Carme Galmés, Arquitecte.
Biel Alomar, Geògraf.
“El projecte fa una anàlisi molt acurada de l’evolució urbanística i turística de la zona de Cala Millor”
El passat 25 de maig va concloure a Manacor el Cicle “Habitar el paisatge, transformar el paisatge” que organitzà el Col·legi Oficial de Geògrafs de les Illes Balears, en col·laboració amb l’associació SACMA i el Cinema-Club 39escalons. Aquest cicle s’ha desenvolupat durant tot el mes de maig i ha projectat un film i dos documentals precedits de conferències introductòries, més una taula rodona dedicada a l’anàlisi de les recents intervencions paisatgístiques a l’illa de Mallorca. Els ponents provenien de diferents disciplines acadèmiques i professionals.
El dia 5 de maig es va projectar la pel·lícula Dersú Uzalà (Akira Korosawa, 1975), presentada pel geògraf Gabriel Alomar Garau, que centrà la seva intervenció, entre altres coses, en el tractament dels fenòmens meteorològics en el cinema i la singularitat d’aquest tractament en la pel·lícula del dia. Destacà també la interpretació del paisatge per part dels dos principals protagonistes, cosa que serví per separar i acotar les nocions de paisatge i espai geogràfic.
El dia 12, el professor Antoni Martínez-Taberner va introduir el documental Rios y Mareas (Thomas Riedelsheimer, 2001) sobre el procés creatiu de l’escultor del paisatge Andy Goldsworthy, basat en l’atenta observació dels fenòmens de la naturalesa i la comprensió de les lleis que governen el moviment periòdic dels elements naturals.
El dia 21, l’arquitecta mallorquina Catalina Salvà presentà el documental Paisatges transformats (Jennifer Baichwal, 2006) tot emmarcant-lo en un treball de recerca propi i tesi doctoral sobre les pedreres de marès de Mallorca. Per a Salvà, els espais d’indústria extractiva del marès constitueixen paisatges per se amb una característica que les diferencia d’altres espais: la proporció.
Finalment, el dia 26 de maig es féu una taula rodona que reuní alguns dels principals referents balears del paisatgisme aplicat. S’hi presentaren els projectes d’intervencions paisatgístiques de Cala Millor, Es Passeig (Portocolom) i la finca de Raixa, i les presentacions obriren un interessant debat entre el públic assistent sobre la necessitat d’aquesta mena d’intervencions i les dificultats que s’hi han hagut d’afrontar.
En primer lloc, l’arquitecta Neus García-Iñesta, la historiadora Júlia Roman i el restaurador Miquel Vidal feren una presentació sota el títol de Noves troballes a Raixa, en què explicaren una sèrie de descobriments que, arran del projecte paisatgístic i de restauració d’aquests jardins que estan realitzant i a partir d’una acurada interpretació històrica del lloc, estan determinant la seva forma d’intervenir en l’execució del projecte. Els ponents explicaren les troballes fetes de vestigis de jardins amagats davall dels existents. A la zona de la famosa escala de Raixa, que s’anomena el Jardí d’Apolo, optaren per fer una recerca històrica sobre el seu estat original, tot arribant a la conclusió que l’escala no es concebí com una mena de ‘calvari amb arbres als dos costats, sinó com una escala mirador amb una funció de caràcter contemplatiu, és a dir, destinada a permetre observar el paisatge circumdant. En aquest sentit, els ponents opinaren que no té sentit conservar els arbres, ja que desvirtuen la funció original de l’escala mirador i n’oculten les vistes.
La segona ponència la feren l’arquitecte Carles Oliver i el paisatgista i biòleg Pere Bennàssar, que explicaren el projecte del Passeig de Portocolom. Després d’analitzar la morfologia del lloc i la seva problemàtica, consideren que el creixement del port ha estat espectacular ja que, en relació amb el nucli antic primigeni, s’ha quintuplicat el sòl ocupat per edificacions. A més a més, la xarxa de clavegueram resulta totalment deficitària. El projecte de restauració paisatgística, realitzat juntament amb l’associació Quin Port Volem, és molt sensible a les preexistències i planteja una actuació mínima basada a aconseguir que el vianant passegi devora la mar en un passeig més ample i espaiós. El respecte als arbres, a les barraques o a la terra és un element més de la proposta, amb la qual opinen que és possible aconseguir un passeig de gran qualitat paisatgística amb un mínim d’obra.
En darrer lloc, el també arquitecte Gabriel Horrach Estarellas presentà la proposta del Pla Especial de Cala Millor. El projecte fa una anàlisi molt acurada de l’evolució urbanística i turística de la zona de Cala Millor. Se centra en la zona on conflueixen els municipis de Sant Llorenç i de Son Servera, i analitza quines són les oportunitats de la zona i les diferents activitats que s’hi duen a terme. El projecte planteja diferents elements paisatgístics que donen una nova dimensió a la zona i que milloren la relació de Cala Millor amb la natura que l’envolta (per exemple, la relació amb la Punta de n’Amer o amb la muntanya de Calicant). També és una aposta per una nova mobilitat turística i planteja la recuperació de les dunes i la millora i zonificació per a vianants de la zona urbana.
Encara que molt diferents, les tres intervencions tenen un element en comú: la recuperació de les preexistències. Sovint sembla que, a primera vista, són necessaris grans projectes per resoldre grans problemes, la qual cosa suposa, no menys sovint, una idea equivocada. Els canvis i millores s’han de fer, certament, però sense perdre de vista el passat o els elements naturals, que mereixen integrar-se en les propostes de millora. Els projectes presentats en aquest cicle ens ensenyen –des de la restauració, l’arquitectura, el paisatgisme, l’urbanisme i l’adequada lectura geogràfica del medi– la importància de la recerca de l’essència de les coses i l’observació de les preexistències a l’hora d’escometre unes actuacions amb sensibilitat, que de ben segur perviuran en el temps com totes les coses fetes amb bons fonaments.
CM7 Núm. 320 – Juny 2011
Leave a Reply