MALFET és un grup musical de Son Servera creat l’any 2018. Ells són: Pau Pavel (veu), Joan Palerm (guitarra), Àngel Ríos (bateria), Pau Vallbona (teclats), Miquel Àngel Valero (baix) i Josep Servera (percussió) També són col·laboradores de MALFET, Ema Marí i Llucia Nebot (cors).
Hi ha una dita meravellosa del Henry Rollins dels Black Flag que diu així: «Els músics no haurien de tocar música. La música hauria de tocar els músics!». Crec que aquesta frase diu coses importants i rellevants sobre MALFET. Els integrants d’aquest grup originari de Son Servera venen de molt de camins de la música i tal vegada MALFET és un entreforc que ells mateixos han provocat per sentir-se bé i fruir de fer música com els vengui de gust. Si coneixem alguns d’aquests músics, podem endevinar que el sínode d’aquest grup és aquest, però hi ha una cosa encara més fascinant: escoltant la música que fan un es pot adonar també d’aquesta sensació; fan allò que volen, com volen i ho fan amb molta cura… Pareix mentida que es diguin Malfet!
És una passada que a Son Severa tenguem aquest grup d’artesans de la música i que vulguin compartir les seves creacions amb un nivell de producció molt alt amb la resta del poble i, per tant, amb la resta del món. Perquè la música -crec jo- és l’art amb l’ona expansiva més poderosa de totes les arts. He escoltat les cançons NO HAY VENENO, EL FARO DE NEIST POINT i L’HOME POBRE mentre preparava aquesta entrevista que ara ja podem compartir amb els lectors i lectores del CM7. I recordau: 14 d’octubre a les 21 h els MALFETS presenten el seu segon disc SOBRE EL ALAMBRE amb un directe al nostre Teatre La Unió. Ells fan allò que volen i ho fan molt bé!
Manel I. Serrano Servera
Dia 14 d’octubre a les 21 h presentau el vostre segon disc SOBRE EL ALAMBRE al Teatre La Unió de Son Servera. Ens podeu fer cinc cèntims d’aquest concert presentació?
(Joan Palerm) -Per a aquest concert tenim previst presentar els temes del nou disc. En tractar-se d’una presentació sempre intentam que l’espectacle tengui qualque element especial i diferent a la resta de concerts. A la formació habitual (Pau, Joan, Angel, Miquel i Pau) hi afegirem un sisè component (Josep Servera a la percussió) i també tendrem alguna col·laboració nova. Tenim una gran il·lusió de presentar el nou disc. Sentim la responsabilitat de defensar en viu totes les cançons noves que hem estat treballant durant els darrers mesos i, a la vegada, intercalar temes antics.
Defugint de la típica pregunta sobres les etiquetes dels grups musicals, m’agradaria que senzillament ens poguéssiu explicar quin sentiment o intenció fou que vos va ajuntar a diferents músics experimentats com vosaltres a crear aquest vaixell de lletres i sons.
(Joan Palerm) -Iniciar aquest projecte surt d’un impuls per donar sortida a les nostres composicions. És gairebé com una necessitat vital. Més enllà de la feina de composició inicial (que prové d’una tasca més individual) compartim l’interès i una afinitat col·lectiva per donar forma i cos a les peces, aportar diferents visions, perspectives i considerar les aportacions i idees de tots per arribar a aconseguir que tothom pugui sentir l’obra pròpia. No es tracta d’un projecte basat únicament en la interpretació, hi ha una part d’elaboració i creació que ens motiva tant com l’execució.
L’aspecte musical és una vertadera passada. Tot sona molt bé i la netedat de la veu d’en Pau pareix fer surf damunt la música. Crec que la producció musical del vostre segon disc -que també al primer- és un factor molt important que de vegades no se’n xerra. Què ens podeu contar de la gravació i producció de SOBRE EL ALAMBRE?
(Joan Palerm) -Com bé dius, la tasca de producció es nostra. Això ens implica treballar molt les cançons en el local i anar a l’estudi amb les idees molt clares. Diríem que feim una feina de preproducció on s’estructuren els temes, es detallen els arranjaments i es treballa l’aire que tendrà la cançó d’una manera bastant exhaustiva. Per a l’enregistrament d’aquests dos discs hem mantengut el mateix procés de gravació. Hem començat gravant la formació base en directe (baix, bateria i guitarra) i a partir d’una de les preses anar afegint la posterior instrumentació. Aquest mètode suposa fer feina sobre una gravació en viu on, potser, prima l’energia i la frescor que pren la cançó en contra d’una execució perfecta. Un cop a l’estudi, sempre estam oberts a consideracions de persones externes, tant dels tècnics (Rafa Rigo i Dimas) que ens han ajudat com d’alguna persona propera i de confiança que ens aporta la seva visió. En aquest cas volem agrair a en Robin Alba que hagi estat present durant part del període.
L’any 2016 molta gent de la cultura, sobretot escriptors, varen posar el crit al cel quan varen sentir la notícia que el Nobel de literatura era per a en Bob Dylan. Dic això perquè de vegades l’escriptor de cançons pareix com un segona B de l’ofici quan, per exemple, en el vostre grup les lletres d’en Joan Palerm són un regal. Aquesta pregunta va per a en Pau, n’Àngel, en Pau i en Miquel Àngel. Com és rebre aquestes lletres i donar-los vida, interpretar-les i, per què no, tornar-les a escriure amb els vostres sentiments i instruments?
