Ningú no pot tòrcer el caminoi de la història ni les petjades del destí d’un poble tan antic i arrelat capaç de menar els seu destí durant segles mantenint el seu reflex fins a dia d’avui. Això, senyor Bauzá, és inalterable.
Aquest CM7 n.354 que ara vos disposau a llegir vol ser un replec de cròniques, una bitàcola del camí invisible però cert d’una travessia que avui per avui està en ATURADA TEMPORAL.
Un dietari del que ha succeït dins el nostre municipi serverí des del primer dia de la vaga indefinida fins a arribar a la manifestació del passat 29-S. Durant tot aquest espai de temps a Son Servera hi hagut un rebombori semblant a la resta de municipis de l’illa. S’han fet debats, reunions informatives, concentracions, caminades, accions conjuntes entre les amipes i els professorat… i un caliu viu que era en totes les converses del nostre poble. Ningú no xerrava de la vaga dels professors i xep a xep aquesta revolució del docents l’hem feta nostra, per bé o per mal, ja que també hi hagut detractors d’aquells que es tapen les orelles i els ulls a la vegada. Així, al’hora de la veritat, la societat mallorquina ha fet seu el lema de FUENTEOVEJUNA: ‘tots a una!’. Només cal recordar dos nombres i una lletra: 29-S.
Estam xerrant d’un fet històric que ha ocorregut a les nostres illes, històric en molts d’aspectes i en diferents vessants de la nostra societat balear. En destriaré un parell de bessons: mai a les nostres Illes un president de la CAIB no ha aixecat tantes antipaties, ni cap altre no havia fet mai tants d’esforços, ni molt manco passes, per mirar de dividir la societat, fins i tot el seu propi partit polític.
Mai a les nostres illes cap govern no ha posat en dubte la idiosincràsia, la cultura, la identitat i la llengua dels ciutadans pels quals governa. Mai un president de la CAIB no ha hagut de menester escolta policial per anar a visitar els pobles de Mallorca. Mai dins el Partit Popular de les illes hi ha hagut tanta brega; de fet, en les darreres reunions del partit, Bauzá fou recriminat per alts càrrecs de comarques acusant-lo que per culpa seva ara ja no són ben vists per cap municipi de Mallorca.
Mai una llei a cop de decret d’un govern de les Illes Balears no ha rebut tantes crítiques i desaprovacions, i la llista és ben llarga: el 70 % dels municipis de l’illa, la UIB i el seu rector, el bisbe, les associacions de psicòlegs, els sindicats, la resta de partits polítics, les amipes, els professorat, 20 municipis governats pel mateix Partit Popular, l’expresident Cristòfol Soler, els artistes, els activistes, des dels padrins fins als alumnes i tot una societat que fou capaç de reunir-se a Ciutat sense provocar aldarulls, només deixant clares les aspiracions de tot un poble que no vol minvar ni donar unapassa enrere i manco amb polítiques imposades i implantades amb un rerefons d’odi que fa prop a l’odi ètnic d’altres èpoques. N’eren més de 100 mil a Ciutat, que portaven la petita llum dels qui no volen que els deixin a les fosques, orfes del llum que donen els drets fonamentals de qualsevol societat lliure al món, com són el dret a rebre educació, el dret a conèixer la seva cultura i la seva llengua, i sobretot el dret que ningú, per molta majoria absoluta que hagi obtengut, es cregui per damunt de la voluntat de tot un poble, i el que és pitjor, es cregui arquitecte i messies d’un poble que es nega a conèixer ni a reconèixer. Ningú no pot tòrcer el caminoi de la història ni les petjades del destí d’un poble tan antic i arrelat capaç de menar els seu destí durant segles mantenint el seu reflex fins a dia d’avui. Això, senyor Bauzá, és inalterable.
Per altra banda, aquest CM7n.354, a més d’incloure el tercer número del suplement RUTES, també compta amb la col·laboració del periodista Xisco Umbert, que ha entrevistat el nou capellà de Son Servera Jaume Mercant per a la revista del seu poble, aquesta que ara llegui, el CALA MILLOR 7. Un fet i una diligència que des d’aquesta Redacció li agraïm. No hi ha més grandesa en el món accelerat i desorbitat de la informació que una revista petita de poble que també pugui servir de veu a un dels seus veïnats, però aquest fet és encara més formós i d’agrair -per la nostra part- quan aquest veïnat al qual dóna veu és un periodista d’àmbit estatal i de primera plana televisiva.
També la nostra Redacció rebé una carta d’una mestra catalana en què donava suport a l’Assemblea de Docents que rebé més de 1.200 visites a la nostra web i que també podreu llegir en aquesta edició en paper de la nostra revista. Des d’aquestes línies, gràcies Mercè Pena Laguna per fer-nos arribar un tros del teu sentiment en aquesta petita revista de poble.
Manel I. Serrano Servera
CM7