PANFONTETA
divendres 2 i dissabte 3 d’agost
a les 21.30 h a les Cases de Son Comparet (Son Servera)
diumenge 4 d’agost a la possesió de Ses Talaies (Son Carrió)
” L’obra transcorre entre els anys 1968 i 1969, una època en que molta de gent de l’interior de Mallorca va decidir venir a la costa no només a treballar sinó també a viure, a fer una aposta per una forma de vida diferent”
“També he demanat ajuda a en Pep Alba perquè m’assessoràs musicalment. En aquest sentit en l’obra hi ha dues cançons de dos grups molt relacionats amb Son Servera”
Primer, enhorabona per aquets darrers mesos tan prolífics en la teva professió tant com a dramaturg, com a director de teatre i responsable de la companyia Noctàmbuls. Però la primera pregunta és obligada:
-Què vol dir PANFONTETA?
Primer de tot gràcies. La veritat és que han estat uns mesos intensos. Sobre la paraula “Panfonteta” hi ha un parell de significats. Per una banda el culinari, que és una variant del pancuit però amb l’aigua sense bullir. I per l’altra es diu que una cosa és de panfonteta quan no té categoria o de per riure, que no és el cas de la meva obra, esper. (Rialles)
– Com va sorgir la possibilitat de dur a terme el projecte i a més contant amb actrius de primera línia com Lluqui Herrero, Margalida Grimalt i Laura Pons?
Sempre havia pensat que na Margalida Grimalt i na Lluqui Herrero actuant juntes tenen moltes possibilitats perquè tenen molt de contrast. L’estiu passat els hi vaig fer saber que tenia pensada una obra per elles dues i vam quedar que els hi presentaria al cap d’uns quants mesos. Però la història que vaig escriure m’exigia un tercer personatge, i és així com va sorgir la incorporació de la menorquina Laura Pons. Jo ja feia estona que considerava aquestes tres actrius les millors que tenim a les illes i per això és un orgull que acceptassin pujar al carro de Panfonteta tot d’una que llegiren el text. També vaig proposar a la meva companyia, Noctàmbuls, que dugués la producció de l‘obra, com així ha estat.
– El fet de treure el teatre del seu lloc originari i dur-ho a un espai real, és una gran idea per aquesta obra que ens xerra d’una Mallorca antiga al moment on s’obri una gran encletxa entre la Mallorca pre-turística i la Mallorca que hem acabat essent. Però realment, què et dugué a pujar aquesta darrera obra a les taules d’un escenari lluny de la típica platea?
L’experiència de participar en diferents edicions de Microteatre. Amb ells me n’he adonat que no hi ha millor escenografia que el lloc real on es podria desenvolupar la història. I també la intensitat de les emocions i energies que els espectadors capten quan s’apropen físicament als actors. L’obra no és que només es faci a un lloc poc habitual pel teatre, com a una possessió, sinó que també té una capacitat d’espectadors molt limitada. Com a màxim a Son Servera hi cabran unes cinquanta persones per funció. Crec que la proximitat millora la qualitat de l’espectacle. Però no només això, també la necessitat de reinventar-se i crèixer amb Noctàmbuls cap a formats que ens motivessin.
-Panfontenta xerra d’un valors lligats a la terra o lligats a l’existència dels homes i les dones damunt la terra. Vull dir… és Panfonteta un legat als sentiments més atàvics de les famílies i la seva por a desaparèixer, o per altra banda també te la lectura de l’ésser que independentment dels seus orígens vol ser únic, lliure i crear un nou camí, el seu?
Són els espectadors que han d’extreure les seves pròpies conclusions. He anat molt alerta a escriure una obra amb un sol sentit o que tracti d’una cosa en concret. I com que té més d’un sentit és millor que sigui l’espectador qui extregui el significat.
– A la teva obra és present el Cala Millor dels pioners. Els primers souvenirs, el primers hotels… que poden trobar a la teva obra totes les generacions de serverins i calamillorers que visqueren aquella època on tot comença d’aquella manera tant improvisada.
Supòs que la il·lusió i esperança que molta gent havia dipositat en el turisme i en una nova forma de vida. L’obra transcorre entre els anys 1968 i 1969, una època en que molta de gent de l’interior de Mallorca va decidir venir a la costa no només a treballar sinó també a viure, a fer una aposta per una forma de vida diferent. Es tracta d’una de les més importants migracions de mallorquins dins Mallorca en el segle XX i també un període de canvi per l’illa. Es tracta d’un moment massa interessant com per no fer-ne una obra.
– Decidir entre s’agricultura i es turisme degué ser molt dur per les generacions que els hi va tocar viure aquesta disjuntiva. Has recaptat informació, t’has entrevistat amb algú que visqué de prop aquell temps. Què ens podries contar de tot plegat?
Si escrius sobre qualsevol època has de saber el que hi va passar en el lloc concret on situes la història. M’he documentat amb gent que va venir a viure a aquell Cala Millor des del centre de Mallorca. En aquest sentit mumare i la seva germana Joana, que varen venir de Petra, han estat una gran font. Però també m’he entrevistat amb historiadors sobre la vida, la feina i la situació de les dones al camp durant el franquisme, així com les dificultats que passaren algunes possessions durant aquella època. També he demanat ajuda a en Pep Alba perquè m’assessoràs musicalment. En aquest sentit en l’obra hi ha dues cançons de dos grups molt relacionats amb Son Servera que la gent que va viure aquella època coneix molt bé.
– Per acabar, em podries fer una mica de valoració de l´estrena a diferents punt de l’illa de l’adaptació teatral a càrrec del director teatral Toni Galmés, de la teva obra Diari d’una Miliciana, amb la que guanyares el Premi Teatre Principal de Text Dramàtics 2011?
La veritat és que no esperàvem l’èxit que han tingut les funcions de “Diari d’una miliciana” i ha estat una sorpresa l’èxit que ha tengut, tot i ser una versió abreujada respecte l’obra original. Com més la fèiem més gent venia a veure-la i els dos darrers dies de funció no varen bastar les cadires. Diferents programadors s’han posat en contacte amb noltros per provar de dur-la al seu municipi i s’intentarà tornar a fer-la a Mallorca, però és difícil perquè tots els actors i actrius viuen a Catalunya. Ha estat un gran homenatge a aquestes cinc dones i esper que l’obra hagi servit per dignificar el seu record.
– Vols afegir res més?
De Panfonteta, que si algú vol venir a les funcions programades que enviïn un mail a Panfonteta@gmail.com o que telefonin al 665 958 669. Aquest primer cap de setmana tenim funcions programades a Son Servera i Son Carrió.
I apart d’això agraïr al Cala Millor 7 l’interès per les meves obres i l’empenta que teniu mes a mes en treure una revista imprescindible en el nostre municipi.
Manel I. Serrano Servera