Els dies 9 i 11 de març en concert a la Unió

“a Cala Millor hi he deixat diguessim….uns dels millors anys de sa meva vida. Jo visc a Villafranca i nomes a Villafranca i Son Servera es on la gent em tracta com un vei, com un altre mes, amb familiaritat”

 

– Divendres 9 de març i Diumenge 11 de març oferiras en concert al teatre La Unió del teu espectacle INTIM que hi trobaran aquets dies el public de Son Servera que vengui a escoltar-te a La Unió
– “Íntim” es un espectacle acústic on faig una repas de la meva discografia, els qui venguin podran escoltar desde una canço que per a molts passar desapersabuda com a les mes estimades per a mi o també les mes sonades. Intim es un treball intens per resumir damunt s’escenari tota la meva trajectòria. Intim  es espectacle de petit format on puc gaudir del contacte proper del públic. Nomes jo amb sa meva guitara i sa companyia de sa guitarra den Simó Caldentey.

– He sabut de tu que el que mes t’agrada es actuar a les verbens dels pobles. Quin records tens de ses verbenes de Sant Joan?
– Be, jo he dir que a Cala Millor hi he deixat diguessim….uns dels millors anys de sa meva vida. Jo visc a Villafranca i nomes a Villafranca i Son Servera es on la gent em tracta com un vei, com un altre mes, amb familiaritat. Ara es anar a una altre banda i ja no es lo mateix… no puc anar tranquil a un cine, a sopar… perque la gent ja em veu i em tracta no com a Tomeu sino com a Tomeu Penya s’artitsta. Per a mi aquesta familiaritat, aquest tu a tu es molt important perque em sent mes comode, com qui esta a casa seva.

– Es innegable que sa teva musica tomeu te una carrega sentimental que es lo que fa que sa gent et tracti com dius ara. Sa teva forma de expresar-te amb la musica es contagiosa amb qui t’escolta cosa qeu tal vegada molts de musics no han conseguit.
– Es per aixó que els mediocres tenen enveja, hi ha una cosa que no es pot medir ni es pot tenir sino has tengut mai que fa entrar en conexio amb sa gent quan expreses lo que vols expresar de la forma mes sincera. I aixó els mediocres no ho tenen i lis emprenya, dá qui perteix l’enveja. I fora aquest sentiment com tu dius que hi pos a la meva musica no podira rebre aquesta sintonia amb el public ques per a mi el mes important.
I  com a vehicle per expressar tot aquest sentiment tant sincer tan arrelat al que has viscut de prop, com son els costums, les feines i la vida a foravila et trobares comode dins sa musica country
Quan cantava o escribia cançons m’enrecordava de quan era petit des temps de batre, de munpare i mumare, de quan anavem a sembrar ais, a collir figues….
I aquestes coses es pareixen molt a sa musica country, perque es country si et dones conta sempre xerra de foravila, xerren de sa feina en es camp dels costums dels que viven a foravila. Nomes es que alla es cowboys fan feina amb vaques i a qui feim feina en sos porcs. [rialless] saveritat es que te moltes similituts.

Com també ocorr amb el Blues…
– Clar que si, a mes es Blues ja vol dir Cristo. Hi ha molta gent que es Blues vol dir blau i no es Blues vol dir Cristo a n’aquest sentit.. Aquesta musica amb aquestes dues vertents te una dosis grossa de melancolia, tristor… i jo també som un poc aixi… Aixi com una temporanda estic amb una canço rapida i catxonda mes no poder i m’he trob be pero despres ve s’estapa un poquet mes melancolica….

