“Els llestos que ens ficaren dins una crisi han estat els que n’han sortit més beneficiats. La gran mare Europa dóna grans sumes de milions d’euros per salvar els nostres bancs, que de nostres res tenen i per contra s’han oblidat de salvar les nostres famílies”
No fa molts d’anys, en una tertúlia amb familiars i amics, debatíem sobre qui ho estava passant pitjor, si els ciutadans d’Afganistan o els de l’Argentina. Els d’Afganistan, sense cap dubte, eren més pobres, però sempre ho havien estat; per contra, els argentins estaven perdent el seu estat del benestar, el doblers que tenien al banc havien desaparegut, no hi havia feina i tot allò pel qual havien lluitat durant tants d’anys estava desapareixent.
Aquesta situació que pareixia tant llunyana, en pocs anys ha arribat a les nostres vides: la por per perdre el poc que podíem tenir ens ha fet insolidaris amb els que sí que ho havien perdut. Molts diran que no és així, que la gent ara és molt més solidària que abans, i és vera, però també ho és que ara les situacions són molt més crítiques que abans i la solidaritat no ha augmentat amb el mateix grau que les necessitats.
Els llestos que ens ficaren dins una crisi han estat els que n’han sortit més beneficiats. La gran mare Europa dóna grans sumes de milions d’euros per salvar els nostres bancs, que de nostres res tenen i per contra s’han oblidat de salvar les nostres famílies, que aquestes sí que són nostres: aquests bancs que varen estafar molts de padrins que varen confiar tots els estalvis de les seves vides i ara havien desaparegut i veien com no podien ajudar els seus fills per pagar les hipoteques i estaven perdent les seves cases; que veien com els seus néts havien estudiat una carrera i ara havien de partir cap a l’estranger per poder fer feina, igual que ells havien fet abans.
I a tot això, els governants que escollim perquè treballin pel nostre benestar estan venuts i fermats de mans, tots els partits deuen grans quantitats de doblers als bancs i ara pensar que faran qualque cosa en la seva contra és una quimera. Des d’Europa ara se sancionen 6 bancs europeus per manipular l’euribor entre el 2003 i 2008, cinc anys després i just uns mesos abans d’unes eleccions al Parlament Europeu, i quan la credibilitat d’Europa està cada cop més baixa. A Espanya, els qui governaven abans negaren la crisi fins que ens arribà al coll i els d’ara, amb l’excusa de la crisi, ens han entaferrat una reforma laboral que ens fa perdre garanties laborals aconseguides fa més de 40 anys, a més d’imposar una amnistia fiscal per premiar els grans defraudadors. I del Govern balear, no en parlem, que han desenterrat la batalla de les llengües per tapar el que realment importa.
Si realment no tenguéssim por a perdre el tenim, mai no consentiríem el que està passant. El capitalisme ens ha ensenyat que la felicitat resideix a tenir cada cop més necessitats i per això hem de tenir més béns. Ens ha fet esclaus i és el principal culpable de la decadència de tots els valors que tota societat hauria de tenir per bandera.
Biel Tous Santandreu
