“Si realment volem millorar el nivell dels coneixements dels nostres fills, especialment els que freqüenten l’escola pública, això no se podrà aconseguir amb els capritxos i les imposicions autoritàries dels governs de torn”
Hola a tots benvolguts lectors del CM7, Per primera cosa vull agrair aquesta revista per l’oportunitat que me dona de poder publicar aquest escrit.
Com podeu entendre des del títol, al document que completa aquest article hi ha un resum de les diferents dinàmiques pedagògiques que es varen utilitzar, tant a les Illes Balears com a la resta del Estat espanyol, per ampliar l’ensenyament dels idiomes estrangers a les escoles.
Sense ànim de voler alimentar estèrils polèmiques, jo domés volia fer conèixer que existeixen més actuacions dins el marc de l’’Aprenentatge Integrat de Continguts en Llengua Estrangera (AICLE), que encara s’estan utilitzant tant a la resta del territori espanyol com a tota Europa, i que sí tenen en conta la experiència i la opinió dels professors per la seva aplicació i amb l’acceptació voluntària dels pares que confien en aquestes accions per poder millorar constantment l’aprenentatge dels idiomes estrangers.
D’aquestes actuacions, les dues primeres, el MECD-BC i les Seccions Europees, han estat suspeses per la Conselleria d’Educació de les Illes Balears, mentre que el Pla Pilot encara serà actiu fins al 2015, any en el que se faran les avaluacions d’aquesta experiència. Avaluacions que com se pot entendre no s’han fet servir de base per la construcció del Tractament Integrat de Llengües (TIL) que ara s’està imposant al sistema educatiu de les Illes Balears. A la llum de totes les experiències prèvies que venen construint l’ AICLE, i de les que podem trobar bona constància en aquesta adreça web, http://www.isabelperez.com/clil.htm, resulta poc creïble que el TIL: excloent sistemàticament les experiències i les recomanacions resultants de l’aplicació de les tècniques que l’han precedit i sense contar amb el recolzament de la amplia majoria del professorat, tenint el rebuig de les més altes instancies acadèmiques de les Illes Balears i sense parlar del desacord d’una importantíssima part de la societat balear, pugui millorar significativament la qualitat de l’ensenyança i del coneixement dels idiomes estrangers dels estudiants de les Illes Balears.
Crec que, si realment volem millorar el nivell dels coneixements dels nostres fills, especialment els que freqüenten l’escola pública, això no se podrà aconseguir amb els capritxos i les imposicions autoritàries dels governs de torn, si no amb la feina constant i entregada, primer de nosaltres, els pares i les mares, que tenim que li hem de fer entendre la importància i la necessitat d’aprendre a l’escola per millorar les seves vides, i també dels professionals de l’educació que estimen la seva feina i els seus alumnes, i que son part fonamental i insubstituïble de la nostra societat.
Michele Allegretti, pare i membre del Consell Escolar del Col·legi Jaume Fornaris i Taltavull de Son Servera
Consultau el document esmentat a l’article al arxiu adjunt
DINAMIQUES PLURILINGUES A CENRES EDUCATIUS DE LES ILLES BALEARS-2
