“La parròquia té un deute de 73.000 euros que esper liquidar aviat, sempre comptant amb la generositat del poble”
Fa dues setmanes que ha pres possessió com a nou rector de Son Servera. Jaume Mercant Simó es considera palmesà de naixement i gabellí de criança. Té 32 anys, va estudiar teologia i filosofia al Seminari de Palma i en fa 6 que exerceix de capellà. Fins ara era vicari a la parròquia de Sóller. La vacant que va deixar Pedro Pou, fins ara ocupada de forma interina per Rafel Umbert, ha estat la seva oportunitat d’ascendir de vicari a rector.
Xisco Umbert González
Em permetrà que abans d’entrar en matèria li demani per què vesteix amb l’hàbit de capellà? És conscient que no és habitual i molt manco en capellans tan joves?
Vaig així perquè està manat. El codi de dret canònic ho recull, no és optatiu ni facultatiu, facilita l’accés a la gent cap el sacerdot. Per exemple, si vaig així vestit en un viatge la gent se m’acosta i em fa qualque pregunta espiritual, em demana si els puc confessar. Ara aquests primers dies a Son Servera això ha facilitat que la gent em conegui i s’aturi a saludar-me. Un capellà, pens, ha de dur l’uniforme perquè la gent el distingeixi. Molta de gent en aquests temps ho veu com a befa, se’n riu, jo respecto els capellans que no es vesteixen com jo. I puc dir que no és còmode, en l´aspecte físic. És avorrit perquè el meu color favorit no és el negre sinó el vermell. L’hàbit està clar que és molt elegant però no és divertit. Tot i això, sincerament, ara em resultaria estrany anar vestit de carrer. Estic molt orgullós d’haver pres aquesta decisió des que vaig ser ordenat sacerdot.
-És el capellà més Jove de Mallorca, 32 anys, i possiblement dels pocs que van vestits amb hàbit. De fet, capellans amb més de 70 anys no hi han anat mai. Li agrada ser diferent a la resta?
No ho faig per cridar l’atenció, ja li he dit que ho faig per un sentit del deure. De totes maneres, a la península en trobaríeu moltíssims de capellans que van vestits com jo i solen esser els més joves. Crec que de cada cop els nous sacerdots entenem que vestir-se amb l’hàbit fa més professional.
“L’avortament no és una sortida. És un crim. Les persones que han avortat llavors tenen traumes de per vida. La solució és una vida sexual ordenada i no promíscua”
Tolerància zero amb la pederàstia. És un pecat horrorós i l’Església no guanya res mantenint i tapant els paràsits que la practiquen
-Vostè es considera un capellà tradicional?
Tradicional sí, però no tradicionalista.
-Expliqui la diferència.
Tradicionalista és més de fonamentalisme. I tradicional intenta no caure en fonamentalismes. Tenc la consciència tranquil.la.
-Em perdonarà però no l’he entès. Li formularé la pregunta d’una altra manera. És vostè un capellà tradicional si deim que es manté ferm amb les postures que han estat més criticades de l´Església, aquelles que no s’obren als temps socials que correm?
Alguns em criticaran per radical, però m´és igual. Jo som tradicional perquè pens que l’objectiu de l’Església no és obrir-se al món ni adequar-se al món sinó convertir-lo. Estam en un món on impera la injustícia. Hi ha maldat, fam, guerres, misèria, etc… i l´Església està per donar un missatge ferm en contra d’això. L’objectiu d’un capellà no és que l’aplaudeixin. El capellà no és un polític. No ha de convèncer la gent. L’Església és atemporal en l’espai i en el temps. És universal. Les modes canvien, les generacions també i l’Església s’ha de mantenir. Si no ho fa, ocorrerà com les modes, que passen i l’Església també passaria. No ho podem permetre!