(Joan Palerm) -Som molt fidels a les lletres originals; qualque vegada donam alternatives o proposam canvis d’algun vers o paraula. Quant a la manera de donar vida, podríem dir que intentam crear una atmosfera o una imatge perquè la lletra i la instrumentació mantenguin un nexe. Destacam també que els dos discs tenen a voler de lletra i també valoram que hi ha temes on es rompen els motlos estructurals típics, com per exemple suprimir tornades i crear un contingut sense incidir en la repetició de versos.
MALFET, per què aquest nom?
(Malfet) -El nom de Malfet l’entenem com a substantiu i no com un adjectiu d’una acció ni tampoc una acusació. Comprenem Malfet com una acció moralment incorrecta. Per tant, diferenciam entre el que és un malfet i no el que està malfet.
Al primer disc la portada fou una il·lustració de l’artista serverí Alfonso Quintana; per cert, un crack! Què ens podeu contar del disseny i dibuix de SOBRE EL ALAMBRE?
(Joan Palerm) – Exactament, la imatge des primer disc fou un dibuix de n’Alfonso Quintana. He crescut envoltat d’alguns dibuixos seus i sempre he tengut admiració per les seves obres. Encara que passen els anys m’adon que de tant en tant em torn a aturar davant les seves pintures. Pens que és un dibuixant que té un món propi i particular, a més no pretén fer bombolla d’allò que crea. En el seu cas, nosaltres ja teníem el nom del disc, com també la temàtica, i vàrem trobar una similitud d’elements compartits. A Sobre el Alambre ha estat diferent. El disseny va a càrrec de na Natalia Fariñas. En aquest cas li hem transmès les idees que volíem expressar en el disc i el significat del títol. Llavors hem donat via lliure perquè ella en fes la seva pròpia intervenció.
La pregunta que vull fer abans que acabi aquesta entrevista és la següent: com a músics i melòmans, què trobau que pot venir bé a Son Servera perquè la cultura musical com ara la formació i promoció de grups com vosaltres i antecessors d’altres èpoques (recordam FOAM, MALAS JUNTAS, els mateixos ANEGATS, TH2 Crew, Carroña.. entre altres) no quedi en el record?
(Joan Palerm) – Bé, un fet que trobam és que a dia d’avui les persones que esta gravant discs a son servera i formant grups són les mateixes que fa vint anys pràcticament… Si hi ha grups joves locals i bandes joves ho desconec. Potser que hi podria haver un suport de l’Administració per afavorir i fomentar un ambient propici perquè sorgeixin nous projectes (per exemple crear un espai a qualque local d’assaig, crear concursos de cantautors… mil idees). Tot i això no crec que sigui saludable instal·lar-se dins la queixa o fer responsable terceres persones de la manca d’ebullició musical que té el poble. Hem de ser nosaltres mateixos els qui duguem endavant els projectes i hem de ser capaços d’articular un teixit adequat perquè es fomentin els grups de música originals i així aconseguir una resposta social. Amb aquests ingredients molts d’aquests grups seguirien actius dins la memòria col·lectiva. Vivim dins un enclavament particular, som un poble costaner i estam a una illa enfocada al turisme. Això ens ha ajudat a molts músics a poder dedicar-nos a la música, a tocar en públic i a poder considerar la música com la nostra feina. No obstant això, crec que hem de diferenciar entre allò que consisteix a fer grups de temporada i tenir projectes propis de música original. Aquests segons, a la meva manera de veure, necessiten una empenta major i part d’ells es mantenen per un entusiasme i la implicació absoluta dels seus integrants. Pensam que són aspectes a tenir en compte.
Tant vos fa cantar en castellà com en català. I la veritat és que cada cançó vos surt molt natural. Com plantejau aquesta convivència entre les dues llengües a la vostra música? Ho dic perquè estranyament no sol ser molt freqüent en altres grups d’aquí.
(Joan Palerm) – Sí, és un aspecte que no tenim gaire en compte i no respon a cap idea predeterminada. El primer disc tenia tres temes en català. Aquest segon serà tot en castellà i podria ser que el següent fos en català. L’idioma de les lletres depèn de la primera paraula que escric en començar un vers, a partir d’allà no som conscient de quina de les dues llengües és fins que l’he acabada. No sé com es veu des de fora. Crec que inconscientment escriure en un idioma o altre et genera diferents maneres d’expressar-te i diferent utilització del vocabulari. Segurament mantenc una proximitat amb els sentiments expressats en català (per ser la meva llegua materna) que no sé si la puc aconseguir amb el castellà, però la idea i el propòsit és arribar als mateixos matisos tant amb un com amb l’altre.
Voleu afegir res? Contar qualque anècdota?
(Malfet) -Simplement donar-te les gràcies i aprofitar també per convidar tothom a venir dia 14 d’octubre al Teatre La Unió. Uf!, anècdotes sempre n’hi ha!… Del darrer concert que vàrem fer a l’agost passat a Galicia n’hi ha un parell de bones, però per ara millor no publicar-les!
Deixa un comentari