¿Es pot dir que aquest proces del que tu xerres es molt natural en les persones quan no trien sa mentira per expressarse?
– Vivim a dins una mentira i sobre tot dins el món de sa cultura. Per exemple et dire una cosa.. Internet es un enemic de sa cultura i tu me diras ¿perque? i se que dient això em possare molta gent en contra pero ara a n’es 62 anys no tenc que anar a enganar-me a mi mateix.
Ara un escoltara sa musica piratjada de s’ordinador esta matant poc a poc sa cultura musical perque surt una petita part de lo que es realment sa canço, tota sa part que es realment interesant com pugui esser un moment sensible de sa canço, ja sigui es so d’un violi. Internet esta matant sa cultura musical.
Sa meva opinió despres de tant d’anys de viatja per aqui i per alla, mils de concerts, et puc asegurar que jo he arribat a una conclusió i es que el món fa massa via. Tot, no nomes ses motos ses motxos i aixó, no tot va massa aviat lo que es una gran noticia avui dema ja ha passat de moda, un gran canço d’avui ja no interesa perque demá ja en volen una altra. Jo que visc a foravila i he d’anar a peu a Vilafranca ara hi vaig pero no com fa un temps que agafava es cotxo per fer mes via. Cuan vivia a Cala Millor tenim es costum també de agafar es cotxo per anar a Can Rubio de Son Servea a jugar a poker. Pero ja per aquell temps en es final anava a Son Servera en bicicleta. Era l’any 76 ó 77 i ja hi anava en bicicleta perque trobava que tot feia massa via, i ara… ara si que en fa de via… entre internet, satelites i totes aquestes coses. Perque tanmateix per molta via que vulguis fer nomes trobaras lo que realment importa dins un i per aixó ens hem de poder aturar, anar mes poc a poc.
Ara per exemple aquelles persones de per africa que per anar a cercar una medicina o aigua han de caminar kilometres… un dira que això es un desastre pero no es vera no es cap desastre lo que passa es que volem fer mes via.

– Quan un mallorqui escolta ses teves canços sa comunicació es mol directe pero quan toques ses teves canços a defora de mallorca que transmet sa teva musica a n’es qui l’escolta?
– Sa conexió amb es public quan toc per Catalunya, Valencia, sud de frança,etc, existeix desde sa primera canço… result increible. Jo ho veig en disfrut es una conexió total. També tinc costum en els meus concerts de tocar cualquan en angles, pero si el sentiment quan s’expressa amb la musica te aixó tant dona on et trobis que es missatge de la musica arriba.

– En el 82 vares treure es disco “Carritx i Roses” i al 83 vengueres mes de 10 mil copies….
-Mes de 10 mil copies en un mes…

– ¿Aquest boom a que creus que fou degut?
– Aixó va esser perque em va trobar a mi enmig d’una tempesta de que si mallorquí de que si català, que si costum, que si ball de bot, que si ses tradicions, també hi hague un canvi politic també hi hague molt de canvi estructural a sa societat de mallorca. I justament això em va trobar enmig, escriguent coses que ningu havia escrites mai.. molt directes aquella mescla de canço mallorquina, jota, mateixa pero amb guitarra electrica amb bateria, amb castenyetes electriques. Una cosa nova que ningu havia sentit mai i dir ses paraules que es deien a dins un bar pero que no s’havien dit mai ni per sa radio, ni fent entrevistes ni fent canços i d’aixó sa gent va quedar prendada i res d’aqui va començar sa cosa, jo feia 3 mesos que havia venut una burrada de disco i ni ho sabia, vivia dins sa meva bombolla on he viscut sempre qeu es foravial, els meus amics, amigues, segui sa meva vida… no ho sabia gens i va passar aixó.