“El nou Papa és imprudent en parlar de canviar els plantejaments històrics de l’Església. La medicina és mantenir la tradició”
“Sé que alguns em critiquen per radical perquè penso que l’Església no ha de canviar. Si evoluciona corre el risc que passi com les modes i desaparegui”
-Idò anem a veure com és Jaume Mercant de tradicional. Casaria parelles amb fills?
Sí, ho he fet. El dret canònic ho permet.
-Batiaria nins que els pares no estan casats?
Sí, també ho he fet. Això sí, ha d’haver una garantia que aquest al.lot serà educat cristianament. La criatura no en té culpa que els pares no s’hagin decidit a casar-se. Ara bé, s’han de comprometre que aquest infant rebrà la resta de sacraments com comunió i confirmació.
-Què li diria a una dona que cerca recull espiritual en vostè, li diu que s’ha quedat embarassada, no pot tenir el seu fill i l’opció que veu més viable és l’avortament?
Li diria que la sortida que veu més fàcil és l’equivocada. Hi ha moltes solucions que no aquesta tan dràstica. Ens venen que aquesta és la solució fàcil. I és la més cruel perquè suposa eliminar la vida d’un innocent. Va en contra de la llei de Déu perquè va en contra de la llei natural. Hi ha milers de maneres de protegir aquest infant. Si neix, no estarà desamparat malgrat la mare l’abandonàs. Per què l’error d´una mare l’ha de pagar aquest infant? Per què es protegeix més a animals en perill d’extinció, per exemple, que no pas una persona dins el ventre d’una mare?
-I si no tenen cap altra sortida o no desitgen aquell infant? Troba que la decisió és de la mare?
A Balears hi ha l’Associació Baleares Vida que ajuda i dóna solucions a aquestes mares. I aquelles que finalment no han avortat són molt felices. I les persones que han arribat a avortar són persones que llavors tenen traumes. I això l’Església no ho pot permetre. És de sentit comú. S’han de fer lleis per prohibir i condemnar l’avortament. I ara no parlo com a capellà tradicional. Això no és tradició, ni ser progressita, ni de dretes, és sentit comú, insisteixo. L’avortament és un crim. És més propi d’ideologies totalitàries.
“El meu color favorit no és el negre sinó el vermell. Vesteixo sempre amb l’hàbit per un sentit del deure. És més professional”
“No prenc part de la política de partits. No votaré en les properes eleccions. L’Església només s’ha de pronunciar en temes socials”
-La solució per evitar embarassos no desitjats són els mètodes anticonceptius amb els quals l’Església està en contra…
La solució és una vida sexual ordenada i no promíscua. De fet, països del tercer món on hi ha majoria catòlica és on més existeix aquesta idea.
-Països on, per cert, sobretot a Àfrica, més casos de SIDA hi ha. No està d’acord que els anticonceptius evitarien la infecció per aquesta malaltia?
No, al contrari. En aquests països és on hi ha manco casos perquè és on més s’aplica la moral catòlica. Vull insistir en això perquè mai no se publica.
-Pel to de veu amb què parla diria que li agrada la política. En pren part?
L’Església ha d´estar al marge de la política de partits. En canvi, hi ha temes socials com l’avortament, per exemple, que l’Església s´hi ha d’implicar perquè hi ha de tenir qualque cosa a dir. Se’ns ha d’escoltar. En la política municipal òbviament no m’hi aficaré, per això ja hi ha el batle, el seu equip de govern i l’oposició.
“No sé quant de temps seré rector de Son Servera. Podria estar-hi un any o tota la vida. No aspiro a fer carrera eclesiàstica”
-Vostè vota?
He votat, però ara estic desencantat dels partits i per això en les properes eleccions votaré en blanc o no votaré.
A Mallorca la crisi de feligresos és més forta que a la resta de llocs. A la península les esglésies estan plenes i surten capellans joves
-Diu que s’ha d’escoltar l’Església en temes socials. M’agradaria idò saber la seva opinió en un tema de màxima actualitat: La vaga a les escoles de Balears.
