per Mateu Servera “Fena”
A ne’n Biel Gomila el vaig conèixer quan era un al-lotet. Venia als assaigs de sa banda de música (seríen els anys 1986-87) i sempre es col-locava a ne’s costat des qui tocava sa tuba. M’extranyava que no tengués preferència per es clarinet, sa trompeta, es saxofó… idò no, sempre devora sa tuba, i no pipelletjava! hi aguantava fins que acabava s’assaig.
Jo me vaig jubilar l’any 1988, i me pareix que ell i nou més s’incorporàren a sa banda es mateix any. El no ser músic, no anava a n’es assaigs, per lo tant, no m’enterava d’es pogresos de’n Biel.
Un día me digueren: en Biel Gomila ha tret plaça de cabo primera de la Banda Militar Inmemorial del Rey, això per mi va ser una sospresa i també una satisfacció, jo estic content de que, tant en Biel Gomila com en Toni Vilches hagin tret punta a n’aquest camp tan difícil com es sa música. Quan venía de permís, sempre feiem una xerradeta. Desde es primer moment me va parèixer una persona molt sensata i amb es cap ben amoblat. Un día (sería l’any 1999) sa nostra xerradeta va ser més llargueta. Me digué: “Mateu ara to dic a tu i no ho he dit a ningú, jo som molt ambiciós musicalment xerrant. Me propossat arribar a director, per això, estodii molt, tres i quatre hores diàries.
Ja tenc s’harmonía bastant adelantada”. Un moment Biel, li vaig dir. Jo he compost un popurri. Me vols fer s’arratjament? Tot d’una me va dir que si. Mira Biel, li vaig contestar. Jo no vull que perdis ni un minut per lo meu, però he pensat que te podría servir de lliçó. Efectivament me contestà i aixi ho va fer. Aquest popurri que el vaig titular “Mestall”, te sa seva història, posiblement un día ho contaré.
Vaig sebre que en Biel havía de venir aquestes festes i me va parèixer convenient fer una altre xerradeta, aquesta m’hos va durar més d’hora i mitja. És que en Biel es un bon conversador i es ell qui s’adelanta a lo que tú li vols dir. Es bo de veure que sa nostra xerradeta, es tema principal, va ser sa música.
Lo que a mi més m’interesava era sebre lo que en Biel feia a n’aquets moments, ses seves feines, ses seves curolles. I, resumint vaig poder pillar lo següent. Se llisenciar de militar l’any 2001. Des prés d’haver estat director de sa banda i escola de música de Galapagar (Madrid), passà amb es mateixos càrrecs a “El Escorial”. Actualment és Assesor Musical de la Universitat Complutense de Madrid. Dirigeig aules d’harmonia i composició. També dirigeig una Big-Band, es Cor i l’Orquesta de Valdemorillo (a on resideig). Es president i director tècnic de la “Asociación Meridiano Cultural” es part activa de Associacions en que sa seva finalitat es que sa música estigui al abast de thotom. I, dins la Universitat, dirigeix “Es Campaments d’Estiu d’Arts Escèniques” amb més de tres-cents alumnes.
No, en Biel no te temps d’avorir-se. Podria dir més coses de’n Biel. Pero si vull destacar que tot lo que ha conseguit en Biel, (i no és poc) ho sa tret de sa son, i que hi ha tengut que possar-hi es colzes.
Enhorabona Biel, i fins una altre.
Leave a Reply