A quina hora passarà el tren? Per desgràcia ja fa molts anys que no passa. El carrer del tren, aquell pel qual hi passava tanta gent, i encara n’hi passa per consolidar-se en la feta se li han arrabassat tota una filada de fanals. El tren, segons el conseller de Mobilitat, no seria rendible, els fanals segurament tampoc no devien ser-ho.
Han passat les festes, sense pena ni glòria, solen dir. Passar, el qual podríem definir com: recórrer tal o qual camí. Ara resulta que el camí per on havia de passar el tren el volen reconvertir i emprar-lo per passar-hi a peu o amb bicicleta. No sé si, en aquest cas, en lloc d’esmolar farem osques. Això ho haurien d’haver fet fa uns anys i així no haguéssim d’haver pujat la costa de Son Catiu per anar a festejar a Artà. La processó passa per davant les cases, avui en dia així com ens trobam, amb tantes retallades i tants d’impostos, crec que no hi ha cap casa que no tengui la seva processó.
A quina hora passarà el tren? Per desgràcia ja fa molts anys que no passa. El carrer del tren, aquell pel qual hi passava tanta gent, i encara n’hi passa per consolidar-se en la feta se li han arrabassat tota una filada de fanals. El tren, segons el conseller de Mobilitat, no seria rendible, els fanals segurament tampoc no devien ser-ho.
Passar d’una carretera a l’altra és un fet que ha passat per anar de Son Servera a Cala Millor, si voleu més prop, per anar a la benzinera. I parlant de la benzinera, per ara anar a omplir el dipòsit hem de passar entre dues filades de cotxes ben col·locats, tanta sort que, de moment, no són carros de combat.
Han passat les festes de Nadal, les de Cap d’Any, les de Reis i també les de Sant Antoni. Esperava que els Reis, al manco, ens duguessin les factures d’Endesa, corresponents al consum elèctric del període, fet que hores d’ara encara ningú no les ha rebudes. Les grans empreses com en aquest cas Endesa, s’han convertit, d’igual manera que aquells dinosaures amb tant de poder, en autèntiques arrasadores de tot el que troben al davant, és exactament el que estan fent!
Sant Antoni és una de les darreres festes: dimonis, animals i carrosses. Mirar-les des de la part alta i de darrere els barrots d’una balconada permet mirar dues coses alhora, les carrosses per una banda i també la gent de baix que les està mirant, hi ha qui canvia les expressions, les seves cares i el seu descontent si un cavall se’ls acosta a prop, o es percep el seu somriure al contemplar el seu fill, filla o netet participant d’una carrossa. Carrosses de tota mena, unes que et recorden un passat, altres que no agradaren tant ja eren més adients d’una festa de carnestoltes que d’unes de Sant Antoni. Hi hagué murta per can Siulo, per la plaça i per dins l’església. El corb, com cada any, arribà a la Plaça Nova. No importa si no és vertader, com en Macario de Mancor, ambdós dugueren el pa, aliment que molta gent avui està cercant per dins bosses de fems i contenidors, malgrat tota aquesta gent, avui en dia sense remeis, tal vegada podrien ser els més acostats a Sant Antoni, qui tan sols s’alimentava de misèries pel desert.
Passar de la ratlla podria ser el darrer ús de passar d’aquest escrit. Passar els dies, els mesos i els anys, el nostre conhort és poder veure florir altra vegada els ametllers. No passar, o passar de llis es pot convertir en passar-se de mida.
Pere Sart