A primer pla, en Toni Ramon a l’obra d’enguany: EL SANT SOPAR DELS OCULTS (Foto: Joana Valls)
“El Teatre m’ha donat seguretat, m’ha llevat pors. Amb el teatre les pors fugen. El teatre m’ha obert portes. He trobat molt de companys i d’unió”
Com vares començar a fer teatre amb Estepa Teatre (Fundació Estel de Llevant)?
De tota la vida m’havia fet moltes ganes fer teatre, però per mor de la vida que he duit mai no vaig tenir-ne ocasió. No tenia paraula, podia dir «vindré»; i tanmateix, hagués fallat. Un tio meu que nomia Miquel Ferragut va fer teatre durant molts anys i sempre anava a veure les seves obres i era molt bon actor.
I deu fer cinc anys que des d’Estel de Llevant em varen proposar de fer teatre i vaig dir que sí. I d’aquell dia ja no ho he deixat. He anat fent i pens que si tot va bé faré teatre durant molts anys.
Què t’ha donat a tu el teatre?
El Teatre m’ha donat seguretat, m’ha llevat pors. Amb el teatre les pors fugen. El teatre m’ha obert portes. He trobat molt de companys i d’unió. El teatre per anar bé ha de ser cosa de tots. Perquè si algú falla l’altre no ho pot fer i això fa estar pendent d’ajudar els companys d’escena. El teatre també m’ha aportat disciplina.
De vegades a teatre deim allò de «amb quina paraula definiries…». Ara que t’entrevist, m’agradaria demanar-te amb quina paraula definiries el teatre?
Dona’m sis paraules i t’ho diré (rialles):
convertir la por amb una alegria.
Conta’ns algunes anècdotes que hagis viscut amb Estepa Teatre, a més ets molt bon contador d’anècdotes.
El que et puc dir és que a molts de nosaltres ens costa molt fer teatre. I quan veus persones que s’esforcen de bon de veres perquè ho volen fer bé i que tenen un esperit que no es pot dir… perquè lluiten i alhora veus que passen gust. Com ara n’Esther, que és una companya de teatre que va partir amb moltes pors, jo pens que la vaig poder ajudar molt ja que fèiem una escena plegats. Ens feim fins i tot videotrucades per aprendre’ns el text. I ella va aprendre el paper molt aviat, però passava que tenia moltes pors. Però per exemple enguany ja no és la mateixa, ara surt i passa gust i és una molt bona actriu. Crec que en farà molts d’anys, de teatre.
En Toni Ramon a la platea del Teatre de Manacor fent la darrera lectura de TENIM UN DO (2022)
I aquests vincles són per sempre…
Sí, aquests vincles humans que es creen amb el teatre són molt aferradissos. El que he dit abans, uneix molt fer teatre.
Bé, i aquesta entrevista que et faig al CM7 també és motiu perquè el pròxim dia 22 d’octubre hem de dur la nostra darrera obra EL SANT SOPAR DELS OCULTS al Teatre la Unió de Son Servera. Què els diries als serverins i a les serverines per recomanar-los que venguin a veure’ns?
Els diria que nosaltres hem posat molt esforç per dur aquesta gran obra endavant, que els volem fer passar una bona estona i molta alegria i que puguin passar gust de veure’ns actuar.
Conta’m un poc de quan anaves a veure les obres de teatre del teu tio i conegut actor de teatre, en Miquel Ferragut.
Record de quan va fer de don Pau a la coneguda comèdia Ai Quaquín que has vengut de prim de Sebastià Rubí i Antoni M. Servera. Aquesta comèdia em va quedar molt dins el cap. I resulta que el paper que feia anava molt amb ell. I clar, ho brodava. Veure el meu tio damunt l’escenari, gaudint tant d’actuar, tan lliure, amb les seves parauletes que sempre afegia i la seva forma de ser… va ser una vivència molt important per mi. Quan som damunt un escenari pens molt amb ell. L’estimava molt, és una alegria molt pensar en ell perquè pens que des d’allà on és deu estar molt content de veure’m fer teatre. Em va veure fer teatre, però des que ja no el tenim pens que en certa manera ell és amb mi damunt les taules del teatre.
