Divendres 25 de juliol a partir de les 21.15 h
RAFEL FERRER MASSANET I ELS SEUS AMICS
Divendres 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume, a partir de les 21.15 h es retrà un petit homenatge a l’escriptor, periodista i historiador mort l’agost de 2006, Rafel Ferrer Massanet, amb motiu del bateig d’un carrer de Manacor amb el seu nom.

L’acte, que es titularà Rafel Ferrer Massanet i els seus amics i que se celebrarà en un tram del mateix carrer (abans Capità Cortès), serà conduït i presentat pel professor Joan Barceló Matas i comptarà amb la presència i intervenció d’un nodrit grup d’amics del difunt escriptor. Hi haurà també dues actuacions musicals a càrrec de Tomeu Matamalas i el guitarrista alemany Dieter Jemtsch, i tancarà l’acte el parlament del batle de Manacor, Antoni Pastor.
El llegat de
RAFEL FERRER MASSANET
Al calorós diumenge del 13 d’agost de 2006 moria l’escriptor, periodista i historiador manacorí Rafel Ferrer Massanet. Enrere varen quedar 77 anys d’incansable dedicació al món de la cultura en general, la historiografia local i el periodisme.

A Ferrer Massanet l’ha sobreviscut una extensa producció amb més de mig centenar de llibres, entre narrativa en les seves diferents modalitats (novel·la, contes, relats curts, etc) i treballs d’investigació històrica i periodística. Amés tota la seva vida va girà al voltant de la profunda estimació que tenia cap a Manacor, per la seva cultura i per la seva història. Fou, amés d’escriptor i historiador, conferenciant, pregoner, va presentar exposicions, va realitzar pròlegs de llibres, va crear col·leccions literàries, va fundar la primera galeria d’art privada de Manacor, fou lletrista de populars cançons dels seixanta i va reunir un dels millors arxius que existeixen damunt Manacor i més concretament de l’etapa de la guerra civil. Però anem per parts:
FERRER MASSANET, PERIODISTA. Una part molt important de la vida de Ferrer Massanet està unida indissolublement a la revista “Perlas y Cuevas” que va dirigí durant quasi quaranta anys i de la que sempre fou l’ànima i esperit, fins i tot després de la seva mort, ja que la revista segueix publicant-se, intentant conservar el segell i la personalitat que ell sempre l’impregnà. “Perlas y Cuevas” fou una de les seves grans passions i una continuada i incansable aposta personal. Amb el suport d’amics i col·laboradors, Ferrer Massanet va aconseguir que la revista aixequés acte quinzenalment de l’accelerat bategar del cor manacorí, i es convertís en mirall de la realitat i testimoni directe de la petita i gran història d’aquell Manacor que ell tant va estimar i respectar. Amés de “Perlas y Cuevas”, Ferrer Massanet fou corresponsal de l’agencia de noticies EFE i de diaris com Ultima Hora i Diario de Mallorca i va actuar de col·laborador de revistes com “Cort” o “La Nau”. Fou, també, cofundador de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca i seu es el disseny del logotip que identifica aquesta associació.
FERRER MASSANET, HISTORIADOR. Son milers els treballs d’investigació històrica que publicà Ferrer Massanet al llarg de la seva vida, o bé a periòdics i revistes o bé a llibres i opuscles. Un dels temes en que més va incidir fou el de la guerra civil a Manacor: el comte Rossi, el capità Bayo, el desembarcament del 36 i la seva posterior repressió, etc. Altres treballs que han vist la llum en format llibre han estat, entre altres: “La primera història de Sa Capella”, “Dos temas de Porto Cristo”, “Cincuentenario de la Basílica de Son Peretó”, “Historia de Manacor siglo XIII”, “Sa Bassa, 100 batecs de Manacor”, “Manacor, noticias de cada dia”, “Manacor de la pedra a la paraula”, etc.
