“La cuina, en especial la pastisseria, m’ha donat valors molt importants, com són el plaer de servir (de donar als altres moments de plaer), disciplina, perseverança i sobretot molta paciència”
-Annge, ens podries fer cinc cèntims de com fou la teva experiència al Protur Xef?
Va ser molt gratificant, vaig aprendre molt dels companys i vaig conèixer diferents personatges apassionats de la cuina.
-Escoltar la teva veu és sinònim de valors molts positius que no sempre trobam a la nostra societat, conta’ns la teva història…
Vaig néixer als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf; als set anys vaig venir cap a Mallorca amb una família d’acollida mallorquina, vaig començar de vacances d’estiu i després vaig decidir quedar-me ja per estudiar, vaig fer el batxillerat científic i volia dedicar-me al món de la moda, però per coses de la vida no va poder ser i vaig decidir provar el món de la cuina, ja que m’encantava des de ben petita. M’he format al centre educatiu CIFP Juníper Serra, un centre amb molta història gastronòmica per on han passat grans cuiners.
-Què t’ha donat la cuina i què t’ha donat Mallorca?
La cuina, en especial la pastisseria, m’ha donat valors molt importants, com són el plaer de servir (de donar als altres moments de plaer), disciplina, perseverança i sobretot molta paciència. A més de conèixer gran quantitat de persones d’arreu del món i absorbir de cada un coneixements i moments viscuts que no tenen preu. I Mallorca m’ho ha donat tot: família, amics, però sobretot llibertat de ser qui som.
-En altres entrevistes has xerrat de la teva mare com «el teu referent»; què ens pots contar d’ella i d’ambdues?
Per mi la dona en general és un referent (totes), d’alguna manera hem viscut moments de masclisme i ens han fet creure que som menys quan en realitat som unes guerreres i tenim el mateix valor que qualsevol altre home.
-Mandela tenia una frase molt poderosa que deia «L’educació és una clau que obri totes les portes». Consideres que la cuina és una educació?
Totalment, és una educació de vida. De fet, crec que seria una assignatura molt més útil que d’altres de la nostra educació, que sembla que les feim per fer… però el que és cert és que menjam cada dia! He arribat a compartir casa i és vergonyós que gent adulta no sàpiga fer-se ni un ou frit ni com funciona una cuina! Per mi això és bàsic, perquè no sempre tendrem el tàper de la mare…
-Quin sector de la gastronomia t’interessa més i com t’agradaria desenvolupar en un futur la teva professió?
La pastisseria és la meva passió. Crec que arriba un moment en la vida que li hem de tornar el que ens ha donat, i crec que oferir oportunitats tant de feina com d’ensenyament és el que acabaré fent un cop acabada la meva trajectòria d’aprendre i viure aquests moments tan especials que estic vivint.
-Quins són els teus plats predilectes i xerra’ns de la cuina mallorquina?
Som una persona que no pot deixar de crear, m’agrada tastar coses noves i tenc molta inquietud de voler saber el perquè de les coses. Per exemple, quan muntam una clara d’ou per fer una merenga hi ha tota una ciència al darrere i això és el que em motiva a investigar, per aquesta raó no puc dir que tenc un plat predilecte perquè per mi tots ho són, quan els faig els dedic molt de temps i amor, però he de dir que estic molt orgullosa de “Maresía”, el plat guanyador del concurs Protur Xef, perquè es un plat que sembla senzill però que té molts factors tècnics que si en falla un les postres perden tot l’equilibri. I la cuina mallorquina és mediterrània, humil, senzilla, però amb el caràcter tan característic dels mallorquins.
-Quina ha estat la teva experiència personal i escolar al Centre Integrat de Formació Professional Juníper Serra?
Molt positiva, rock and Roll d’aprenentatge!
– Angge, enguany ets una campiona, però quina feina personal has hagut de fer perquè a dia d’avui vegem en tu aquest somriure i aquesta serenor?
Com tots, he tengut bons i mals moments, però don gràcies que he sabut mirar cap endavant.
– Quins plats recomanaries cuinar per a aquests dies als lectors del CM7?
Ara que arriba pasqua no hi ha res millor que reunir la família per fer les panades, els robiols i crespells i menjar-los recent enfornats.
– Quins són els teus desitjos per a un poble tan coratjós i alhora castigat com el teu, el Sàhara Occidental?
Llibertat!
– Quins aspectes culturals siguin gastronòmics o no t’agraden més de la nostra illa?
Pensa que m’he criat aquí, me familiaritz amb tot, però crec que les festes tan d’hivern com d’estiu són molt guapes ja que pràcticament totes consisteixen a reunir la gent per passar-ho bé i compartir.
-Vols afegir res més?
Moltes gràcies per aquesta entrevista!
Manel I . Serrano Servera
Deixa un comentari