L’estiu passat algú va dur a terme una “performance” en el passeig marítim de Cala Millor de la que encara queda algun testimoni en forma de pintades on es pot llegir “espai públic S.O.S”.
En el món de l’art aquesta paraula anglesa defineix una acció o posada en escena on es juga a provocar, agitar o estorar per tal de crear una opinió i una reacció en l’espectador.
Aquesta performance consistia en col·locar ben enmig del passeig una cadira delimitada per quatre marques blaves pintades al terra, imitant les que pinta l’Ajuntament per tal de marcar l’espai que els negocis, bars i restaurants poden ocupar al passeig marítim.
Imagino que el que volia l’autor d’aquesta acció era posar de manifest l’abusiva ocupació que any rere any, i sense cap tipus de control per part de les autoritats (serverines i llorencines) s’està fent de l’espai públic. Potser això beneficia a qui té un negoci, però perjudica a la resta de ciutadans que ja no poden sortir a caminar per un passeig que s’ha convertit en pista d’obstacles, souvenir a cel obert o pàrking de tàndems i motos, entre altres. Passejar és impossible entre cadires, taules, milers de turistes, cartells o bicicletes, tot concentrat en uns pocs metres. Els ajuntaments no només han concedit als bars i negocis privats proporcions desmesurades de via publica sinó que permeten que aquests obstaculitzin el pas i rodegin cabines de telèfon, bancs, papereres i altre mobiliari urbà de tots i totes.
També ha permès l’exhibició de tota una sèrie d’arquitectura efímera composta de sofàs, peanyes, faristols, cartells, jardineres, catafalcs, expositors, cowboys, indis (aquests últims molt propis de la nostra idiosincràsia) etc. que decoren la via pública amb un gust estètic discutible, fet de plàstic i propaganda. Coca Cola, Nestlé i San Miguel són alguns dels mecenes del “lletgisme”, una vella i coneguda categoria estètica (deplorable quan s’aplica a l’urbanisme) que arriba al nostre poble per quedar-se.
He donat una ullada a l’ordenança reguladora de terrasses i demés, per comprovar com molts dels punts són directament ignorats, incloent aquells que suposadament es consideren infraccions, com per exemple usar els arbres per penjar o recolzar coses. A més es podrien incloure, al meu parer, el fer-te un pàrking privat amb una jardinera, omplir el passeig de tàndems aparcats o excedir-te en l’espai assignat. Tot i que aquest últim punt encara no m’ha quedat gaire clar. De que depèn l’espai que t’assignen? En teoria de la llargaria de la teva façana, però que me’n deis de l’amplada? Suposo que com tot es deixa a l’atzar, si tens davant un tros ample de passeig estàs d’enhorabona, pots posar un munter de taules. Per cert, un criteri molt poc democràtic pels bars sense espai al davant, ja que veuen com el veí se’n porta tots el clients. Si s’assignés un nombre limitat i precís de taules per a cada negoci es repartiria un poc més el benefici que ara es queda davant la mar i no arriba als locals de segona línia. No fa falta dir que un repartiment racional del passeig ens deixaria més espai a les persones. Per aquest motiu he d’alabar el paper importantissim que fa el “xapucer” carril bici del passeig. Actua de tallafoc, s’ha convertit en una barrera natural contra l’avanç insaciable de les taules. En definitiva, fa la feina que els regidors amb dedicació exclusiva no tenen temps de fer. Crec que hauria d’haver un acord amb Sant Llorenç, perquè la part llorencina del passeig crec que és inclús pitjor que la serverina. Vigileu si voleu un yogur gelat, perquè per demanar i pagar heu d’esperar el vostre torn ben damunt del carril bici.
En tot aquest caos trobaria un poc de consol si tingués la seguretat de que els negocis paguen religiosament per l’espai públic que ocupen, i que almenys el sacrifici que faig de no transitar pel passeig (personalment me resulta insuportable) es veiés recompensat en forma de recaptació per a les arques públiques. O dic perquè les males llengües diuen que algun bar no paga el que toca, i si aquest rumor és cert es tracta d’una cosa molt greu, ja que l’Ajuntament afectat podria caure en un delicte de malversació. Davant aquest fet, jo agrairia al responsable en qüestió que expliqués als ciutadans com estan realment les coses i deixés clar aquest assumpte. Bé, que puc dir, vist així me costa creure que algú pagui per tenir taules buides.
Crec que es molt important (i possible si es té voluntat) conciliar la vida turística amb la local. Es té la tendència a treure espai a la gent del lloc per oferir-la al turista i els d’aquí, poc a poc, deixem de gaudir del que és un poquet nostre. Deixant excessiu espai al privat, els politics falten al compromís d’actuar en benefici de la majoria. No crec que tot valgui en nom de la temporada turística.
Vos vull proposar algo; feu memòria i penseu en un poblet o ciutat que heu visitat i vos hagi agradat molt. Segur que era un lloc verd, net, cuidat, on la tradició i el caràcter local no es veien fagocitats per publicitat i plàstic. Perquè no exigim o volem el mateix pel nostre poble?. Quin temps aquells on la bellesa era ordre, mesura i proporció….
Una saltadora d’obstacles. Aquí teniu l’ordenança, doneu una ullada i veureu amb quinarigurositat s’aplica
