Deu saber el senyor Bauzá que els ésser humans pateixen, respiren i els qui no són de la classe dirigent han de mester fer feina per poder pagar els imposts que sustenten tots els qui el senyor de Marratxí representa?

“A les Balears s’han donat casos de persones que s’han apuntat a la llistes de l’Inem esperant que no els cridin per treballar a fi de poder cobrar i viure de la subvenció.”

 

(José Ramón Bauzá, president de les Illes Balears.)

Amb aquestes temeràries declaracions el Senyor Bauzá demostra la seva vàlua com a president de tots els mallorquins i mallorquines de alto copete. A més de ser un pocavergonya i un piròman de l’opinió pública per a la resta de la ciutadania de les illes.

Si visquéssim en una democràcia de veres l’haguessin tret de la cadira però ja. Ja sigui per la pressió popular o per una correcta oposició de la resta de polítics, inclòs des d’un cop de disciplina des del seu partit. Què li passa al PP mallorquí? No hi ha ningú seriós, amb coneixement, seny i saber estar, preparat de veres per tractar per a i amb persones? Si estam xerrant d’un partit de la nostra comunitat autònoma amb milers d’afiliats!

Quan un sent aquestes declaracions d’aquest poca-solta et fan ganes de topar-lo pel carrer, agafar-lo de l’orella i aferrar-li els morros a la vida real de moltes famílies de qualsevol municipi mallorquí (atur, desnonaments, ajuts de Cáritas, assistència dels serveis socials, depressions, diferents generacions de famílies compartint un sol habitatge gràcies a les xifres de l’atur…).

Gent gens afavorida per la subvenció de l’atur i tupats mentalment per no poder realitzar una feina i tenir un sou amb què pagar les pràctiques vampíriques dels bancs; gent amb qui ens topam cada dia pels carrers que mai no trepitja aquest cyborg polític de nom entranyable -Juan Ramón- i llinatge, en teoria, mallorquí: Bauzà. Aquest renegat de les seves arrels serverines no ha tocat mai amb els peus a terra. Intolerant, fatxenda, decrèpit, home de palla, de sang freda com les genetes, prepotent, frustrat emocionalment i sobretot un perdedor pels qui creim que la política hauria de tornar al seu sentit etimològic de l’antiga Grècia. I no un salconduit per coronar un tirà egoista i amb mires a Madrid més que a la seva terra, que anomena gestió les seves idees de BOMBER!

El mallorquins i mallorquines tenim molt per reflexionar… Ara que no hi balquena ens hem adonat que hem dormit massa tot aquest temps. Massa palla hem donat a aquests ases que ens servien en palangana lluenta una qualitat de vida més que digna amb la contrapartida sempre beneficiosa per a aquests taurons de guanyar-ne 800 mentre en regalen 8 i publicitar-ho com un benefici per a la nostra societat. Però amb l’aixeta eixuta i la gallina vella i escaldada impossibilitada per covar més ous d’or, hem descobert que durant tots aquests anys la classe política de les Balears, en lloc de granar per al llustre de la nostra societat, realment tot el que han fet ha estat amagar i amagar-se divises sota les estores dels edificis governamentals. Almanco qui roba una gallina el veus botar la tanca i dur l’animal a les mans.

N’hi ha per fer un bon pensament…. Duim des dels anys 60 del boom turístic donant la culpa de tots els nostres mals als de fora, sense adonar-nos que tal vegada tan sols es tractava de classe treballadora que venien per formar part de tota la màquina d’engranatge que ha estat la gallina dels ous d’or que ens ha donat de menjar a tots convertint-nos en una de les comunitats més afortunades arreu de l’Estat. I ara ens adonam que la geneta surt de la terra i no de la roca.

Idò un mallorquí, a més de primer llinatge (com els agradava ressaltar a moltes generacions de mallorquins nacionalsocialistes, com si la qüestió del llinatge es tractàs de tenir més casta), ha estat el pitjor capità d’embarcació que pugui tenir la nació dels mallorquins. De primeres ha trencat el timó que fa seguir les coordenades i fa surar l’embarcació, com és la nostra llengua, donant-li un paper gairebé esperpèntic al deje mallorquín. Per a ells no és ni tan sols una llengua. Ha dinamitat topònims tals com Palma i Maó per no xerrar d’escoltar mallorquins de pura zepa amb primer llinatge mallorquí, fent las seves declaracions o roda de premsa en la llengua d’en Lorca, Unamuno, Delibes i Cervantes.

Mentrestant… els somiatruites de projecte de Reich Mallorquí indesitjables com en Josep Palou i en Jaume Sastre, amb el seu indesitjable vaixell de merda. Això sí, abans que vengués el general Carter-Bauzá a conquerir les illes aniquilant tot senyal d’indígenes mallorquins. Un indígena aniquilant la cultura, la identitat i l’ànima del seu propi poble.

N’hi ha per pensar en profunditat, senyors progressistes de Ciutat i rodalies. Cal dir-vos que a la Part Forana, i més a les zones turístiques, estam fins als collons que ens tracteu com a mallorquins de tercera. D’un mallorquí vertader, tant és el seu llinatge i lloc de naixement; no ha de mester sortir al carrer vestit d’amples per fer veure la seva mallorquinitat. Vosaltres, nova casta de senyors ara no feudals, mai no heu fet res per Mallorca i la seva cultura. Resau a Damià Huguet si algun dia voleu imaginar tan sols una mica què pot fer un mallorquí per la seva terra.

No es tracta d’assenyalar, estigmatitzar, devaluar, distingir, sinó de construir, estimar i sobretot treballar cecs de fe com feren els nostres padrins i repadrins, que suaren i es xaparen l’esquena sense esperar res a canvi. La lluita, senyors de la pseudoesquerra, no és una aposta de futur i molt manco una cadira per donar llustre a les vostres paraules buides i desproveïdes d’acció, només emprades com a mentides donant tot l’avantatge del món als vertaders maquinistes i guardians de la maquinària que fa moure el món d’acord amb l’eix del mal. Aquella dreta que tant vos agrada anomenar i fer-ne coverbos quan la vostra inoperància, falta de compromís i política del cobrar i no fer-ne res per al benefici social surt a la llum i ja no vos podeu amagar rere una fictícia lluita per al vostre ja més que avorrit i ineficaç projecte de país.

Ja ho deia en Joan Ramon de Son Dinat: “No es pot fer net a ca tothom sense tenir ca seva arreglada.” O “Si els senyors i els porcs vénen de casta, les genetes vénen de la terra.”

 Manel I. Serrano Servera