“Hi havia cridades constants a sa policia per part dels afectats (calaboners) i quan anàvem a arreglar-ho encara ens trobàvem que venien es de Ports i ens cridaven s’atenció perquè nosaltres no érem es responsables”
“Instal·larem unes plaques a on s’anunciaran ses sancions que hi haurà per es mal us de les zones verdes i esmobiliari urbà, a veure si sa gent així es mostra un poc més civilitzada i quan vegi ses sancions econòmiques, potser s’ho pensaran”
En Miquel Espases estrena carrera política en aquesta legislatura i de quina manera Fora por i fora son!, podríem dir en bon mallorquí. Ha remodelat de dalt a baix el funcionament de la brigada d’obres. De fet no en passa ni una i el seu nivell d’actuació dins una de les carteres més complicades del consistori és ràpid i eficient. Segons Espases, el seu secret és el dia a dia i deixar rastre de tota la feina feta.
Ell és el primer a saber que la seva empresa dins la Regidoria és ben difícil i que la falta d’urbanitat per part de molts de ciutadans empitjoren les condicions de la seva feina. De fet, i no va de bades, ell mateix ens informà que l’Ajuntament serverí es gasta 800 mil euros anuals en la neteja dels jardins del nostre municipi. N’hi ha per fer un bon pensament!
Manel I. Serrano Servera
Entrevista publicada al CM7 n.352 (02-08-2013)
– Què ha passat a Cala Bona i amb les competències de Ports en aquest indret del nostre municipi?
A Cala Bona teníem un problema, hi havia una deixadesa per part de Ports. S’estiu passat vàrem rebre queixes dels veïnats i a partir d’aquí començarem a reparar els ensurts que ens denunciaven els calaboners, això sí, sempre que el responsable de Ports de Cala Bona ens signés un albarà com a comprovant de que s’Ajuntament havia realitzat ses feines. Ho férem així per tenir una força davant ells i poder demostrar que realitzàvem aquestes feines a canvi de no res. Ho fem perquè la nostra zona estigui com toca, perquè nosaltres som els primers interessats en no voler una zona turística deteriorada, i que els turistes no vessin com teníem els jardins, ses palmeres, etc…
També hi havia sobrecàrregues de llum, hi havia vespres que estaven a les fosques, i tot aquests problemes des de s’Ajuntament els hem anat solucionant. I es responsable des Port de Cala Bona ens signava es comprovant d’aquestes feines.
-Però aquestes feines eren totes competències de Ports?
Sí, eren competència de Ports. Sa valoració que hem fet des cost aproximat de totes aquestes feines (en feina, no en materials emprats) ha estat d´uns 12 mil euros aproximadament. Feina de poda, reparació de llums, reparació de regs, etc…
– I Ports, quina explicació vos ha donava?
Que no tenen doblers, no tenen pressuposts. Varen haver de suprimir ses places des jardiners que s’encarregaven d’aquestes feines.
– S’Ajuntament es va assabentar de sa problemàtica de Cala Bona per els veïns, o bé va esser Ports qui vos va comunicà la seva impossibilitat de dur a terme les seves competències?
Nosaltres ens assabentàrem de la problemàtica mitjançant ses denúncies des veïnats ( jardins mal cuidats, gespa alta, fulles de ficus, arbres fora podar…) i a partir d´aquí vam actuar. I després férem palesa a Ports de la lamentable situació.
– I sa problemàtica des llum era molt greu, tenint en compta tots els hotels, restaurants, bars, tendes, etc… que hi ha a sa zona.
Hi havia cridades constants a sa policia per part dels afectats i quan anàvem a arreglar-ho encara ens trobàvem que venien es de Ports i ens cridaven s’atenció perquè nosaltres no érem es responsables, però clar, es responsables son a Palma es cap de setmana i nosaltres en canvi estam aquí i allò que no volem des de s’Ajuntament és tenir queixes de sa gent. Lo que no pot ser és que a les onze des vespre no hi hagi llum i es moll quedi a ses fosques.
– I de ses palmeres, també es va haver de fer càrrec s’Ajuntament?