FERRER MASSANET, NOVEL·LISTA. La novel·lística de Ferrer Massanet no es molt extensa, la seva dedicació al periodisme o a la divulgació històrica, li va restar temps per a cultivar una altre de les seves passions: la novel·la, el conte o la narrativa curta. A pesar d’això seva es “Sindrome de Capricorni” considerada una de les seves millors novel·les i una de les obres més rellevants de les lletres mallorquines de l’últim terç de segle XX. De ella el també investigador Mateu Mas va escriure: “Sindrome de Capricorni” és una gran novel·la manacorina, reflexa de l’hipocresia habitual i del Manacor de l’època. Una obra escrita amb bisturí, sense contemplacions ni misericòrdia davant dels estaments religiosos i familiars”.
“Plagueta de pèrdues”, “Saluet”, “Tríptic famós de curanderos manacorins”, “Llegendes manacorines”, “La tia Antònia i la mar gran”, “Buenas noches, amor”, “Àlbum de mites i fantasmes” son altres dels títols que podem destacar de Ferrer Massanet.
FERRER MASSANET, PREMIS I DISTINCIONS. El José Tous Ferrer de periodisme, el Ciutat de Palma amb un estudi damunt les rondalles mallorquines de mossèn Alcover, el Ciutat de Manacor amb “Buenas noches, amor” etc. foren alguns dels premis que va obtenir Ferrer Massanet a la dècada dels seixanta abans que agafàs la decisió de no tornar a concorre a concursos. Al 2004, i conjuntament amb Andreu Llodrà, l’Escola Municipal de Mallorquí el va homenatjar amb el Reconeixement de Mèrits. Com a curiositat afegirem que als seixanta fou el guanyador del concurs per triar els noms als carrers de s’Illot.
FERRER MASSANET, GALERISTA. Al 1975, concretament el 31 d’octubre, Ferrer Massanet obria Es Cau, la primera galeria d’art privada que va tenir Manacor. Estava ubicada al carrer Pio XII número 21 i es va mantenir oberta fins al juny de 1983. Al llarg de les seves vuit temporades varen exposar més de dos centenars d’artistes. Ferrer Massanet, ajudat pel seu fill Antoni, va dirigir la galeria fins al 1982, ja que al darrer any va agafar la batuta Joan Carles Gomis. La primera exposició de Es Cau fou la de Gaspar Riera i la darrera la de Antoni Socias i Menendez Rojas que exposaren conjuntament. Com a curiositat hi ha que afegir que dotze anys després del seu tancament, concretament el 29 d’abril de 1995, Es Cau va tornar a obrir les seves portes per acollir una exposició de només unes quantes hores. El motiu era que l’edifici en que s’ubicava havia d’ésser demolit per donar pas a apartaments i despatxos. Abans que s’iniciaren les obres, Ferrer Massanet va voler celebrar la que seria la seva darrera exposició “5 Dones de Manacor”, una mostra col·lectiva amb obra de 5 artistes manacorines: les pintores Magdalena Mascaró, Carme Fuster i Aina Mª Lliteras, l’escultora Sebastiana Munar y la ceramista Magdalena Parera.
FERRER MASSANET, LLETRISTA. A la dècada dels seixanta Mallorca, igual que a tota Espanya, va viure el miracle del boom turístic. Tota la costa es va començar a omplir d’hotels, i amb els hotels varen començar a sorgir grups musicals que intentaven amenitzar als turistes aquelles llargues nits estiuenques. Al 1962 varen néixer “Los 5 del Este” que en pocs anys es convertiren en un dels grups de referència de l’època i més concretament de Cala Millor, on solien tenir el centre de les seves actuacions. Ferrer Massanet va estar molt vinculat a ells, els va acompanyar a qualcuna de les seves gires tant a Anglaterra com per la Península i fou lletrista de algunes de les seves cançons més populars, entre elles “Sí, sí, sí”, “Módulo lunar”, “El tambor”, “Mi pequeña rosita”, “Noche en las dunas”, “No he visto a Enrique VIII”, etc. Eren cançons molt conjunturals, lleugeres, fresques, estiuenques i molt aferradisses.