-Tomeu, com un foraviler tranquil i senzill com tu ha pogut compaginar aquesta forma tan personal teva de veure sa vida amb aquesta voragine d’exits de la teva carrera musical?
– Hi hagut 20 anys de sa meva vida que no ho he pogut fer, ho he de reconeixer…Pero ara ja ho puc tonar fer, ara  ja no vaig d’aixó que fei un temps d’anar a actua a tope. Durant vint anys vaig estar d’avions, hotels, cotxos, viatga, i aixó que jo sempre he viscut a Mallorca pero hi hagut anys que he tengut que fer dia si dia no concerts a ciutats o per pobles de Catalunya i aixó ho he anat fent durant molts d’anys. Pero ara desde  fa uns 10 anys puc triar, saps que en vaig fer massa d’actuacions i viatges pero ara ja som a canostra. Ara mateix m’agafes que vaig encendre es foc a sa ximenea, hi tenc sa guitarra aqui aprop i en haver ences es foc me fotre a tocar sa guitarra perque en tenc ganes, no perque sigui una obligació, aixó ara es sa gran diferencia amb sa que puc contar. I a damunt una cosa molt importnat es que d’aixó també en puc viure dignament.
Com a la vegada visc dignament de poder agafar com fare ara sa guitara i escriure lo que jo trob.
Perque et dire una cosa: Actuacions… m’en sobren. Hi ha segons quines que ja no m’agrada, i ara puc disposar d’aques luxe i en som molt sortat.
Sa meva paraula es molt sortat, he estat un sortat durant tota sa meva vida. Lo que passa es que en haver tengut sort un pic també l’has de sabre agontar.

– Tomeu per acabar et voldria demanar a tú que també has estat un currant de sa musica desde s’arrivada des boom turistic a mallorca que en penses de aquella casta de musics que tal vegada han passat a s’historia d’aquella manera no del tot reconeguda perque en aqell temps de musica als hotels hi have aqui a Cala Millor un caliu molt important per entendre lo que es ara sa musica que es fa a mallorca?
– Si, Cala Millor i Cala Ratjada varen esser uns punts molt, molt important dins ses Illes Balears del que eren se orquestes i grups d’aquell temps que varen donar llum a moltes coses… per exemple Los Beta a Cala Ratjada i Los 5 del Este a Cala Millor i aixó donava llum. Ells gravaven discos quan es discos eren tan mal de gravar. També hi eren els Javaloyas… aixó es historic tot aquets musics i “grups” (com es deia a n’aquells temps) son uns fonaments que se varen fer per es futurs musics que som noltros. Be.. jo ja pas un poc de futur ja no hi som a temps…
Es musics com els 5 del este, els Valldemosa, Beta, Grupo 15, tot aquest gent.. jo n’hi vaig beure perque jo n’era un poc mes jove que aquets musics pero hi vaig beure d’ells, vaig aprendre d’ells a com estar damunt un escenari de tenir una adoració exagerada a un escenarí de no fumar de no fer de beneït a damunt un escenari. I jo ho vaig aprendre d’aquets musics. I una cosa també molt important que no t’ensenyaran mai a un conservatori ni estudiant solfeo es s’escenari. Nosaltres alla damunt varem esser d’aquets que ja varem mamar escenari d’al.lots petits i tocant per diferentes nacionalitat i aixó es una carrera impresionant perque ens venia gent de per tot el món hi havies d’estar per tothom havies de contentar a tothom i jo en especial quan em vaig anar per Escandinavia, Noruega, Suecia, Dinamarca, Alemania, Inglaterra per tot.. jo si que en vaig tenir d’escenari per aprendre.. tocava cada dia quan era per alla; a restaurants, pizzeries, etc i aixó son un tables que no s’aprenen es viuen.
Gracies a deu vaig esser aprenenet amb els idiomes que es molt important i aixó son coses que enriqueixen sa persona, com a music, com a cantautor i a mes com a persona.

– Idoi s’escenari es un lloc solemne per a tú.
– Si que ho es.
– Es com un era?
– Mes, te dire que mes.. es com un altar quan entre dins s’iglesia i l’has de rebre amb una flexio. S’escenari es igual o mes per a jo.

– Aquesta actitut se trensment a tots els que estan baix de l’escenari?
– Jo puc asegurar que dins tota sa meva carrera de music que sempre hi hagut aquella sintonia que mes que sintonia es conexió amb es public, jo he veig, ho veig i ho he notat sempre amb tots els publics que tingut.

Gràcies Tomeu. CM7