Qualcú s’ha aturat a pensar que al davant tens una persona que potser se sent inútil per no poder mantenir la seva família? I si ens intercanviam els papers protagonistes? Pensem-ho per un instant. Igual quan la situació giri sí que hi haurà temps per mirar endarrere, tot i que serà tard
Si en el món hi hagués seny, més d’un empresari, directiu o encarregat, quan anàs al metge en recerca del seus mals, de ben segur que aquesta o una molt consemblant seria la recepta que els donarien.
I què ens vol dir aquest, vos demanareu? Bé, idò intentaré explicar-me. A dia d’avui hi ha 6.202.700 persones a l’atur dins Espanya, l’equivalent al 27,16 % de la població activa, i la xifra no atura de créixer. Cada dia es destrueix més feina, les mesures del Govern no han aturat aquesta lacra social, més be al contrari, ara l’empresari pot acomiadar el treballador més fàcilment, tal com deien dins la gestoria d’en Miquel Bua. Ara poden fer gairebé tot el que vulguin, el resultat és que hi ha moltes de famílies amb tots els membres sense feina i, de fet, qui no coneix qualque familiar o amic que no estigi a l’atur?
Un cop exposada aquesta maleïda realitat, tots els qui sortadament tenim feina, a pesar de les moltes retallades de sou i drets en igual mida que d’increment de tasques i obligacions, ens podem donar per ben afortunats, però no ens podem oblidar que demà mateix podem ser 1 més d’aquests 6.202.700 i aquest és el motiu del meu escrit.
Fins fa 6 anys, a l’hotel on he estat treballant aquestes darreres 10 temporades -que no anys, el discurs d’allargar la temporada fa temps que una bufada de vent el se’n va dur-, no rebíem currículums en demanda de llocs de feina, però a partir d’aquesta data cada any n’han arribat més i l’any passat més de 1.600, quan a l’hotel treballam 40 persones quan hi ha tota la plantilla. Sé bé la xifra perquè jo mateix em vaig oferir a catalogar-los per departament i a exigir que comprassin una destructora de paper, després de veure com algú amb càrrec els volia fer servir com a paper reciclat, quan això, a més de ser una falta de respecte, és un delicte segons la llei de protecció de dades.
Pot parèixer un cas aïllat, però la veritat és que aquesta sol ser la realitat; i tot i no semblar-me bé, almenys hem de dir que estam parlant de gent que ofereix els seus serveis. Però què sol passar quan és l’empresari qui oferta un lloc de feina? Idò per norma general el mateix. Ni es molesten a cridar per telèfon (o més senzill i barat contestar el correu electrònic, el fax…) el treballador que els ha entregat un currículum per dir-li almenys que ‘gràcies per haver-se interessat per la nostra empresa, però desgraciadament el lloc ja ha està cobert, sort en la seva vida laboral!’. Un familiar empresari es queixava que no tenia temps, però aquesta excusa no em val. Fins i tot ni criden al lloc on s’han anunciat per cancel·lar l’oferta, així que no és gens estrany trobar mils de llocs de feina ficticis a Internet.
L’agreujant del cas és que no tan sols són els empresaris, directius o encarregats, en molts de casos, perquè quan m’entregaven un currículum al mostrador de recepció la gent agraïa que l’acceptassis i molts es queixaven que a altres llocs ni això, que els miraven com a pesta i els deien que ‘no aceptamos solicitudes, estamos trabajando y no podemos perder el tiempo’. Qualcú s’ha aturat a pensar que al davant tens una persona que potser se sent inútil per no poder mantenir la seva família? I si ens intercanviam els papers protagonistes? Pensem-ho per un instant. Igual quan la situació giri sí que hi haurà temps per mirar endarrere, tot i que serà tard.
Si aquest escrit serveix perquè algú prengui la recepta i canviï la seva aptitud ja el puc donar per ben escrit. Tots hauríem de pensar que el món canvia cada cop més aviat i que el que a hores d’ara és blanc l’horabaixa pot ser gris i l’endemà negre!
Biel Tous
