“Jo no em consider artista, pens que és l’observador qui pot dir el que és art o no de forma objectiva, no un mateix.”
Vaig estudiar al Jaume Fornaris i després a l’IES Puig de sa Font. Després vaig anar a Manacor a fer el batxillerat artístic degut a que sempre m’havia anat bé dibuixar. Quan vaig acabar em vaig traslladar 2 anys a Lleida a cursar un mòdul de grau superior d’Activitats fisicoesportives i fou allà quan vaig començar a interessar-me més pel món dels grafits, i d’aquí em varen tornar les ganes de pintar, ja que duia un bon temps sense fer-ho. En acabar vaig tornar a Mallorca per estudiar disseny gràfic a l’Escola Superior de Disseny de Palma, uns estudis que em serviren molt ja que aprens de colors, de composicions, idees… i quan faig disseny gràfic sempre intent aplicar conceptes d’il·lustració i pintura. M’agrada més dibuixar a mà i després digitalitzar-ho que no fer mil efectes amb els programes informàtics, que al cap i a la fi aquesta és l’essència del disseny gràfic. Mentrestant estudiava disseny feia les meves feines de pintura i quan vaig acabar els estudis vaig fer feines de disseny per a poc a poc encaminar-me al que més m’agrada, que és una feina dinàmica (em costa passar hores assegut), perquè la veritat és que fer feina davant un ordinador no és allò que més m’agrada!
-Compagines el disseny gràfic amb la pintura i alhora amb els grafits, però de fet el grafit és una part molt important de la teva obra?
Vaig començar a pintar pel carrer, però a poc a poc vaig anar experimentant més a l’estudi damunt tela i jugant amb l’ordinador. Avui en dia l’estètica de les obres digitals que faig no tenen res a veure amb la de pintar, però conceptualment si que tenen similituds.
-Però quan ets a l’estudi no deixes de ser un grafiter?
La paraula grafiter va agafada de la mà al carrer, un cop pas a pintar damunt un altre suport, ja canvia l’etiqueta. La tècnica des que vaig començar a pintar de forma més freqüent ha estat l’esprai i després he anat mesclant altres tècniques, però em trob molt a gust amb l’esprai.
– Com has trobat finalment la teva tècnica?
La meva tècnica a l’hora de pintar l’he trobada al carrer; allà pintes amb els teus amics… i un et dóna un consell, vas provant i després un mateix troba quina és la seva forma d’expressar-se. Tot ha estat un procés autodidacta i casual. I també en qüestió de tècnica cal tenir en compte que aquests darrers anys amb la millora dels esprais es pot anar perfeccionant els acabats, la gamma cromàtica ha augmentat molt i hi ha diferents difusors que t’ajuden a fer diferents traços, colors transparents… Però també fa temps que jug molt creant textures amb les mans i no només utilitz els difusors. Els darrers anys també he fet feina amb collage, però finalment el que més em tira és fer feina amb l’esprai ja que tens més soltura i rapidesa.
-Com definiries la teva obra, ja que té un bon grapat d’ingredients; a més del grafo podem trobar jeroglífics, poemes visuals, missatges escrits i fins i tot poesia pictòrica?
Jo no em consider artista, pens que és l’observador qui pot dir el que és art o no de forma objectiva, no un mateix. Si m’he de posar una etiqueta diria que som un comunicador visual. A l’hora de fer feina per mi el títol és molt important; de vegades amb el títol em ve la idea de l’obra perquè una paraula em dona la idea del que vull plasmar, i també em passa que un pic finalitzada l’obra em ve el títol. Per altra banda, també m’agrada jugar… quan em trob pintant al carrer agaf idees que formen part del paisatge on em trob, com també aprofit els símbols que estan per allà enmig, allà on estic creant. Si et trobes a una casa abandonada i veus un forat et pot donar peu a pintar una idea al seu voltant que integri l’element natural dins l’obra. I a partir d’aquí comences a jugar amb l’espai, a descontextualitzar una imatge, etc.
– He pogut comprovar, tal vegada m’equivoc, que l’humor és una part cabdal de la teva obra. Empres l’humor quan estàs content o en canvi quan estàs enfadat, l’utilitzes per senyalar el que t’agrada o també per senyalar tot allò que no t’agrada?
