“Enguany han arribat a Son Servera voluntaris de Finlàndia, Polònia, Holanda, Suïssa, França i Grècia, que “passaran quinze dies excavant i restaurant el jaciment amb l’objectiu que les restes que ens han arribat s’entenguin més”, conclou Puig. A més els responsables de la campanya i l’Ajuntament de Son Servera conviden tothom que estigui interessant en ajudar i fer de voluntari en aquesta excavació.”
Els responsables de l’excavació conviden els veïns i veïnes que ho desitgin a participar en la campanya i en la jornada de portes obertes de dia 31
El jaciment de Mestre Ramon, datat entorn de l’Edat del Ferro (1.000 – 123 aC), es troba entre Son Servera i el Port Vell en una petita elevació des d’on es domina una plana de camps agrícoles i la badia de Cala Millor. Des de fa tres anys aquest tresor de la preshistòria de Mallorca recobra part del seu esplendor gràcies a la col·laboració de voluntaris que hi arriben de tot el món. “No va ser fins l’any 2012 que ens va quedar clar que el jaciment no era un talaiot, sinó que era una plataforma esglaonada, un lloc sagrat envoltat d’una murada important”, explica Antoni Puig, un dels directors de l’excavació.
Des d’aquell mateix any, quan començaren les campanyes d’excavació del jaciment de Mestre Ramon, “se sol·licita la col·laboració de voluntaris de tot el món a l’entitat Social Civil Service, que promou intercanvis per treballar en projectes que beneficien la societat i a favor de la cultura de la pau”, explica Antoni Puig. Enguany han arribat a Son Servera voluntaris de Finlàndia, Polònia, Holanda, Suïssa, França i Grècia, que “passaran quinze dies excavant i restaurant el jaciment amb l’objectiu que les restes que ens han arribat s’entenguin més”, conclou Puig. A més els responsables de la campanya i l’Ajuntament de Son Servera conviden tothom que estigui interessant en ajudar i fer de voluntari en aquesta excavació.
Els arqueòlegs, els restauradors i els voluntaris seran cada matí al jaciment i tothom que ho desitji pot ajudar-los “és una manera d’aprendre tècniques d’excavació i idiomes perquè tenim voluntaris d’arreu”, expliquen els organitzadors. Des de l’Ajuntament assumeixen el cost del projecte d’excavació i restauració i també coordinen l’ajuda que necessiten els voluntaris. Per veure el resultat de tot plegat se celebrarà una jornada de portes obertes al Jaciment de Mestre Ramon durant la qual tothom que ho desitji podrà veure els resultats de l’actual campanya d’excavació i de restauració del monument.
Projecte de futur
El projecte arqueològic de Mestre Ramon, a la zona de Can Ballester, es va posar en marxa l’estiu del 2012 gràcies a la iniciativa de l’Ajuntament de Son Servera per tal de conèixer i preservar el seu patrimoni cultural. Tanmateix, “l’objectiu final del projecte és el de poder oferir al públic local i forà la possibilitat de visitar i conèixer el patrimoni de tots”, destaca el regidor de Patrimoni, Miquel Espases.
I és que aquest jaciment “formarà part de la ruta cultural que es preveu desenvolupar durant els propers anys i que inclourà els jaciments prehistòrics de Son Lluc, Mestre Ramon, la villa romana que es va descobrir a la Font dels Molins i altres monuments com els Rentadors o l’Església Nova”, afegeix Espases.
Exemple únic
D’ençà que s’iniciaren les excavacions, l’any 2012, el jaciment de Mestre Ramon és un dels punts que desperten més interès entre els estudiosos de la prehistòria mallorquina.
“El santuari de Mestre Ramon és un exemple gairebé únic a l’illa i té la mateixa estructura del santuari que durant la dècada de 1960 es va excavar d’urgència just abans de fer-lo desaparèixer per construir la pista de l’aeroport”, explica Antoni Puig.
Però no va ser fins que s’iniciaren les campanyes arqueològiques, l’any 2012, que es va constatar que no es tractava d’un talaiot sinó d’un santuari, un monument esglaonat amb un corredor interior. “Es tracta d’un monument molt poc conegut de l’època Prototalaiòtica (aproximadament 1000-850 aC) i la seva funció podria estar relacionada amb el control del territori, com una fita o una talaia”, expliquen els responsables de la campanya arqueològica. A més “sabem que en aquest santuari no hi vivien sinó que tenia una funció ritual perquè hi hem trobat animals sacrificats i altres restes”, especifica l’arqueòleg Antoni Puig.
A més el jaciment compta amb un altre tresor que és la murada defensiva. És una obra d’època baleàrica (aproximadament 550-123 aC) que per la banda exterior té estructura de grans blocs de pedra en sec que originalment tancaven tot el jaciment. També s’ha localitzat una porta monumental a la banda de Llevant, que presenta un traçat oblic molt original.
Segurament perquè és gairebé, únic, el jaciment arqueològic serverí ha despertat l’interès de voluntaris i experts a nivell internacional. “Tenim un projecte amb la Universitat de Washington des del 2014, els estudiants d’Estats Units aprenen pràctiques d’excavació i ens ajuden amb la prospecció, una matèria en la qual destaquen”, expliquen els responsables de la campanya. I és que els estudiants nord-americans exploren el territori sense excavar, tot cercant indicis i documentant com es distribueixen sobre el territori les restes del passat prehistòric “per explicar què podem trobar i què feien els homes i dones del passat”, afegeixen els directors de l’excavació.
