PARASCEVE
TEATRE LA UNIÓ SON SERVERA DIUMENGE 21 D’ABRIL A LES 19H.
Parasceve és una obra que, alhora, passa i no passa, avança i es queda immòbil; una obra situada en espai-temps, però també descontextualitzada. El seu autor fou un al·lot de la Guerra Civil, la va viure amb deu anys i això el va marcar de per vida, tal com es pot veure en les seves primeres obres, sobretot per l’ambient asfixiant, de privacions, misèria i violència de reraguarda que suposa viure una guerra. Així que molts dels seus records d’infància, de por, de crueltat, es troben també reflectits a Parasceve i en les novel·les successives com El mar i Haceldama.
Parasceve sembla negar l’existència dels antònims perquè celebra les contradiccions de l’existència: l’amor que fa el desamor ─quan la mare, Elvira, es veu lliurada a la desgràcia i a la culpa─; la vida que teixeix la mort ─quan la vitalitat dels dos fills, Andreu i Lluís, topa amb la guerra. En el triangle format pels tres personatges principals ─Elvira, Andreu i Lluís─ el vèrtex canvia contínuament i permet que els tres expressin fins al final la seva humanitat feta de passions i inquietuds. Cada un té un punt de vista diferent sobre la vida envoltada per un ambient de violència. La memòria i el present es fonen en una atmosfera carregada de consciència. La consciència individual de cada personatge i la consciència col·lectiva del seu grup reunit ─que és una família, però que també és un poble i un país sencer. A Parasceve la consciència és poesia perquè la poesia és, per a Blai Bonet, el llenguatge més apte, el vehicle més intens i efectiu de transmissió i comunicació. Un teatre que acull la poesia o una poesia que s’apropia de l’escenari del teatre: anul·la duplicitats perquè no creu en els generes literaris. Hi trobam la fragmentació i la investigació de les passions humanes, de l’home, revelades i presentades ja a través del mateix títol: el Parasceve és un terme que designa la ‘Passió de Crist’ i en l’obra Blai Bonet l’empra per referir-se als esdeveniments i a les ànimes humanes. Una vegada més els antònims es trenquen i les esberles ens hipnotitzen: Parasceve és una obra atípica d’un escriptor atípic que sap furgar en la vida i restituir-la amb les paraules fortes i intenses que li corresponen.
Crítica de Pau Vadell i Lucia Pietrelli
