Moció de la CUP-AE en el Parlament per garantir consulta unilateral si l’Estat la nega i pregunta clara
ERC ja ha pagat el preu de l’acord amb CiU –entre altres- amb el silenci davant l’afer repressiu i l’acceptació de les “bales de no-goma”. Si a més voten els pressupostos anteposant la banca a les necessitats socials, deixaran poques perspectives als qui pateixen retallades i veuen com han de seguir pagant també per arribar a una consulta que no està garantida
A vegades dir molt no vol dir comunicar molt. D’altres, una votació, curta, concreta, comunica molt més. Aquest és el mèrit que cal reconèixer als diputats de la CUP-AE en el ple del 7 de novembre. Van posar sobre la taula el que demanava el carrer a la Diada, i que a finals d’octubre mesuraven les enquestes de l’AMI en un 82% de catalans que demanen la consulta i que es pregunti clarament per la independència. I ja quasi la meitat diu que es faci amb o sense permís de l’Estat. I ras i curt: CiU va votar amb PP, PSOE i C’s; i ERC i IC-EUIA (amb matisos) van recolzar la CUP-AE.
El diputat Bonvehí –de CiU- va començar demanant la retiressin perquè “no toca”, i perquè “L’única explicació que li podríem donar és que sembla que vulguin deixar en evidència el grup de CiU”. És clar que CiU es posa en evidència perquè posats a triar entre el dret d’autodeterminació i les relacions amb l’Estat,… acaba votant amb el centralisme.
Queda l’altre front: ERC, IC-EUiA i la CUP-AE. Ens alegra la decisió d’ERC de respondre clara i fermament al que demanava la Via, malgrat sembla contradictori amb el seu suport al govern a canvi d’una data i pregunta que, si no l’accepta l’Estat –com deia la moció de la CUP-AE del 7- CiU no te clara… En canvi ERC ja ha pagat el preu de l’acord amb CiU –entre altres- amb el silenci davant l’afer repressiu i l’acceptació de les “bales de no-goma”. Si a més voten els pressupostos anteposant la banca a les necessitats socials, deixaran poques perspectives als qui pateixen retallades i veuen com han de seguir pagant també per arribar a una consulta que no està garantida…
IC-EUiA també va demanar la retirada de la proposta de resolució de la CUP-AE, malgrat va votar a favor de la consulta unilateral si no hi havia acord amb l’Estat. Però, a què respon la seva abstenció respecte la claredat de la pregunta? No és una abstenció menor. No tenen clar que cal donar l’opció clara als i les catalanes de si volen trencar amb el règim monàrquic o no? Si la clau de volta és la ruptura o no, la única forma de preguntar-ho és independència sí o no. No hi ha una altre forma jurídica que permeti una opció clara. Nosaltres no som independentistes, però tenim clar que és la única opció de ruptura. I això no treu que en un panorama diferent, amb un règim diferent on els pobles s’autodeterminin, etc… proposaríem una federació de repúbliques, que nosaltres voldríem socialistes. Però no empatollem la pregunta, perquè la gent no pot votar escenaris idíl·lics que paralitzin la lluita, perquè això només afavoreix a la reacció, avui a l’estat monàrquic. Per nosaltres, “unitat” no està per sobre de llibertat. Volem unitat dels treballadors/es i de pobles lliures, i això és preguntar-los què volen fer avui davant la situació actual… només després, en la nova situació creada, caldrà altres preguntes, decisions, … en un procés de lluita democràtica, no només nostre, sinó dels altres treballadors i pobles de l’estat. O és que tenen dubtes si el camí passa per alguna reforma futura de la constitució? O d’algun altre lligam amb el mateix règim monàrquic al qui van donar vida en el període de la Constitució de 1975? Insistim, preocupa i molt que primer volguessin estalviar-se el votar la moció i que després s’abstinguessin en la pregunta.
Ja hem començat felicitant-nos de la iniciativa de la CUP-AE per a posar blanc sobre negre als ulls de la gent, les opcions polítiques en el tema de la consulta. Queda veure quina és la mobilització de resposta que, com sempre, serà la determinant si el Parlament no posa finalment dia i pregunta clara, sense condicionants… Esperem la CUP-AE faci el mateix amb la tramitació dels pressupostos.
M Esther del Alcázar i Fabregat
Militant de lluita Internacionalista