FERRER MASSANET, PROJECTES DAMUNT LA TAULA. Quan el 13 d’agost del 2006 moria Rafel Ferrer Massanet va deixar la seva taula plena de projectes i il·lusions, ja que estava treballant paral·lelament en tres nous llibres: la segona entrega de “Manacor, noticies de cada dia”, el primer tom de “Quaderns de Perlas y Cuevas” ja conclòs i a punt d’enquadernar, i un àlbum fotogràfic i històric damunt el claustre. Una vegada hagués acabat aquestes tres obres tenia previst treure la biografia d’un avantpassat seu, el tenor Massanet, biografia que havia escrit feia cinquanta anys i que seguia inèdita. Òbviament, Ferrer Massanet tenia previst ampliar i corregir el text que havia escrit feia quasi mig segle amb poc més de vint anys, amb la intenció de presentar el llibre el dia que es complia el centenari de la mort del tenor, ocorreguda el 2 de novembre de 1908 a Cuba. Però no va poder esser ja que a Ferrer Massanet el va agafar la mort dos anys abans. A pesar d’això tres dels quatre llibres en que estava treballant a l’hora de la seva defunció ja han vist la llum: “Manacor, noticies de cada dia” fou conclòs pel seu fill Antoni amb l’ajuda de la seva neboda Margalida Álvarez-Ossorio Ferrer i “Quaderns de Perlas y Cuevas” ja enquadernat, foren presentats al transcurs d’un acte que la seva família i amics l’hi organitzaren al Teatre Municipal el 28 d’abril de 2007 i vint mesos després, el 9 de novembre de 2008 i coincidint amb el centenari de la mort del popular cantant manacorí es presentà, també al Municipal, el llibre “Tenor Massanet, la veu de l’Àngel”. Era la seva autora Margalida Álvarez-Ossorio Ferrer, que partint de la base del text de Ferrer Massanet va reescriure, actualitzar i ampliar. L’únic dels quatre llibres en que estava treballant Ferrer Massanet a l’hora de la seva mort que segueix inèdit, és el del Claustre.
LES DARRERES FOTOS. Les darreres fotos en les que apareix Rafel Ferrer Massanet foren preses el capvespre del dimecres 7 de juny de 2006, dos mesos abans de la seva defunció. Amb motiu del llibre damunt el Claustre que estava preparant, va reunir al mateix claustre a tots els manacorins que havien publicat treballs de caràcter històric o bé investigadors i estudiosos amb treballs també publicats relacionats amb Manacor. Allà, a les 6.30 del capvespre estigueren tots o casi tots, per posar per la càmera de Joan Servera. Miguel Sureda, Antoni Ferrer Vallespir, Bel Mª Riera Oliver, Maria Muntaner, Rafel Ferrer, Antoni Gomila, Magdalena Ordinas, Albert Carvajal, Tòfol Pastor “Pifol”, la delegada municipal de Cultura Mª Antonia Mercant, Josep Mª Fuster, Aina Maria Sansó, Tomeu Matamalas, Antoni Tugores, Pedro Adrover, Martin Mascaró, Joan Riera Dalmau, Gabriel Barceló, Josep Mateos, Josep Massot i Muntaner, Joan Bonet “de ses Pipes”, Maria del Pilar Castor Binimelis, Miquel Grimalt Gelabert, Damià Duran, Sebastià Sansó, Santiago Cortés, Gaspar Fuster, Pilar Roig Bennassar, Neus Garcia Iniesta, Magdalena Salas, Tomeu Ferrer, Antoni Ferrer Febrer, Josep Mª Salom, Joan Riera Bordoi i Tomas Garau. Només faltaren Julia Romàn i Maria Magdalena Gelabert Miró que eren fora de l’illa i mossèn Jaume Cabrer que estava malalt. Al no publicar-se el llibre, aquesta foto amb tots els historiadors al Claustre, no va veure la llum fins al suplement especial que “Perlas y Cuevas” va editar amb motiu del seu cinquanta aniversari al desembre del 2010. Aquell dia, 7 de juny del 2006, Ferrer Massanet fou fotografiat per darrera vegada.