerra i que per les Amèriques Mr. Trump al nord i Bolsonaro al sud segueixen posant el crit al cel en defensa de la seva concepció de Democràcia. Què en trobau? Són fets independents o connectats?
Per Madrid, a n’Ayuso els metges li han fet un Joserra. Ella, talment abans l’apotecari en excedència, deia que just eren una vintena els qui s’oposaven a ella, però els carrers mostraven que l’una i l’altre mentien, anaven errats o molt allunyats de la realitat de les necessitats de la gent.
Au, avui estic generós i vos vull convidar a fer un viatget en el temps, feim un prec a Marty McFly i amb l’okey d’en Doc pujam al Deloriam i ja hi som, Back to the Future… Ens aturam al 91, a la sessió d’investidura de la tercera legislatura de l’amo en Biel Canyelles, quan amb rotunditat afirmava que “volem convertir les Illes Balears en la segona residència d´Europa”. Uns anys abans havíem entrat a la Unió Europea i els alemanys ho tenien molt més fàcil de comprar una propietat aquí: un paradís a dues hores d’avió de ca seva. Va ser tal aquella febre compradora que fins i tot arribà al Bundestag, on el diputat de la CDU de Helmut Kohl, de nom D. Jobst, des de la tribuna animava el Govern alemany a comprar Mallorca a Espanya.
” Gràcies als déus que no tot en l’actualitat serverina és dels polítics; així que aprofitem per agrair la seva tasca a en Pedro de s’Osiris que avui tanca portes després de més de 50 anys dant servei a Cala Millor, ben igual que en Matgí i senyora ho varen fer fins a l’octubre amb la botiga i sobrassadaria. Que tengueu un bon i ben merescut descans tots tres!”
Però no va fer falta, nosaltres mateixos, illencs de 8 llinatges, ho hem fet realitat i avui en dia cada mes els estrangers compren 700 cases a les Balears.
Fa feredat veure com és quasi impossible que un fill nostre pugui accedir a un habitatge en propietat. Fa just uns tres o quatre anys vèiem estorats els preus dels lloguers a Eivissa, però ara ja ho tenim a Ciutat, on s’ofereixen lloguers d’habitacions a un pis compartit pels voltants dels 500 euros.
Divendres vaig anar a Artà i ara, al carrer on vivíem a la meva minyonia, la gran majoria de cases ja són d’estrangers i en aquets darrers 25/30 anys cada una ha canviat de propietat una mitjana d’uns 3 pics, és a dir, que tampoc no ho compren per quedar-s’hi a viure. Especulació pura i dura, i em deman fins on arribarem, i la resposta em deixa tremolant…
Seguint viatjant per aquest recent passat polític, he d’admetre el que sempre he dit, que no existeix una única visió de les coses, ben igual que la maldat, que no és mai en un únic lloc, ni la bondat és a un altre. Aquesta és una sentencia errònia, interessada i perversa que pertany a un grup que ens vol fer creure. Parlant del mateix Cañellas, per molt que no ens agradàs la seva política, no podem deixar d’admetre que almanco va fer molt més per la nostra llengua que molts dels qui li han vengut darrere, i sempre m’he demanat, i ho seguesc fent, qui va filtrar a n’Eberhard Grosske l’assumpte del Túnel de Sóller? A qui li interessava realment fotre l’amo a defora? Qui hi va guanyar? I què hagués passat si hagués anat endavant amb l’amenaça de crear un partit regionalista? Igual hauria de viatjar a los Madriles i parlar amb algú amb bigoti per trobar respostes.
És de veres Mallorca una Sicília sense morts? Heu llegit el llibre? Si no ho heu fet, almanco mirau la sèrie d’IB3TV i de pas la de la princesa a qui no deixaren arribar a reina. Que també sia dit, no tot el feix de la maldat anava damunt les seves esquenes; i si fos així un s’hauria de demanar, si no haguéssim patit la crisi del ciment del 2008, si ens hauríem assabentat de res?
I per les nostres contrades ja començam a tenir els primers candidats. Per Son Servera, poble amb menys de 15.000 habitants, la senyora Troya tornarà a optar a la vara, per tercera vegada, i jo que creia que el codi ètic del PSOE aconsellava repetir just dos pics. Però també he d’admetre que és amb molta diferència la més preparada del seu partit al poble i que amb seguretat, a hores d’ara, seria pitjor per a tots els serverins un relleu a la capçalera socialista.
Gràcies als déus que no tot en l’actualitat serverina és dels polítics; així que aprofitem per agrair la seva tasca a en Pedro de s’Osiris que avui tanca portes després de més de 50 anys dant servei a Cala Millor, ben igual que en Matgí i senyora ho varen fer fins a l’octubre amb la botiga i sobrassadaria. Que tengueu un bon i ben merescut descans tots tres!
Au idò, fins una altra i ens tornarem a trobar per aquestes terres abans d’anar a adorar el minyonet que va néixer dins l’establia.
Deixa un comentari