Estic en la mateixa línia del nostre Bisbe Salinas. És un conflicte que afecta famílies, professors. Tota una societat civil. La solució és el diàleg per evitar una fractura social. Veurem com acaba això. Sempre és de lamentar que l’Escola estigui paralitzada.
-Diuen que té el costum de dir misses en llatí i d’esquena al públic. És cert?
Certíssim, però això ho faig només a Les Carmelitas de Palma. És una oferta més per als feligresos i jo estic molt satisfet i encantat de fer-ho, però només allà. S’anomena missa tridentina.
-A Son Servera no en farà idò de missa d’aquest tipus?
En principi no en faig comptes. Tot i que m’agradaria, estaria fora de context.
-Com arriba Jaume Mercant a Son Servera?
El Bisbe ja tenia planejat fer-me rector. Era vicari de Sóller i ja li havia dit que estava disponible per a aquest càrrec quan hi hagués una oportunitat. Son Servera va ser la primera vacant i com que ja dic que em feia il.lusió, vaig dir, endavant!!.
-Què en sabia abans del poble?
Que hi havia bona gent, de bon tracte i que havia aconseguit estimar un rector que feia més de 40 anys que hi era. Vaig pensar, idò, aquesta gent també em pot arribar a estimar a mi. Molt temptador.
-Es veu tants d’anys aquí?
No es pot dir mai. Estaré a Son Servera el temps que faci falta. El més habitual és que ens vagin canviant, però bé, si hi hagués d’estar tota la vida, benvinguda sigui!
-Aposta idò per consolidar-se en un mateix poble…
És vera que és enriquidor conèixer molts de llocs però també ho pot arribar a ser aprofundir en un mateix lloc. Si el Bisbe troba que l’any que ve he de canviar de parròquia, l’hauré d’obeir. Però també estic disponible si les coses van així, de quedar tota la vida.
-A banda de ser rector, té algun repte o fita més enllà de Son Servera?
No tenc fites molt enfora. No aspiro a fer carrera eclesiàstica. Aspiro a ser un bon sacerdot i que la gent es trobi bé amb mi. El meu objectiu és arribar al cel i que el Bon Jesús em pugui dir que he fet un bon servei a la terra.
-Quines han estat les primeres impressions de la gent de Son Servera?
Molt bones. La gent que he trobat és amable, dòcil, acollidora, respecta l´Església sigui o no practicant. D’entrada, no puc demanar més.
-Ha rebut visites de gent que li hagi oferit col.laboració?
Molta gent, sí. I pel carrer com que vaig vestit de capellà, s’aturen per dir-me que estan a la meva disposició.
-Li agrada la disciplina dins la parròquia?
Sí, jo som ordenat i m’agrada que tot es faci amb ordre i disciplina, i també mà esquerra per al bé comú.
-Quin capellà creu que necessita ara Son Servera?
A part dels serverins hi ha gent castellano-parlant, turistes, etc, i s´ha de tenir en compte la realitat plural del poble. S’hauria de fer, com a primera mesura, una pastoral del turisme.
-Diuen dins la Diòcesi que la parròquia de Son Servera té fama de tenir molta feina…
Això m’han dit… és una parròquia viva i amb identitat. A altres pobles n’hi ha de la mateixa envergadura però que no tenen tantes activitats ni tant de trui. Per això, em fa il.lusió. Son Servera afortunadament no fa honor a la dita mallorquina de la “mort amb pebres”
-Creu necessari donar nous aires i canviar coses a la parròquia, no en la part religiosa de la qual ja n’hem parlat, sinó en la part de dinamització?
Els capellans primer observen i després coneixen i actuen. Hi haurà canvis funcionals, però en principi Pedro Pou va fer una bona feina i jo no crec que hagi de rompre allò que funcionava.
-Li agraden les festes com Sant Antoni?
Sí. Les festes religioses tenen ressò social i al carrer. L’alegria i la festa és una manifestació molt catòlica i Sant Antoni ho és, evidentment.
-Les completes en són un exemple d’aquesta unió de la festa i l’Església. Ho veu mantenible?