A ses palmeres els hi vàrem fer sa poda l’any passat, així com enguany. I sa malaltia de ses palmeres la tractarem si Ports ens paguen es productes. Es tractament de l’any passat el pagarem nosaltres, però aquest any hem arribat a un acord amb Ports amb el que es fan càrrec de pagar les reparacions més costoses, així com els productes i materials que s’hagin emprat.
– S’Ajuntament serverí ha mantingut alguna reunió amb Ports per mirar de trobar una solució a aquesta situació de desemparament administratiu en sa que es troba Cala Bona?
Ports ens va citar a Palma arran de les nostres telefonades on els hi explicàvem la situació de Cala Bona. Hi varen assistir en Pep Barrientos, com a batle, i en Toni Servera. Els hi entregaren ses fulles corresponents de totes ses feines dutes a terme per s’Ajuntament, signades per l’encarregada de Ports. I arran d’aquest fet, que no ens pogueren rebatre, ens van oferir signar un conveni amb ells. Vaig proposar a nen Toni Servera que exposés a Ports que ja que nosaltres ens encarregàvem de dur tot es manteniment, que fos s’Ajuntament qui dugués es cobrament de ses terrasses, però ens varen dir que no, que això era un ingrés seu.
– Ses obligacions de sa seva competència no, però els ingressos sí que els duen al dia…
Això sí… I després posar qualque multa a restauradors de la zona perquè s’ha passat de la retxa de l’espai corresponent de la seva terrassa, també. Ni ha hagudes moltes de multes. I ha hagut moltes queixes… estrenyen molt als comerciants. No els hi deixen passar ni un pam. I ses multes solen esser de 600 euros i puc dir que n’hi ha hagudes moltes.
– Es conveni que heu aconseguit acordar amb Ports, amb què consisteix?
És un conveni molt senzill, no n’estic content amb l’acord, però l’havíem de fer. Ens han concedit dos locals, una a s’oficina de turisme i un altre a sa caseta des pescadors, per si a la fi es posa en funcionament s’escola de vela. Aquests dos locals ens han donat servei, per exemple, per ses festes del Carme, allà hem pogut guardar coses. Però tot i així haguéssim hagut de demanar més coses a Ports perquè es manteniment és molt costós. Només es cost dels homes que van a fer feina ja es nota.
– I es calaboners, què en diuen?
Es calaboners estan contents perquè veuen que no les hem deixats, perquè allò que no farem mai és no atendre aquesta zona turística , volem fer tot allò que podem perquè es turista sen vagi content de Cala Bona.
– Suposo que dins sa regidoria de Vies i Obres, sa relació amb els veïns des municipi, és molt important per poder arribar a esmenar tots els ensurts de la vostra competència...
Sí, està clar. Jo animo a sa gent a que quan hi hagi un problema ho faci arribar a s’Ajuntament. Quan arriba una queixa a s’OAC, tot d’una la fan arribar a Vies i Obres i s’intenta solucionar. Animo a sa gent des poble a que utilitzi aquesta eina, perquè no se li dona sa utilitat que si li podria donar.
– Hi hagut queixes d’alguns carrers des poble per sa falta d’enllumenat?
No, jo crec que sa gent no s’ha queixat molt d´això que hem alhora d’apagar la meitat de llums d´alguns carrers. Tot això va començar perquè ens vàrem adonar que es nostre municipi contaminava més que Manacor en qüestió de contaminació lumínica. I vàrem prendre sa decisió d’aturar els llums d’una banda des carrer. D’aquesta manera hem aconseguit estalviar 200 mil euros anuals.
– Concretament, quina actuació s’ha dut a terme per estalviar aquests 200 mil euros anuals de llum?
S’ha aturat un 40% des llum de tot es terme, tant a Cala Millor, es carril bici, etc… Per exemple, en es nucli poblacional de Son Servera hi ha faroles a dues bandes des carrer i el que hem fet és apagar es llum d’un costat des carrer, perquè carrers fora llum no n’hem deixat ni un. Aquest estalvi també ens ha servit per adonar-nos de quines zones eren ses més fosques, també hem suprimit faroles que no funcionaven, com per exemples algunes des carrer Cos. Aquestes faroles les hem arreglades i pintades per esser reubicades a altres bandes. Ses faroles que s´han suprimit dels carrers Cos i Jaume Massanet, les reubicarem a s’urbanització de Ca s´Hereu.
