El PSIB-PSOE ha presentat un “recurs d’inconstitucionalitat” contra els apartats 1,3,5,6,7,8 i 9 de l’article únic, la disposició derogatòria única i les disposicions finals primera (apartats 1,2,4,5 i 7), segona i tercera de la llei 9/2012, de modificació de la llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears”. “Els socialistes hem decidit promoure la impugnació de determinats preceptes de la Llei de Funció Pública, que va aprovar en solitari el Govern de José Ramón Bauzá, perquè atempta contra la Constitució Espanyola, contra l’Estatut d’Autonomia i altres normes”.
És important recordar que “a Balears sempre hi ha hagut consens en matèria lingüística durant els darrers 30 anys, i el PSIB sempre ha fet costat d’aquest consens: quan es va aprovar l’Estatut d’Autonomia, quan es fa aprovar la Llei de Normalització Lingüística i quan es va reformar l’Estatut”.
Els socialistes “estam avui, on hem estat sempre: al costat de la Constitució Espanyola, al costat de l’Estatut d’Autonomia i orgullosos del nostre país i dels nostres trets diferencials com és la llengua.” Qui ha canviat és el Partit Popular del Sr. Bauzá. Un PP que ha iniciat una creuada contra la llengua pròpia d’aquesta comunitat autònoma “situant-se en la radicalitat i, al nostre parer, contra la Constitució Espanyola”, que defensa l’Espanya plural i les diverses llengües que existeixen en alguns dels seus territoris.
El Partit Popular ha decidit legislar tot sol, “aprovant mesures que atempten contra la posició constitucional i estatutària de la llengua catalana a les Illes, i a més es fa amb un objectiu, erosionar la condició de llengua pròpia i oficial del català a la nostra comunitat, aprofundint en la desigualtat entre idiomes oficials i lesionant els drets d’aquells ciutadans que vulguin relacionar-se en català amb les administracions de les Balears”, ha afirmat Armengol.
Davant el clam popular de més de 50.000 persones en el carrer, més de 12.000 al·legacions que no van tenir resposta, i manifestacions en contra de nombroses 2 associacions i moviments, el Partit Socialista dóna aquesta passa per defensar els drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes.
El recurs d’inconstitucionalitat, que presentaren 50 senadors socialistes encapçalats pel senador autonòmic Francesc Antich, fa objeccions a la constitucionalitat de la llei que s’impugna perquè els preceptes que conté “contradiuen els imperatius de la normalització progressiva de la llengua catalana, vist que s’estableixen autèntiques mesures d’involució en el procés de defensa, conservació i promoció de la llengua pròpia en el territori de les Balears, operant d’aquesta manera una vertadera desprotecció de la llengua catalana en l’àmbit administratiu i de la funció pública en la mesura que aquesta llei obri la via perquè el català sigui una llengua subordinada i pràcticament innecessària”.
Això no és casualitat, segons Francesc Antich. Tot forma part de “l’atac que el Partit Popular més radical, més centralitzador i més uniformador, ha posat en marxa contra l’Espanya plural i territorial”. I ho fa “amb mesures econòmiques que ofeguen a les comunitats autònomes; amb mesures recentralitzadores de les competències de les autonomies; i amb atacs contra els trets diferenciats d’algunes comunitats, com és la llengua pròpia”.
Antich ha recordat que el català també és una llengua d’Espanya i la seva protecció i promoció la recull la Constitució.
Claus del recurs d’inconstitucionalitat
Aquest és el primer recurs que presenta el PSIB-PSOE davant el Tribunal Constitucional i demostra la voluntat ferma de què es respecti la legislació bàsica en matèria de funció pública en quant a la preparació lingüística dels empleats públics en una comunitat en règim de cooficialitat lingüística, i alhora de què es garanteixi el que ara impedeix la modificació, que és l’ efectivitat del dret dels ciutadans a relacionar-se en català amb l’Administració Pública.
Segons l’escrit del recurs, la Llei 9/2012 “comet infraccions als articles 3.3 de la CE i 4.3 i 35 de l’Estatut d’Autonomia, que estableixen els principis de protecció del pluralisme lingüístic i de la normalització progressiva de la llengua catalana”. També comet infraccions “al 3.2 de la CE i al 4.1 de l’Estatut, que reconeixen al català la condició de llengua pròpia i oficial”, entre d’altres articles.
D’acord amb el recurs, la Llei 9/2012 és un exemple “d’un paquet de mesures antinormalitzadores amb efectes que a mig i llarg termini determinaran el carácter innecessari de la llengua catalana en l’àmbit institucional i administratiu”, i que a més “són mesures que no responen a les prescripcions estatutàries en matèria de normalització lingüística, ni un exemple de creació de les condicions que permetin assolir la igualtat entre llengües pel que respecta als drets dels ciutadans tal com assenyalen l’article 4.3 i el 14.3 de l’Estatut de les Illes Balears”.
A la vegada, les mesures adoptades per la majoria parlamentària del Partit Popular van clarament en la direcció d’aminorar l’ús del català en l’àmbit institucional i administratiu,vist que els nous empleats públics, de forma majoritària, no tendran l’obligació de conèixer la llengua pròpia, de manera que hi haurà una tendència a la castellanització a l’hora de la utilització de la llengua amb els administrats, però també a l’hora dels procediments administratius.
I finalment, la Llei invadeix les competències dels municipis i dels consells insulars,indicant-lis que no exigeixin el català per accedir a un lloc de feina públic (amb excepcions). En definitiva, segons el recurs d’inconstitucionalitat, “la llei davant la qual s’interposa recurs no només suposa un pas enrere en el procés normalitzador que es va iniciar a mitjans dels anys vuitanta, sinó que a més opta preferentment per la llengua castellana en detriment de la mínima consideració que exigeix la llengua pròpia i oficial de la comunitat autònoma”.
El recurs d’inconstitucionalitat el presentaren la setmana que passada 50 membres del Grup Socialista en el Senat, encapçalats pels senadors Francesc Antich i Antoni Manchado, segons el procediment que marca l’article 162 de la Constitució Espanyola.
Maria Arenas Zarco, regidora de Normalització Lingüística.
Deixa un comentari