T’agradaria també aprofitar aquesta entrevista per tenir unes paraules cap a ESTEL DE LLEVANT?
D’Estel de Llevant puc dir que m’han ajudat amb tot i per tot. Quan vaig començar a Estel de Llevant fa uns vuit anys vaig començar fent tallers i també anava al Centre de Dia. I llavors el segon any ja vaig començar a fer feina. He fet quatre anys al pàrquing de Cala Mondragó. Aquesta feina em va donar la vida. Perquè em va fer entendre que jo som aquí encara, que puc, puc fer el que sigui. Complia, feia feina, tot rodava millor. I dins mi pensava: «He tornar a ser útil per a la societat i per mi mateix». Perquè abans de fer aquesta feina amb Estel jo em sentia un inútil. I això em va retornar la il·lusió. A mi Estel de Llevant m’ha ajudat molt, ha cregut en mi, m’han ensenyat moltes coses en tots els aspectes. Per exemple m’han ajudat molt perquè jo tenia una forma de ser molt masclista per mor de la vida que he duit i a s’Estel m’han ajudat a deixar de dir segons quines paraules que avui dia ja no s’haurien d’emprar perquè són ofensives. Quan he estat malalt sempre han estat devora jo. Fins i tot han vengut a ca meva i jo això ho valor al cent per cent. Perquè es una sort poder entrar dins un lloc com Estel; perquè una persona que té salut mental és l’Havana, com deim en bon mallorquí, perquè t’entenen, comprenen, els pots explicar allò que vulguis, pots xerrar de qualsevol tema sense por. A Estel és una família. A mi de tot d’una em va venir molt de nou que els mateixos professionals d’Estel et donin una abraçada, et donin el que «bon dia», et mirin als ulls o et felicitin pel teu aniversari…. Tenir una actitud tan humana i propera no és per tot. És molt important en aquesta vida sentir-se estimat i jo crec que tots els qui estam a s’Estel ens sentim estimats. I el qui ara no s’hi senti segur que s’hi sentirà més endavant.
Per no fer la llagrimeta… voldria tornar un poc al teatre. M’agradaria molt que contassis al lectors del CM7 quin és el teu mètode com a actor per estudiar els papers. Trob que pot ser molt interessant…
Bé, jo per falta d’estudis no sé escriure en català i algunes paraules que no siguin ben bé mallorquines no sé què volen dir. El primer de tot que faig és demanar ajuda. Que em puguin dir què vol dir. Quan ja sé què vol dir idò la componc a la meva manera i jo llavors ja vaig més segur amb el text. Perquè quan un text no l’entens fa molt mal interpretar-lo.
Ho apunt tot, ho torn a repassar. M’invent un punts on trob que m’he d’aturar. Li deman al director si li pareix bé. I llavors començ a estudiar. Per estudiar el que faig també és escriure i escriure a mà el meu paper. L’escric a la meva manera sis o set pics. Perquè escrivint és com m’entra més el text. Seguidament, ja em grav la veu amb el mòbil i quan vaig amb bicicleta m’escolt, quan som a ca nostra m’escolt… I després em torn a gravar un poc més i així vaig fent. Si a un li costa més ha d’estudiar més i si un li costa menys idò ha d’estudiar manco. Com la vida.
Què t’ha donat la vida?
Què n’he après vols dir?
Sí, això mateix.
Bé idò trob que a la vida fer les coses ben fetes és un avantatge perquè t’aporta tranquil·litat. Escoltar també és molt important en aquesta vida. Jo primer escoltava a mitges. M’agradava més xerrar que escoltar. Ara procur escoltar més. Escoltar és el millor que un pot fer. Abans anava a la meva bolla, em deien una cosa i jo ja pensava amb el que havia de contestar. Interrompia o contestava i no… s’aprèn més escoltant que xerrant.
I del Teatre?
Del teatre he après el mateix. Has d’escoltar, has de tirar endavant amb la vida i ser responsable.
Manel I. Serrano Servera
Deixa un comentari