A mi m’agrada molt la ironia i si he de contar alguna cosa no ho faig xerrant perquè no som molt xerrador, com millor m’exprés és pintant! Tenc un quadern d’idees i tot el que se m’ocorr ho apunt i després arran de tenir-ho anotat pens una imatge o li don una volta al concepte que tenc escrit. I sí, l’humor per mi és molt important per afrontar inclús adversitats que van sorgint a la vida. Dins el meu redol d’amics ja saben que jo amb els jocs de paraules i les bromes dolentes no tenc aturall! (rialles).
De Cala Millor a Bangkok
Sempre m’ha agradat viatjar i el meu company d’aventures és en Biel Calderón. Amb ell vaig començar a sortir d’Europa, anant a Marroc, la Índia i després ja a descobrir Àsia. Ell va fer feina de cooperant a l’Ambaixada a Filipines i ja va ser anar cap allà i de llavors ençà no vaig deixar de viatjar per l’Àsia.
-I com et vares adonar que tal vegada Àsia era una bona finestra al món per donar a conèixer la teva feina?
Quan vaig anar a Tailàndia vaig observar que era un lloc emergent; començava a haver-hi galeries, hi vivia gent amb doblers i alhora, si fas el cap viu, és una ciutat on es pot viure amb pocs recursos. Bangkok ve a ser el centre financer de tot el sud-est asiàtic (sense contar Singapur). De fet, quan vaig tornar d’allà ja tenia clar que l’any següent hi tornaria per provar sort i fer el possible per quedar-m’hi a viure. Ja he perdut el compte de galeries noves que han obert a Tailàndia des de l’any i mig que hi duc vivint. Cada cap de setmana hi ha exposicions i és una ciutat plena d’expatriats que arriben amb doblers, perquè hi ha instal·lades les grans multinacionals. Podria dir que l’escena de l’art va in crecendo.
– Ara mateix estàs instal·lat a Bangkok com a artista freelance; quines feines has fet durant la teva estada a Tailàndia?
He fet decoració per algun local; vaig dibuixar un retrat d’un presentador de televisió que em va entrevistar al seu programa; encàrrec de quadres tant de feines de per allà com feines a distància que em comanaven des de Mallorca… Faig des de quadres fins a disseny gràfic, tant a clients nous d’allà com per a clients meus que tenc a Mallorca. També he fet shows a hotels de Bangkok estil Life panting on després se sortejava l’obra entre els assistents, tal com he fet aquest estiu al Cafè del Sol. Per quan torni cap allà tenc un life panting a un tastavins d’alt nivell. I per altra banda també estic col·laborant en obres benèfiques de la ciutat.
-I la gent d’allà quina importància li dóna a l’art, des de l’art més convencional fins a pintar pel carrer?
Gaudeixen… per a ells tot això és nou relativament. Sobretot pintar pel carrer; vulguis o no aquí tothom coneix o té una idea de què és el graffiti i allà és més una novetat dels darrers anys. Per exemple he anat a pintar a suburbis i poblats de Bangkok i he demanat permís per pintar i quan duc un temps pintant compareixen grup de nins i em duen beguda, menjar i es mostren encantats de la vida perquè consideren que tenen un artista a devora ca seva que dona color a les seves parets escrostonades.
– Com fou que partires d’aquí? Tal vegada ja havies cremat molt de cartutxos… perquè sempre hi ha una motivació per deixar enrere la terra que et va veure créixer?
Com he dit abans, m’agrada viatjar però per altra banda necessitava sortir de Mallorca perquè em sentia un poc saturat, necessitava un canvi d’aires en molts d’aspectes. La darrera exposició que vaig fer aquí al principi m’agradava, però quan l’estava acabant de preparar ja no em trobava tan motivat. Necessitava canviar d’idees, conèixer nova gent i llocs, absorbir noves influències i renovar-me.
– Aquesta “nova recerca d’un mateix” de què xerres, també és molt important que ho sàpiga veure d’ell mateix un artista?
