Els nostres mestres i professors ens han mostrat el camí, i ens conviden a recórrer-ho. Estarem a la seva altura?
La convocatòria unànime de la Vaga Indefinida ha estat la millor resposta a les agressions de calibre gruixut que està sofrint l’educació pública (retallades excloents, LOMQE, Llei de beques, TIL, etc.). La Vaga, que ara comença la seva segona setmana, creix i es consolida, més enllà de l’absurda guerra de xifres. Ho està fent per l’augment de la solidaritat entre els diversos àmbits socials de les Illes
Els mestres i professors de les nostres Illes estan donant en aquests dies la millor lliçó de les seves vides. I l’estan impartint fora de les aules: al carrer, en les assemblees, en la seva vida quotidiana, alterada per un conflicte que no han provocat i que ningú desitjaria, però al que s’han vist abocats per l’estultícia d’els qui ens mal-governen. El binomi ultradretà de Bauzà-Delgado (“botiflers i mala bava”, que dirien els d’Al Tall) creient que la seva majoria absoluta en unes institucions desprestigiades els donen patent de cors, intenten aniquilar l’ensenyament públic, com a titelles de Wert-Rajoy i, de pas, despullar la llengua catalana del seu paper vehicular en l’ensenyament, reduint-la a nivells subalterns, col·loquials o folklòrics.
Però la Vaga indefinida del sector educatiu de les Balears i Pitïuses ha agafat a més d’un amb el peu canviat. I més si tenim en compte que l’última vaga estatal del personal docent, el 22 de maig de l’any passat, no va ser convocada a les Illes, inexplicablement, pels sindicats amb implantació en el sector. De fet, l’acció més notòria d’aquell dia, amb diferència, va ser l’ocupació pacífica de la Consellería d’Educació per part d’un grup d’estudiants, que encara estan encausats per una suposada violència que ells no van protagonitzar (més aviat al contrari, van ser víctimes de l’agressió d’una funcionaria). Aquest encausament no és un fet aïllat, ja que estem veient, en els darrers temps, l’increment d’episodis de repressió policial i judicial, especialment cap al jovent.
Què ha passat, doncs, en el sector educatiu? La principal clau, sens dubte, ha estat el naixement i consolidació d’un moviment assembleari, que es va iniciar abans de l’estiu. La democràcia directa emmarcada en l’Assemblea de Docents ha motivat la participació massiva del professorat i ha obligat a la resta del món educatiu a seguir un guió fins ara inèdit. Ha estat decisiva perquè es produís la unanimitat sindical de la convocatòria, s’ha guanyat la credibilitat i simpatia de la societat illenca, i el decisiu suport de les mares i els pares d’alumnes, a través de les seves federacions i associacions.
La convocatòria unànime de la Vaga Indefinida ha estat la millor resposta a les agressions de calibre gruixut que està sofrint l’educació pública (retallades excloents, LOMQE, Llei de beques, TIL, etc.). La Vaga, que ara comença la seva segona setmana, creix i es consolida, més enllà de l’absurda guerra de xifres. Ho està fent per l’augment de la solidaritat entre els diversos àmbits socials de les Illes. També pels actes de suport, especialment des dels altres Països Catalans, però que també es produeixen en altres llocs de l’estat espanyol. L’eina de la Caixa de Resistència s’està consolidant com a instrument vital de suport de la Vaga. Tot això li dóna força i potencial, i fa pensar que guanyar-la està més a prop cada dia que passa.
Els mestres i professors han agafat la responsabilitat, avui a les nostres Illes, d’encapçalar la lluita social. Una lluita social associada a moltes altres lluites, que es veuran afavorides si aquesta es guanya. Ha arribat el moment en què, juntament amb la resta de la comunitat educativa, rebin tot el suport del conjunt de la societat illenca. Perquè els nostres docents no poden carregar indefinidament amb el desgast personal i el sacrifici econòmic d’una lluita que, al cap i a la fi, és de totes i tots nosaltres.
Per això és necessari multiplicar la solidaritat, nodrint el compte de la Caixa de Resistència: 2056-0009-74-4102003418 de Caixa Colonya (a nom de l’Obra Cultural Balear). També cal sortir al carrer diumenge que ve dia 29. Que les manifestacions unitàries convocades en totes les Illes en aquest dia siguin un clam per l’educació pública de qualitat, igualitària i per formar persones lliures.
Però cal estendre el conflicte més enllà de l’àmbit educatiu, perquè la lluita dels docents és transversal. Perquè està relacionada (i tant!) amb el conjunt de la lluita social, perquè és la lluita pel futur de tots. Hem de seguir el seu exemple, fer un pas endavant i pensar seriosament en la convocatòria d’una Vaga General en l’àmbit de les Illes, per l’educació pública i per tots els altres drets socials.
Raons tenim a vessar. Els nostres mestres i professors ens han mostrat el camí, i ens conviden a recórrer-ho. Estarem a la seva altura?
Pep Juárez, 23 de setembre de 2013