A Vies i Obres he dut a terme una política de reutilització. Per exemple, a Cala Millor es varen pintar totes ses faroles. Crec que aquesta actuació no s’havia fet mai, perquè de fet, hem hagut de canviar totes se bases de ses faroles perquè estaven podrides. També s’ha fet el mateix amb els bancs, que s´han arreglat i recuperat. Sa meva intenció des de Vies i Obres es dur es dia a dia bé.
A sa plaça de Sant Joan també hem arreglat es bancs, hem sembrat es jardins de vora s’església, malgrat els al.lots no deixin d’espanyar ses plantes, fins i tot m’he proposat sembrar figueres de moro als jardins de la plaça Sant Joan per veure si no toquen res. Avui en dia sa gent no estima es poble, si no fos així es pare i sa mare aniria alerta de que es seu al.lot no faci malbé els jardins. S’exemple de tot això ho tenim amb ses jardineres, només basta veure com estan. Els veïns que no els han cuidat els hi llevam de davant perquè nosaltres no podem estar cada dia regant. Volem que es poble estigui bé, a més quan vàrem fer sa nota de premsa per informar de que posaríem ses jardineres i anàrem a xerrar amb els veïnats animaren a sa gent a que s’encarreguessin i també els vàrem animar a treure els seus cossiols, com es feia abans. Però res, si treien cossiols se les prenien i ses jardineres qualsevol ho pot veure, n’hi ha ben poques que estiguin com toca.
– Creus que sa falta d’urbanitat que hi ha al nostre municipi de vegades fa que ses polítiques que un pugi dur a terme per la neteja i la cura de les nostres infraestructures no siguin suficients?
Sense cap dubte, totes les iniciatives que es duen a terme des de l’Ajuntament no serveixen de res si hi ha un sector dels ciutadans que no les respecta. S’han ampliat les freqüències de la neteja, recollida de fems, oferim un servei de recollida particular de residus de gran volum, de poda, hem pintant gran part del mobiliari urbà, embellim el centre amb jardineres etc. Tot això no servei de res si els ciutadans no respecten ni els horaris de recollida, deixen els trastos als punts d’aportació o vora els contenidors o fan un mal ús d’aquest mobiliari. No és més net qui més neteja sinó qui menys embruta. La gent no és conscient que si embrutés manco, fins i tot es podrien reduïr les freqüències de la neteja i això implicaria un gran estalvi per les arques municipals.
– Hi ha uns punts negres, com per exemple, el que va des racó de sa Pleta Freda fins a les jardineres de sa plaça de Sant Joan que juntament amb els voltants de s’església i es pavimentat que arriba fins al carrer Nebot, és una vergonya, quan realment estam xerrant del petit casc antic de Son Servera.
Ara sa plaça de Sant Joan és un desastre, cada dia es podria fer una foto d’alguna malifeta; plantes trepitjades, brutor, etc… Ara hem tancat sa jardinera que està a sen front de s’església perquè els al.lots no hi entrin, però encara així, seguiran entrant. Però a veure si encara podem recuperar ses plantes que hi ha!. I què hem de fer si es pares que estan asseguts al bar no es preocupen de que els seus fills no facin mal bé els jardins i el mobiliari urbà?.
Ara instal·larem unes plaques a on s’anunciaran ses sancions que hi haurà per es mal us de les zones verdes i es mobiliari urbà, a veure si sa gent així es mostra un poc més civilitzada i quan vegi ses sancions econòmiques, potser s’ho pensaran. Penso que no queda mes remei que prendre aquesta mesura perquè avui en dia no es respecte res. El mateix passa amb altres llocs, com per exemple la zona enjardinada de davant s’Eureka i sa plaça Mallorca.
