Prop de 50.000 persones en una manifestació històrica a favor de la nostra llengua

Milers de veus s’alçaren el passat diumenge 25 de març en contra del setge al català per part del Partit Popular a les Illes. L’Obra Cultural Balear (OCB) quantificà en 50.000 les persones que es manifestaren, encara que, segons fonts policials, no passaren de 20.000. El president de l’OCB, Jaume Mateu, qualificà de “clam històric a favor de la nostra llengua” la marxa, però ni la Policia Local ni la Nacional no volgueren quantificar la protesta. Pel que fa a Delegació de Govern, tampoc no volgueren quantificar-la, cosa que fa pensar que ni uns ni altres s’esperaven una convocatòria tan massiva. La marxa partí passades les sis i mitja de la plaça d’Espanya cap al Consolat de Mar, mitja hora tard a causa de la quantitat de gent que s’aplegà a l’inici, amb una pancarta sota el lema de “Sí a la nostra llengua” i que era portada per cares conegudes del món de la cultura. La manifestació baixà en direcció al carrer dels Oms, la Rambla, el carrer de la Riera, el carrer de la Unió, el Born, el carrer d’Antoni Maura i el passeig Sagrera. Un cop al Consolat, la cantant Maria del Mar Bonet i l’actor Simó Andreu llegiren el manifest Sí a la nostra llengua.

A les cinc i mitja de l’horabaixa les andanes del tren eren plenes a vessar. El tren arribava a Ciutat ple de gent i en algunes estacions ja va haver de passar de llarg. A més, des de la Part Forana arribaven també més de vint busos plens de ciutadans de les illes clamant contra l’atac a la llengua i cultura pròpies. Tot plegat era el preludi del que s’esperava una manifestació històrica: 2 quilòmetres de recorregut plens de ciutadans dient sí al català. De fet, el recorregut quedà petit per la quantitat de gent que s’hi aplegà, ja que quan la capçalera de la manifestació arribà davant el Consolat, la cua encara no havia partit de la plaça d’Espanya.

Tot això és el mèrit d’un poble que no es resigna. Trenta anys després d’aquelles primeres manifestacions en pro de l’Estatut, tornaren a sortir al carrer per demostrar que la llengua catalana és molt més que un ‘requisit’, tot i que ara el Govern Bauzá el vulgui rebaixar a ‘mèrit’. El català és el patrimoni cultural d’un ‘país que encara batega’, tal com resava una de les pancartes casolanes.

Diari de Balears