Sí, jo conec gent que sempre pinta el mateix. No som amic de la monotonia. Faig feina amb elements realistes però en conjunt l’obra té un caire no surrealista; però és una intenció pareguda. L’obra en si expressa versions de diferents elements que tu imagines que han de fer aquesta funció quan les ajuntes, i en conjunt formant l’obra pareix que t’han de contar una altra història. Al cap i a la fi necessitava sortir i muntar-me altres històries. I també és cert que fa uns anys aquí l’economia va per avall i a Àsia, com he comentat, és tot el contrari.
– Estaria bé fer un repàs de les teves sèries, ja que ha estat amb aquest format de feina que has donat a conèixer la teva obra.
‘Cap MoMent’ 2008
Aquesta fou la primera sèrie que vaig fer. La vaig exposar a l’Església Nova de Son Servera el 2009. Són obres del 2008 arran de la mort del meu germà. Tenia una idea que m’envoltava que era el niu damunt el cap, i a partir d’aquesta idea li vaig fer una foto al meu germà amb la idea de dibuixar-li un niu damunt el cap. Després el meu germà es va suïcidar i arran d’aquest desgraciat fet, quan vaig tornar a tenir forces per pintar de nou, vaig decidir fer aquest retrat, i amb més sentit ja que a la foto hi era ell. I arran d’això, vaig crear una sèrie de vuit quadres contant situacions amb la història de la pèrdua del meu germà. Podria dir que va ser una teràpia per a mi. Aquesta sèrie també va ser exposada a Palma i a Melilla.
‘CuatriComía’ 2009
Després d’una sèrie tan dura com ‘Cap MoMent, vaig tirar per una altra banda més alegra… i d’aqui ‘CuatriComía’, que en el món de la impressió, Cuatricromia, són els quatre colors d’on surten la resta. La idea, seguint amb el joc de paraules, anava sobre el fet que els colors ‘se comia” (es menjaven) el negre; així les taques negres d’animals, per exemple, eren absorbits per la gamma cromàtica. Aquesta va ser exposada a Sa Pobla i Barcelona.
‘INFOctada’ 2009
Una sèrie d’obres que va sobre la informació, creada amb 3 amics més. Per aquesta vaig realitzar 5 obres de diferents formats i materials expressant la infecció de la informació, amb la manipulació de les noticies, interessos, control, por… Va ser exposada a La Misericòrdia de Palma.
‘Wireless’ 2010
És una sèrie en blanc i negre i la paraula en si dóna significat a la tecnologia fora cables, i a partir d’aquesta idea vaig voler reivindicar o contraposar els jocs tradicionals de tota la vida: engronsadores, baldufes, etc., que concorden en certa manera amb la nova tecnologia que prescindeix dels cables. D’aquí la idea de substituir la corda per un filferro per donar-li un significat de fortalesa, perquè els jocs tradicionals o tot allò més tradicional es mantengui fort i no desaparegui. Em va inspirar la melancolia d’aquells jocs que un mateix pot fabricar, barats, que pots construir i jugar-hi amb el teus amics enfront dels jocs de la nova tecnologia (mòbils, consoles, etc.), que són tot el contrari. Va ser exposada a Portocristo.
‘AL+’ 2011-2012
‘Al+’ la vaig exposar fa dos anys primer a Palma i després a Can Dinsky (Son Servera). Aquesta sèrie, que versa sobre la neteja interior i l’ànima, fou un punt de retorn cap al que va passar amb el meu germà; en certa manera expressava el meu remordiment… “tot el que podia haver fer i no vaig fer” o “com podria haver ajudat més…”. Vull dir que arran de la pèrdua del meu germà sempre em quedaran dubtes i remordiments al meu cap i això et menja per dins i era com contar un poc una neteja de l’ànima, expulsar allò que dus al teu interior per tornar a respirar com toca. Eren quadres que exhortaven l’ànima de la pintura, és a dir, l’ànima de la pintura sortia del llenç, era com si es pogués veure l’ànima de cada obra i per primer cop aquesta està per defora i no per dins. El significat és que l’ànima de l’obra vol sortir, se’n vol anar perquè no està neta i inevitablement cerca una sortida.
Manel I. Serrano Servera
CM7 n.367 (novembre 2014)