Les mantendré, és clar que sí. No les he vistes mai però no les llevaré. Ara bé, l’Església ha de vetllar perquè les festes religioses no es desvirtuin, com per exemple, Els Reis d’Orient, que de cada cop estan més arraconats pel Pare Noel. Intentarem administrar les festes com toca.
-Creu que hi ha crisi de feligresos? Per què les esglésies de cada cop estan més buides?
Aquesta crisi és una evidència, a segons on, però. En el primer món sobretot, allà on hi ha abundància de béns materials. La gent s’ha apartat de Déu quan hem tengut més del que necessitam per viure. A altres continents com Àsia i Àfrica no és així. Mallorca era molt religiosa fins que va entrar el turisme, però no els turistes, sinó els doblers dels turistes. A la resta d’Espanya la crisi de feligresos no és tan forta. A la península hi veus parròquies plenes de joves. A Mallorca és on més crisi hi ha, no sé si per la insularitat…
-Parlant de nous aires i nous temps, enguany s’ha inaugurat un nou pontificat. Què opina del papa Francesc?
No és el meu estil. N’hauria elegit un altre d’un caire més tradicional. Crec que Francesc és peculiar en les formes, però si fos el seu conseller li dira que anàs alerta amb el que diu. És molt comunicatiu i espontani i possiblement algunes paraules seves donen lloc a un titular fàcil que pot ser perillós.
-Ja no tant per com ho diu, no serà que no li agrada que se surti dels paràmetres que l’Església ha mantingut fins ara?
La Política d’austeritat de comptes a l’Església que ha impulsat el nou Papa era més que necessària. El que no m’agrada és que sigui tan mediàtic. Ara està de moda lloar aquest Papa i el dia que digui qualque cosa que no agradi se li tornarà en contra tot el que havia dit.
-Vol dir que li molesta que hagi insinuat nous plantejaments en aspectes on l’Església fins ara havia estat immòbil com l’homesexualitat, l’avortament o l’ús dels anticonceptius?
Ell no ha fet cap aproximació a aquests aspectes que m’anomena. Ha fet algunes expressions no gaire clares i alguns ho han interpretat d’una determinada manera i altres d’una altra.
-Li preocupa que el màxim dirigent de l’Església s’obri a certes sensibilitats?
Ho veig imprudent per part seva.
-Vol dir que l’Església al seu parer estava bé allà on era? Està dient que aquesta suposada apertura és més perjudicial que beneficiosa?
A veure, el Papa té bona voluntat però crec totalment que la medicina per a l’Església no és aquesta. La medicina és tornar a la tradició.
-Com es torna a la tradició?
Fermesa amb la fe, amb el dogma, major ordre dins l’Església, més disciplina. L’Església no és només una institució humana sinó divina. El Papa és el vicari de Crist i jo he d’estar amb comunió amb ell malgrat que el seu estil no és el meu…
-M’està dient amb un eufemisme que el Papa Francesc s’està equivocant?
Jo crec que hauria d’anar cap a una altra banda.
-Troba que no s’hauria de tocar res?
Crec que s’hauria de tornar a la tradició, ja li he dit abans. Una interpretació tan radical del Concili Vatica II en els anys seixanta va provocar que els seminaris s’anassin buidant. Si l’Església s’obri, perdem capellans nous i feligresos. No podem perdre la nostra essència. La solució no és la que s’ha anat fent durant aquestes dècades.
-Creu que ens hem de radicalitzar idò?
No m’agrada dir-ho així. Prefereixo dir que no ens hauríem d’haver sortit de la tangent durant les darreres dècades.
-Però no creu que és la societat que evoluciona… no li preocupa no evolucionar amb ella?
L’Església no està al marge de la societat sinó tot el contrari. Ens adaptam a la societat en temps de crisi ajudant els més desfavorits amb menjadors socials, Cáritas, etc… La societat va i ve i l’Església no pot estar sempre a remolc de les tendències i costums socials i polítics del temps. Seria un desgavell per a la unitat de l’Església.
