Al mateix temps que es feia públic el deute de 8 milions d’euros de l’Administració serverina, l’Ajuntament aprovava els pressuposts del 2012 tan sols en poques hores de diferència. A l’editorial del CM7 332 ja fèiem palesa la rapidesa amb què transcorrien les notícies al nostre municipi. Una vegada més s’acompleix aquella màxima popular que diu que “no es pot xerrar de ningú sense que comparegui durant la conversa”. Idò sí, durant la conjuntura d’aquestes dues rellevants notícies, aquesta Redacció es trobava fent feina en el tancament d’aquest CM7 n. 333 que ara, estimats lectors, teniu entre les mans. Així doncs, ens comprometem a difondre’n més informació en el proper número d’aquesta revista.
Una revista on el debat entre les forces polítiques és constant, tot amb la intenció que la llum informativa que volem oferir als nostres lectors no s’atura mai. I és que en aquests temps incerts i veloços, les notícies no tenen ni temps de ser exposades per a una adequada digestió dels lectors, que sou vosaltres, l’opinió publica, el poble, el pagador d’imposts i els que heu d’enfilar pel polígon perquè les obres del possiblement tram de carretera més curt del món (tot volent emular la coneguda publicitat d’una cervesa d’exportació) ha resultat ser un serial d’aquests que poden arribar perfectament a l’episodi dos mil u.
I és aquí on entra tal vegada el nostre paper com a revista comarcal per tal d’establir ponts informatius entre els responsables polítics i la ciutadania. La cosa no és fàcil i per més que se’n xerra pot parèixer més entravessada. Però no, ens hem d’avesar a exercir el nostre dret a la informació, un dret al qual generacions senceres anteriors a les nostres han estat vetades. Com ara que el mateixos relleus polítics d’aquesta, ara també incerta, “democràcia” volen vetar els drets dels treballadors i treballadores. Sí, d’excuses sempre en trobaràs per justificar una barbaritat… L’excusa ha estat la suposada ineficàcia i verticalitat dels sindicats, però amb la mateixa raó que defensen aquesta injusta reforma laboral els polítics servils a la patronal i als interessos privats i neoliberals, també podríem dir que no calen corts perquè el polítics són uns corruptes, que no calen forces de seguretat perquè se’ls escapa la testosterona més violenta davant les manifestacions encapçalades pels menors, que no calen rics perquè són els que més burlen el fisco i, per tant, generen mes pobresa, que no calen diferents idiomes per a una sola bandera fràgil d’una realitat plurinacional… i així fins a treure la cadena a la màquina que roda des de fa molt temps enrere gràcies a la suor, la feina i, el més important, la sang i la frustració de generacions senceres per arribar a ser el que avui som, com a societat lliure i democràtica. D’aquí la importància de la informació, de la lliure expressió de pensament, del dret al debat i a dir, pensar i viure com et surt de l’aixeta de la voluntat de cadascun. Perquè si hi ha una cosa que sabem tant a Son Servera com a Roma és que les llibertats i els drets que s’han aconseguit arreu de la nostra història com a societat no ha estat mai gràcies als qui ara volen tornar a ser el amos amb dret a pernada i a establir les castes entre els homes i les dones com en les èpoques més obscures de la nostra història des que deixarem d’actuar per impulsos animals. Sí, això és vera, ells mai no han posat un duro, ni el posaran per la justícia social, laboral i una vida digna per a tots sense distincions. És més, ara han aconseguit els que sempre cercaren: tancar-nos al seu redol i aplicar el divideix i venceràs que tanta productivitat els ha donat sempre. Ells aposten per això perquè saben que de la injustícia es poden lucrar. N’hi ha per fer un tro!
Manel Ismael Serrano Servera CM7
manel@calamillor7.com
Leave a Reply