PATRIMONI
Talaiot des Mestre Ramon
S’actuació que fem a nes Talaiot des Mestre Ramon és d’excavació i restauració per deixar-ho visitable. Després d’aquestes actuacions fetes al llarg d’aquest any, en el 2014 ja serà una realitat i es podran realitzar visites. Sa partida amb la que conta la regidoria de Patrimoni per aquesta actuació és de 14 mil euros.
A més de s’excavació es dura a terme una restauració perquè no es degradi sa posta en valor des benefici social i cultural que pot tenir aquest jaciment.
Tenim dues campanyes de voluntaris:
Una és des dia 29 de juliol a dia 19 d’agost i s’altre és de dia 30 de setembre a dia 11 d’octubre.
Vindran un campament de cinc voluntaris internacionals amb un monitor propi i pernoctaran a Ses Barracasses. I després tenim places per voluntaris locals i per voluntaris arreu de tot l’estat. Sa manutenció de tota aquesta gent anirà a càrrec dels hotelers de la zona, que col.laboren amb aquesta actuació. Sa veritat és que tots els hotelers des nostre terme ens han obert ses portes i sense sa seva ajuda tal vegada no haguéssim pogut dur a terme aquestes campanyes de voluntaris, entre ells també vull agrair a n’Emilio des Forn Ca n’Emilio que ens dona de franc tot es pa per fer es berenars durant aquestes campanyes.
També voldria fer palesa de s’informe des monitor de SCI (Servei Civil Internacional) de sa campanya de l’any passat, que va esser molt favorable, van estar molt agraïts des tracte que els vàrem donar.
I vull donar ses gràcies a s’arqueòleg responsable Toni Puig, que ha fet molt bona feina dirigint ses excavacions. Gràcies a sa seva labor s’han pogut dur a terme aquestes campanyes.
Talaiot de Son Lluc
També tenim intenció des de Patrimoni de fer sa mateixa actuació amb el Talaiot de Son Lluc.
Es Rentadors
Un altre projecte és recuperar sa fisonomia que tenia antigament els Rentadors. Tornar a sa biga de fusta, posar-hi una placa contant la història i ses dades.
– Es bens patrimonials a peu de carrer, que n’hi ha molts, i tots estan deteriorats. Teniu pensat fer alguna actuació al respecte des de Patrimoni?
Sí, s’associació de Patrimoni de Son Servera ja m’ha demanat què es pot fer. Els hi he esmentat que poden presentar un projecte i mirar d’incloure una actuació al respecte d’aquests bens patrimonials pel pressupost del 2004.
– S’edició des llibre del prevere D. Joan Font sobre la reforma de l’església vella de Son Servera entre els anys 1969 i 1972 Restauració de l’església parroquial i la rectoria de Son Servera,1968-1972 per part de s’Ajuntament serverí, ha estat tot un èxit, a més cal dir que fou una edició atrevida amb un contingut digital i unes dades molt destacables per a la recuperació històrica del nostre Patrimoni. Què ens pots contar?
Hem col.laborat amb s’edició des llibre. A canvi, s’Ajuntament s’ha quedat amb 50 exemplars. Vàrem fer una edició de 200 llibres i sa veritat és que ha estat tot un èxit. De fet, de sa partida de s’Ajuntament s’han venut 18 llibres, així en total s’han venut 168 llibres. Si hi ha molta demanda es reeditaran 50 exemplars més.
Des de es primer moment que hem mostraren es llibre em va agradar molt, no només per s’historia de sa reforma, sinó també per es material fotogràfic. També conta com Sa Revetla es va formar per a pagar part de sa reforma, al CD que ve amb el llibre hi ha tot un llistat de ses aportacions dels veïns de Son Servera, casa per casa i carrer per carrer. Penso que és un be cultural que el nostre poble ha d’agrair a Don Joan Font, que ha fet una feinada, tant a peu de reforma com es veu a ses fotografies com anaven a treure ses pedres de Pula i les duien amb aquella vagoneta des tren, amb don Joan com un obrer més, així com en la confecció d’aquesta “joia” del nostre patrimoni i la nostra historia com és aquest llibre. Estic contentíssim d’haver col.laborat des de la regidoria i ha estat una decisió de tots els regidors i de la que podem estar molt orgullosos.