“En el cas del meu personatge és un jove molt marcat per la seva mare de la mateixa manera que ho fou Blai Bonet”
– Sembla que per a en Blai Bonet fins i tot la supervivència pot ser poètica. Quina lectura personal fas de PARASCEVE, què fou el que més t’arribà quan la llegires i quins sentiments et vénen al cor quan l’interpretes?
El primer pic que vaig llegir Parasceve hem vaig adonar compte de que era una obra molt impactant. Tracta com tu has dit molt be, la supervivència. Som 3 personatges emmarcats en un àmbit de guerra i les seves vides giren entorn a això. Per tant els sentiments que pot arribar a sentir el meu personatge es veuen influenciats per el medi. Alguns d’ells serien la impotència, la por…També definiria el meu personatge com un personatge responsable: ell és l’arbre de la família.
– PARASCEVE, la primera i la darrera obra teatral de Blai Bonet. Això pot donar molt a pensar sobre la intensitat d’aquesta obra. És com si el gran poeta de Santanyí s’hagués deixat gran part d’ell mateix en aquesta història sobre la fortalesa de dos fills i la seva mare front les adversitats d’una guerra. Trobes que el teu personatge té trets autobiogràfics del mateix Blai Bonet?
Sí, jo crec que tots els personatges de Parasceve són Blai Bonet. Tots tenen algun tret característic de la vida de l’escriptor. En el cas del meu personatge és un jove molt marcat per la seva mare de la mateixa manera que ho fou Blai Bonet. Per tant veim com a l’obra es mostren aspectes de la vida de Blai com per exemple la malaltia que patí n’Andreu i que el propi escriptor va viure també.
– Què en diries sobre PARASCEVE perquè els lectors i no lectors de Blai Bonet venguin a veure aquesta interpretació de l’obra d’un dels millors escriptors mallorquins i dirigida per Jeroni Guiem Obrador amb la interpretació tant teva com la dels teus companys Marta Barceló i David Pérez?
Recoman que el públic vengui a veure aquesta obra perquè pugui reflexionar. Ara mateix ens trobam immersos en una crisi econòmica que no sabem cap o on ens durà. Parasceve ens transporta al temps de la guerra, (una de les opcions on la crisi ens podria arribar a dur). Per tant, el meu punt de vista és que Parasceve pot provocar una reflexió en el públic i donar-li arguments de perquè no volem que això torni a repetir. A vegades va be transportar-te al passat per veure el que a nosaltres no ens agradaria viure.
– No puc passar aquesta oportunitat per demanar-te que fou per tu formar part del gran film del director mallorquí Toni Bestard, El perfecto desconocido, i a més compartir rodatge amb un crack com Colm Meaney?
Va ser una de les experiències mes enriquidores de la meva vida professional. Quan un grup de gent s’ajunta amb tanta il·lusió per fer feina com ho varem fer amb el Perfecto desconocido, te n’adones de que poden sortir coses realment ben fetes. El record amb el que hem qued de aquella experiència en definitiva són les ganes de fer feina, la il·lusió i l’amistat que és genera amb tot l’equip.
Fer feina amb en Colm ha estat una experiència molt grata ja que ell és un actor que sap rebre les respostes actorals molt bé i això fa que a mi en aquest cas hem facilitàs molt la feina ,ja que en tot moment podia empatitzar amb el seu personatge. Igualment tots els actors que formaven part de l’equip de EPD eren excel·lents.
– Guiem, penses que interpretar a la televisió et dóna experiència per al teatre o més be al contrari? Ho dic perquè aquests darrers anys amb la creació de canals televisius de la casa tant la interpretació televisiva com la teatral a Mallorca han creat un vincle abans inexistent. Què pensa un actor jove com tu que compta amb les dues experiències, a més del teu més que digne treball al cel·luloide amb el film abans esmentat, també un fruit paït a la nostra terra?
El teatre i la televisió parteixen d’ una mateixa estructura que es contar alguna cosa que pugui empatitzar amb l’espectador i provocar en ell alguna cosa, però son llenguatges diferents. Davant una càmera tot serà molt més petit per no caure en una sobreactuació en canvi en el teatre tot haurà de ser un poc més gros per arribar a la darrera fila, però sempre amb credibilitat.
Els actors mallorquins gràcies a sortir a sèries de televisió autonòmiques han agafat més popularitat, això ha fet que la gent tengués curiositat per anar a veure aquests actors al teatre. En definitiva ,la televisió ha fet que hi hagi més espectadors que es sentin atrets per les obres teatrals i que per tant així es creï aquesta connexió entre teatre i televisió.
– Vols afegir res més?
Convid a tot el públic a que venguin a gaudir d’una obra tan intensa com emocional i sobretot impactant com és Parasceve.
Gràcies Guiem, salut i tot la sort del món amb PARASCEVE!
Manel I. Serrano Servera
