El passat dia 4 de maig a la Torre de ses Puntes de Manacor es va realitzar la presentació del llibre de Jaume Mayol anomenat L’arquitectura escolar de Guillem Forteza i Pinya. Societat, cultura i religió a la Mallorca de començament del segle XX editada per Lleonard Muntaner (2011).
El llibre parteix de la tesi doctoral realitzada pel propi autor que va ser dirigida per Josep Quetglas, catedràtic de l’Escola Técnica d’Arquitectura de Barcelona i que ha estat guardonada amb diversos premis.
L’acte fóu organitzat per l’Associació cultural Sacma i comptà amb la presència de Magdalena Amengual, pedagoga, de Josep Quetglas, i de Jaume Mayol. A més va participar en l’esdeviment Antònia Mercadal, membre de l’Associació de la memòria històrica de Mallorca i filla i neboda de professors republicans represaliats pel franquisme.
Jaume Mayol va explicar una sèrie de trets del seu llibre. Comentà com i qui era Guillem Forteza. Va ser polític, erudit… però sobretot arquitecte. El tret més significatiu va ser quan va ser nomenat l’any 1921 Arquitecte Director de Construccions Escolars de l’Estat a Balears fet que el va permetre realitzar més d’un centenar d’escoles a l’àmbit de les Illes Balears.
Aquestes escoles tenen tipologies diverses i es poden diferenciar en dues èpoques. Les de la primera època, on es pot emmarcar l’escola de sa Graduada a Manacor, són més regionalistes, més semblants a l’arquitectura local. Tenen plantes simètriques amb porxos inspirats en els patis de les cases senyorials de Ciutat. En canvi l’arquitectura que es defineix a la segona època, on hi podríem situar l’escola de sa Torre, va més enllà i planteja els mateixos elements però més simplificats, donant lloc a nous materials i a la desaparició de simetries generant plantes més dinàmiques.
La importància del pati a les escoles, com una aula més es fa palesa a tota la seva arquitectura, on els nins troben, abans i ara, els camins que els guiaran en el seu futur.
Magdalena Amengual realitzà una explicació de les escoles, realitzades per Guillem Forteza que es troben a Manacor. A l’àmbit rural hi trobam quatre escoles: la del puig d’Alanar, l’escola de s’Espinegar, la de sa Murtera i la de Son Negre. Aquestes quatre centraren l’estudi que realitzà i que presentà a unes Jornades d’Estudis Locals.
Josep Quetglas parlà de com aquestes escoles canviaren la vida dels infants que hi anaren. La Mallorca de llavors no éra com la d’ara. Hi havia moltes mancances d’higiène i d’alfabetització. Per això s’en crearen tantes. Tots els nins i nines podien estudiar, i molts, per primera vegada, veien un bany o aigua corrent. També incidí en la figura d’Aurora Picornell, una al·lota de 17 anys que va sorprendre a tots per la seva claredat d’idees i que va ser torturada i afusellada l’any 1937. Aquella nina, segons Josep, ara veuria com les coses no han canviat i que la lluita de llavors encara ha de continuar.
Antònia Mercadal, ens explicà quines eren les conviccions del seu pare, semblants a les de molts altres mestres d’aquell temps. Creien en la igualtat de nins i nines, en la laïcització dels ensenyaments…va ser mestre de l’escola de Vilafranca, poble del que també va ser batle 4 mesos.
L’acte va donar entendre la importància que han tingut i tenen aquests edificis escolars dins Manacor, a més de presentar-nos la figura d’una arquitecte que va canviar per sempre més la forma de les edificacions escolars de les Illes Balears.
Ressenya del llibre
El llibre de Jaume Mayol ens posiciona dins un món moltes vegades desconegut per tots nosaltres. Tots sabem de l’existència d’aquestes escoles dins el nostre poble però segurament pocs coneixem que havien estades realitzades pel mateix arquitecte i que n’hagués realitzades tantes.
El llibre consta de tres parts. La primera, ens contextualitza dins l’època en que es varen realitzar les edificacions i ens presenta la figura de Guillem Forteza. A la segona part, es detallen, una a una, totes les escoles. De la més gran a la més petita hi podem trobar plànols i fotografies tant de l’època com actuals, analitzant exhaustivament les característiques de cadescuna de elles.
A la tercera part hi reflexa una sèrie de conclusions que extreu l’autor sobre la figura de l’arquitecte.
En definitiva, un llibre imprescindible per poder entendre una època en que s’invertia en educació i cultura, fent-la arribar a cada racó per petit que fós de les Illes.
Carme Galmés, Arquitecte
Leave a Reply