La crisi vítalicia del capitalisme

“La tiranía totalitaria no se edifica sobre las virtudes de los totalitarios sino sobre las faltas de los demócratas.”

-Albert Camus; novelista, dramaturgo, ensayista, filosofo, escritor franco-argelino considerado como un gran pensador del siglo XX-

 

 

La classe politica s´ha convertit, amb el pas d´auditories, investigacions policials, periodistiques, juridiques i calaixades buides a les arques guvernamentals, com exemple de tot alló que deien combatre. Uns tapen a altres i mentres tant qualsevol ciutada paga a un hipermercat 4 euros per 5 pomes plastificades a un suro. La pregunta del milló de dolars seria: A quan paguen es kilo de pomes als agricultors?

Faria coio convertir la resposta en dades i numeros, a mes, aixó ja ho fan d´aquella manera tant sutil e inteligible el nostres politics.

Crisi? n´hi ha hagut sempre. Guerres que encareixen el petroli? n´hi hagut sempre. Intermadiaris? n´hi hagut desde el neixament del tercer home que pensar fer-se ric amb els altres dos. Futból, Pa i Circ, olimpiades i senyals de TV? el rovegam i l´aplaudim desde els incis de tot els imperis i la perversió de l´home blanc civilitzat.

Que hermos i polivalent es el concepte “Estat de dret” quan tot esta tan enmerdat. Perque gracies a la nostra democracia eviscerada del franquisme sino ets poderos, ric i no tens titol nobiliari dels avanpassats colonials esclavistes-feudalistes, pots instalar-te a la classe dirigent seguint el fulgurant camí de la politica. Que gran es el “ruedo iberico” tan gran com la mentida dels seus ciments. Quin poder de sugestió mes gros tenen els vencedors “del glorioso alzamiento” qui esborraren per tornar escriure l´historia, sembrant sa llavor d´una figuera borda anomanda “unitat nacional” paraules de militars, nobles i terratenents que ara fan moure es llavis de politics “progresistes”, tele-tertulians de l´inquisidora visual i homes de classe treballadora que paguen 500 euros per una entrada a un estadi de futbol i surten contents perque ha guanyat el “seu” equip pero arriben emprenyats a caseva perque “la crisi” li encareix la borsa de la compra. Quina pena mes grossa tot aquest cal i portal de principis enboirats de la carrera individualista de la nostra societat moderna a la recerca a cop de colzo del “somni americà”. On es el principi d´allo que ens donar la consideració com a homes, a sa monea?, els poderosos homes que duen “es maneig” son experts en l´art d´escarnir conductes en una societat com la nostra on es valora per damunt de totes les coses esser mes viu que els altres, seguint la premisa maquiavelica de “el fi justifica els medis” dita inspiradora del capitalisme que ens xerra de la crisi com si fos una “peste” duïta de defora, com si els americans, escrivans de la nova història i nous esdeviments del món capitalista, ens haguesin fet creure que la tragedia de Xernóbil fou per cupa d´un kazajistaní que deixa oberta “sa clau d´es gas” de sa Central Nuclear de Xernóbil.

Manel I. Serrano Servera