-Una de les novetats dels darrers anys és la lluita contra la pederàstia, fins aleshores totalment amagada i encoberta. Què li pareix? Creu que aquí l’Església també s’hauria d´haver quedat immòbil?
Aquí estic totalment d´acord que s’ha de perseguir. És un pecat horrorós. Escandalitzar els mes petits i febles és una perversitat. Tolerància zero. L’Església no pot mantenir individus, paràsits que escandalitzen primer el nin, llavors la família, el poble i després a la pròpia Església. L’Església no guanya res mantenint i tapant aquests individus i no es pot permetre gent així. L’Església superarà la crisi donant exemple i a vegades hem de reconèixer que no hem estat a l’alçada. I si no hi estam perdem credibilitat. Un altre exemple, com podem parlar de pobresa si hi ha escàndols de corrupció al Vaticà?
-Rebaixam el to de l’entrevista i si li sembla entrarem en aspectes més del seu perfil personal, si m’ho permet…
Per suposat, jo vull ser un capellà proper.
-Quines aficions té?
Resar es la màxima obligació, però tenc una gran afició que és jugar a escacs. Tenc molts de llibres, programes, entrenadors internacionals, des dels 9 anys m’hi dedico. He anat a opens internacionals, no som professional, però sí molt aficionat. Som competitiu, tenc mal perdre i és, sens dubte, la meva vàlvula d’escap. És una afició molt sana. També m’agrada la música clàssica i cantar. Segur que dins la missa em sentireu cantar…
-Xarxes socials, internet, noves tecnologies o televisió en fa ús?
Televisió no en tenc ni en vull. Me n’han oferida, me n’han volgut regalar, però no en tenc cap interès. Internet sí, sobretot per estar al corrent de les notícies o per fer feines de la parròquia. Facebook i twitter no sé ni què són ni com funcionen.
-Amb qui viurà?
Viuré tot sol a la casa parroquial, que és ben grossa, per cert, mare meva!. A mi m’hauria bastat un estudi o un petit apartament. Sigui com sigui, no em sento mai sol perquè estic tot el dia amb gent. La soledat no la conec durant cap moment del dia perquè estic amb el Bon Jesús. Hi ha molta gent molt acompanyada i que se sent tota sola a la vida. Això sí que és trist.
-Almanco no pagarà hipoteca ni lloguer…
És cert. Per una banda, tenc aquest avantatge. Però també vull dir que m’hauré de rompre el cap per pagar el deute de la parròquia que és de més de 73.000 euros.
-És l’únic deute que té?
Sí i correspon a l’IVA de les obres de restauració de l’Església Nova.
-I quina previsió té per liquidar aquest deute?
No puc donar una data. Esper pagar-ho el més aviat possible, sempre comptant amb la generositat del poble.
-Té moltes despeses la parròquia de Son Servera?
I tant! Moltes més de les que la gent pensa…
-Ja té la agenda plena?
He heredat la parròquia i una agenda que és ben plena de noces, batejos i comunions.
-L’Església Nova li agrada o s’estima més una menys bucòlica amb tots els elements i símbols d’una església convencional?
Home, és més còmode una església coberta. Però l´Església Nova és molt bella i singular. Jo si m’hagués de casar (riu) m’hi casaria allà. Veig que em donarà més feina tenir aquesta església…
-Li agrada sortir a fer vida social?
No som molt de bars, no bec cafè ni alcohol, però sí m’agrada sortir a dinar o a sopar amb alguns amics.
-Es definiria com un capellà peculiar?
Sí, totalment, ho som. Jo la veritat que (ho diu rient) pens que em veuen com un bitxo raro, però ja s’acostumaran. Aviat formaré part del paisatge, com l´Església Nova.
-Creu que Son Servera el comprendrà?
Esper que sí i no només això, esper que m’arribin a estimar com jo esper estimar els serverins. Sempre tendré la porta oberta.
Xisco Umbert González