Viure, no és la vida,
la vida, és la manera com la vius.
Toni López, 1961 (18 anys)
Com la nau dins mar,
te bonances i tempestes,
a la vida el que importa
amb bona lògica i raó
és el que feim d’ella,
saber sempre on anar
i ser, amo i patró.
L’oblit, l’amor, la constància,
els records, el desig, l’esperança
i el sentit d’adaptació,
son imponderables raons,
imprescindibles per l’existència.
Llarg o curt, al camí,
tot son revolts i pujades,
viure és néixer cada instant,
el millor, tirar endavant,
inventar la nostra història
i fer dia a dia el que volem
mentre poguem decidir,
perquè trist és el conhort,
saber que quan entram
al camí de la vida, entram
també, al camí de la mort.
Així i tot, record el que deia la padrina Crespina:
-La vida és per viure-la, no per estudiar-la
Toni López
abril de 2012
Deixa un comentari